credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
compartint festes de Santa Llúcia,
amb exposicions, sardanes, sopars
i... ball, diades de Sant Jordi amb
pares, mares, germanes i d’altres;
fent de monitors de cent i un tallers.
Anys més endavant, quan ja
tot era en català, cap nen d’aquí
t’havia de dir que no sabia com
parlaves perquè no t’entenia.
La direcció, uff! La direcció.
Encara ressonen dins meu les paraules
de la inspectora: “No et pregunto
si ho vols fer, tan sols t’ho
faig saber perquè sàpigues de què
va el nomenament que rebràs”. La
sorpresa va ser majúscula.
Un cop els cinc anys van haver
passat i mirant-ho d’un tros lluny,
penso que es va fer feina, però
molta feina diferent. La direcció
d’una escola no té res a veure amb
el treball de mestre, que és el que
a mi m’agrada, i menys amb dos
cursos i mig d’obres: arquitectes,
aparelladors, regidor, paletes, pintors,
rajoles, escales, parets, mides...
Ajuntament, Departament d’Ensenyament,
Sanitat, mestres, pares,
alumnat. Volem mòduls aquí, sí,
allà, no; que hi fa fred, ara hi fa
calor, que si xarxes, que si protec-
Fins sempre
cions; que si tireu endavant que
no n’hi ha per a tant, que què us
heu pensat amb els perills que hi
ha... Total, una feina “agobiant”,
però que va servir per arribar a un
bon fi nal en què, afortunadament,
no ha calgut dir: Ai que el Montcau
cau!
En tornar a les classes normals,
també ha tornat la manera de fer
i de treballar d’una mestra, amb les
seves batusses diàries amb els nois
i noies de la classe i amb els seus
pares, les preparacions de temes
amb les companyes i companys, el
fet de buscar una manera que motivi
l’alumnat per despertar-los les
ganes adormides que tenen d’aprendre.
A tot això, ara he decidit posar
punt i fi nal o, potser millor dit,
punts suspensius; perquè si fi ns ara
m’heu pogut trobar en tot allò que
tenia relació amb els “nanos” i
l’escola, a partir d’ara també penso
aportar la meva col∙laboració allà
on jo pugui ajudar, fer o donar.
És per això que dic a tothom,
alumnes i exalumnes, companys i
excompanys, amics i pares: “fi ns
sempre” en el tomb que donarà a
partir d’ara la meva vida. €
Juny del 1985. Els nens, el drac i el Montcau
Juny del 1985. Els nens i el drac
53