credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

86
L’Avanç de Pla planteja la formació d’un
nou poble a Sant Salvador. L’àrea
qualificada incrementa en més d’un
500% de superfície el nucli històric
del barri
El Pla d’Ordenació
Urbanística està servit
superiors al 20%, i estan decidits a proposar
el seu compliment estricte, sense acabar
de llegir interessadament l’article esmentat,
que afegeix precisament una excepció
aplicable a la topografia de
Gelida.
A Sant Salvador, els pendents dels terrenys
són més suaus i planers sobretot cap
a llevant, condició que, com els mateixos
redactors de Pla reconeixen, permet una
expansió indefi nida, i sobretot, això ho dic
jo, permet promocions d’habitatges més
rendibles.
No es pot justifi car ingènuament aquesta
operació en funció de l’antiga Unitat
d’Actuació Claramunt i de la necessitat
d’estructurar un nexe entre la urbanització
i el nucli històric de Sant Salvador.
En justifi car-se així, es posa de manifest
el desconeixement de la història de la
política i l’urbanisme gelidenc del darrer
terç del segle passat, o se’ns vol donar gat
per llebre. La UA Claramunt va ser, al seu
dia, un “nyap” que de mal grat es va veure
obligat a acceptar el govern Ferrando,
per allò característic del moment: una
persona “infl uent” volia implantar la indústria
d’un familiar seu a Gelida. El que
va venir després són altres històries.
literaris i d’opinió
Amb la potenciació d’aquest nou poble
a l’altre cantó de l’Anoia es vol fer l’orni a
l’origen de la urbanització de Sant Salvador,
parcel∙lada sobre una feble estructura
de camins agrícoles i sense cap criteri
urbanístic al darrere, feta per alguns dels
prohoms que durant mig segle van fer i
desfer des d’alguna empresa constructora
i des de l’Ajuntament.
El fet de consolidar ara tot això amb
creixements injustifi cables i clarament fora
dels criteris de sostenibilitat és, al meu
entendre, un disbarat. Un disbarat innocent
o interessat però, en tot cas, un disbarat
que tampoc es pot justifi car a partir
de l’operació d’habitatge dotacional que
s’hi farà. A qui se li va ocórrer aquesta
brillant ubicació?
Des del punt de vista industrial el Pla
resta segrestat, directament o indirectament,
pels criteris dels impulsors del No a
Can Joncoses, i més enllà del respecte que
es vol donar als connectors biològics, que
fan difícil la implantació industrial a Can
Joncoses, el Pla planteja, també sense cap
rubor, un nou polígon industrial a Can
Pascual.
Són sorprenents afi rmacions com la que
argumenta que l’ampliació del sòl industrial
del POUM “respon a una voluntat de
mantenir l’esperit agrícola de Gelida”, i
aquesta voluntat es tradueix qualifi cant
de zona industrial els terrenys al voltant
d’una de les masies més emblemàtiques de
l’agricultura gelidenca i que forma part del
patrimoni arquitectònic, la masia de Can
Pascual, amb la intenció d’ubicar-hi indústries
locals o potser un centre comercial
que algú ja té emparaulat.
Aquesta nova porta de Gelida consumista
i industrial deu ser la que respon al
manteniment del “nostre” esperit agrícola
que em costa d’identifi car.
És molt preocupant, en el document
urbanístic que coneixem, l’absència de sòl
qualifi cat, preparat per poder absorbir
futurs creixements de Gelida. Aquesta absència
propiciarà actuacions, molt similars
a algunes de les que s’estan produint actualment,
tendents a l’agrupació de
parcel∙les i a la desaparició d’edifi cis que
conformen la imatge de Gelida.
És molt preocupant també la poca re-