credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

Pilar Tió i Pasqual
68
No m’he considerat mai feminista,
encara que segur que moltes vegades
he actuat com a tal. No
m’agraden els “–ista”, no hi puc fer més.
Però sí que m’emmirallo en dones que
agafen les regnes de la seva vida amb
força, i són molt persones, i actives, i
vitals, i participatives en els seus àmbits
privats o públics. Dones que molts en
dirien feministes des de fa 30 anys, i
molt abans que “eren molt seves”.
L’altre dia pensava que estaria bé deixar
constància de dones gelidenques que
m’agraden –i no sóc lesbiana, no, que
tampoc no passaria res si ho fos–. Dones
que conec, o que he conegut, i amb les
quals he compartit activitats i estones.
I penso en la Montse Julià i la Marga
Hernàndez de la Biblioteca. Elles fan que
la Biblioteca sigui més que una biblioteca:
més creativa, més interessant, més
alegre, amb més valor afegit –que en
diríem ara– i més de tots.
També em ve al cap la Fina Rico, tan
generosa amb els seus coneixements clàssics,
gentil i plena d’idees de millora
cultural.
I aquella dona tan plena de rauxa
creativa, la Carme Coma, amb tanta em-
Enric Carafí i Morera
En memòria i homenatge a la meva
mare, Maria Morera i Martí (1919-
2005), pertanyent a les generacions
de gelidenques que han anat formant
el nostre país contemporani i que
van haver de “picar molt...” amb sacrifi -
ci personal i abnegació.
• Gràcies per donar-nos la vida al cos-
Dones gelidenques
que m’agraden
literaris i d’opinió
penta per divulgar una activitat artística
tan arrelada i alliberadora.
I la Montse Massagué, tan solidària i
detallista: trobar-te-la en qualsevol moment
et fa sentir acompanyada.
I dones amb ganes de millorar i de
créixer com a persones, molt bones mares
i àvies, un gran exemple de ciutadanes
sensibles amb el seu entorn, la seva llengua
i la cultura: com la Lola Oms i la
Núria Llavina. I també una altra estimada
alumna de català i que ja no hi és, la
Maria Rosa Bascompte, que segur que em
torna la salutació des de dalt d’un núvol,
tota ella angelet.
I les que donen un cop de mà a l’AM-
PA, i les que porten l’escola de l’Esbart
Rocasagna, i les de l’Associació de Joves;
però aquestes ja no les conec tant i només
les admiro.
El meu agraïment per ser al meu costat,
encara que algunes no ho sapigueu.
I ja em disculpareu les que ara no em
veniu al cap i no sou en aquesta llista.
Totes vosaltres us mereixeu realment
que els discursos de les autoritats comencin
primer amb el “Ciutadanes, amigues,
gelidenques…”… i els homes al darrere. I
no pas per cortesia. €
Dones dels anys 1920
tat d’en Pere Carafí i Pascual, treballador
incansable i pulcre a carta cabal...
• Gràcies per transmetre’ns els vostres
costums, tradicions i parla...
• Gràcies per pertànyer, a partir del
1928, a l’Orfeó Gelida, escola de cant i
civisme comandada per l’activista musical
Joaquim Llopis i Rius...