credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
96<br />
era; perquè la Rosa i la Teresa, dues lleonetes,<br />
no s’acabaven d’entendre. Però<br />
tenien tanta empenta que jo m’apuntava<br />
a totes les mogu<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls dos bàndols. Crec<br />
que si jo no hi hagués estat, potser no<br />
n’haguessin fetes tantes.<br />
“Em veus a la Vinyanova, als teus peus,<br />
entre oliveres centenàries, llum d’espelmes<br />
i els ulls grossos i blaus <strong>de</strong>l Vicenç?<br />
Prou que <strong>de</strong>vies pensar que era massa<br />
difícil per mi, una nena <strong>de</strong> 19 anys. Ell<br />
havia estat mariner, ninotaire i pagès…<br />
era un personatge enigmàtic i creatiu. Per<br />
això m’agradava. Vas veure el joc <strong>de</strong> pistes<br />
que li vaig muntar perquè trobés la seva<br />
carta astral? Li va agradar molt.<br />
“Ai, Serrat, saps que amb ell va ser la<br />
primera vegada que em vaig trobar un<br />
penis a la boca, amb el fàstic que em feia<br />
només <strong>de</strong> pensar-ho? No sé pas on <strong>de</strong>vies<br />
mirar, llavors, perquè no me’n vas dir pas<br />
res. Jo hagués necessitat que em fessis<br />
com <strong>de</strong> pare, ja que el meu no en feia, i<br />
que em donessis lliçons <strong>de</strong> sexualitat masculina.<br />
Tu ets un gegant i pots saber què<br />
passa en el cos <strong>de</strong>ls homes; el teu carall<br />
Bernat bé que <strong>de</strong>u tenir històries per explicar...<br />
“A Olesa <strong>de</strong> Montserrat també hi vaig<br />
anar. I tu també hi eres, però jo no et feia<br />
ni cas. Aquest cop hi havia un Josep Maria<br />
muntanyenc, <strong>de</strong> casa bona, físic, que anava<br />
a congressos a Mallorca –i jo amb ell per<br />
fer enveja al Miquel <strong>de</strong> ses Illes–. Era físic,<br />
sí, i inexpert i moralista. La jo anarquista<br />
<strong>de</strong> llavors va <strong>de</strong>cidir que no hi havia res<br />
a fer: era d’una altra galàxia.<br />
“I potser que pari o semblaré una llibertina<br />
menjahomes, quan jo crec que són<br />
els homes els qui se m’han menjat a mi <strong>de</strong><br />
sempre.<br />
“Després vaig estar nou anys lluny <strong>de</strong><br />
tu… però m’alegrava molt <strong>de</strong> reveure’t,<br />
eh. Sempre et somreia quan passava per<br />
davant teu.<br />
“Sempre has format part <strong>de</strong>l meu paisatge,<br />
i <strong>de</strong>l <strong>de</strong> la meva mare i el meu avi<br />
i el meu besavi. La mare diu sempre que<br />
eres la seva alegria, quan et podia veure<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l pati <strong>de</strong> casa seva, a Martorell (a<br />
vega<strong>de</strong>s no treies ni el nas, tapat <strong>de</strong> boires<br />
llobregatines).<br />
“L’avi Francesc ja és una altra història,<br />
La Passera<br />
literaris i d’opinió<br />
perquè em sembla que no t’agradava o no<br />
li <strong>de</strong>vies caure bé. El pobre! No he entès<br />
mai per què no vas cridar quan vas veure<br />
com s’enfi lava. No t’ho perdonaré mai.<br />
Perquè no vas dir res. Un home tan silenciós<br />
que mai no et <strong>de</strong>via ni amoinar, que<br />
es veu que anava <strong>de</strong>l camp a casa, <strong>de</strong> La<br />
vanguardia al Círcol, i al camp un altre<br />
cop, <strong>de</strong> qui ningú no recorda cap greuge.<br />
Impunement, sí, impunement vas <strong>de</strong>ixar<br />
que el meu avi agafés la corda, se la lligués<br />
al coll, pugés a les gallines i es pengés.<br />
Per terror <strong>de</strong> la seva dona, per terror <strong>de</strong><br />
les seves tres fi lles. No hi podies haver fet<br />
res, tu, que bé que el veies?<br />
“Serrat, mai, mai no et perdonaré tanta<br />
crueltat; perquè tu eres l’únic que l’haguessis<br />
pogut aturar. Saps que la meva<br />
mare, la fi lla gran, encara no ho ha pogut<br />
pair? Que és com si no hagués tingut pare?<br />
Que nosaltres és com si no haguéssim<br />
tingut avi? Que mai ningú no ens n’ha dit<br />
res? Que el tabú s’ha anat estenent com<br />
una xacra imperdonable?<br />
“Bé <strong>de</strong>ixem-ho o em sortiran més retrets,<br />
i tots sabem que els retrets només<br />
serveixen per enterbolir les relacions.<br />
“Al besavi, anant més lluny, li eres<br />
agradós (<strong>de</strong> fet, ara és davant teu per<br />
sempre, a <strong>Gelida</strong>). Era mestre <strong>de</strong> música.<br />
Sí, el metge, aquell tan catalanista, un<br />
<strong>de</strong>ls fundadors <strong>de</strong> les Bases <strong>de</strong> Manresa<br />
(males veus diuen que només hi va anar<br />
a una reunió, que Manresa era molt lluny,<br />
llavors). Així també hem sortit uns quants<br />
<strong>de</strong> casa. Els altres, s’estimen més les glòries<br />
i els diners.<br />
“Feia goig, el besavi. Llàstima que només<br />
va donar carrera als nois, i la meva<br />
àvia era una noia. A ella, la va casar amb<br />
el pagès amb terres silenciós, l’avi Francesc;<br />
i així li va anar a la pobra àvia Mercè, amb<br />
aquells ullets <strong>de</strong> tristesa i les manetes <strong>de</strong><br />
dolcesa que mig recordo.”<br />
Aquest monòleg m’hagués agradat <strong>de</strong><br />
fer-te’l, avui, al Castell.<br />
Però entén-me, acabava <strong>de</strong> sortir al<br />
món <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l meu retir espiritual, el sol se<br />
n’anava –i ja saps que això em neguiteja–,<br />
el meu príncep blau <strong>de</strong>l turmell ferit<br />
no es veia per enlloc, estava neguitosa i<br />
tenia ganes <strong>de</strong> caminar.<br />
Però un altre dia ens hi posarem, sí. €