Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Com era? Com vestia
et rector d'Ollers?
No se'n coneix cap
imatge, però devia
semblar-se a aquest
seu coetani, també
capellà, que un altre
rector amant del
dibuix va retratar al
Llibre d'òbits de Santa
Maria de Mataró (Foto
Ramon Manent)
Ió Oa^Axísm^-^^ ^^
CLA.7X XuC£^trJ-,y
talana, és possible trobar en un sol volum els dos
toms de les Instruccions, i l'obra de Reixac es fa accessible
als estudiosos i al gran públic.
En ocasió de la celebració del 250è aniversari de
la publicació de les Instruccions aquest any 1999, la
Revista de Girona ha publicat un conjunt d'estudis
de professors universitaris que ens permeten de
conèixer millor l'obra de Reixac. També s'ha editat
una Petita història de Baldin Reixac, amb dibuixos
de la Pilarin Bayés, amb el desig de fer conèixer al
gran públic l'obra d'aquest pedagog.
Si al costat de totes aquestes edicions afegim els
articles publicats en revistes professionals i comarcals
que han aparegut en ocasió dels homenatges i
de la troballa del segon volum, podem pensar que •
l'obra de Reixac ha estat a bastament difosa a casa
nostra. El fet que encara avui es trobin exemplars
d'edicions antigues en cases particulars i rectories o
en biblioteques de poblacions petites i escampades
arreu de Catalunya, així ens ho fa pensar. La concessió
dels Premis Baldiri Reixac a les escoles que
destaquen per la seva tasca a favor de la llengua i la
cultura catalanes també ha contribuït aquests darrers
anys al coneixement de l'obra reixaquiana.
Els diferents actes que enguany s'han fet a nivell
popular i universitari, així com les commemoracions
en algunes de les escoles que porten el nom de
Baldiri Reixac, de segur que han contribuït a difondre
més l'obra d'aquest insigne pedagog català.
Un llibre ric per a una escola pobra
Afirmar que a l'Antic Règim l'ensenyament de les
primeres lletres i els estudis de retòrica i llatinitat
eren a l'abast d'una minoria, no és dir res de nou.
Per altra part, no hem pas de confondre escolarització
amb ensenyament, ja que encara que hi havia
poques escoles els infants aprenien en els llocs de
treball i a la família. Els estudis locals i les dades generals
conegudes fins ara així permeten afirmar-ho.
Centrant-nos en la zona gironina, que és des
d'on escrivia Reixac, sabem que les famílies privilegiades,
tant a la capital com a pagès, confiaven
l'ensenyament dels seus fills a preceptors privats
(estudiant, mestre, seminarista, religiós, etc), que
acostumaven a viure a la casa. El mestre no ho tenia
fàcil per ensenyar a les filles de la casa, sobretot
quan aquestes tenien més de set anys. Si es podia,
l'ensenyament de les noies es confiava a dones
que, encara que no fossin massa destres en l'art de
l'ensenyament, es procurava que fossin ben expertes
a l'hora d'ensenyar a cosir i fer mitja, per anar inculcant
els ensenyaments domèstics de les nenes.
Des d'aquesta òptica hem de destacar, per la novetat
i la contundència de l'afirmació, les paraules
que escriu Reixac referides a l'ensenyament de les
noies. Afirma que "l'esperit de les dones és tan capaç
d'aprendre les ciències com l'esperit dels hòmens.
I, ademés de ser les ciències un gran adorno
per l'esperit d'una dona, poden també ser-li de gran
utilitat perquè una dona també està exposada a haver
de portar lo pes i govern d'una casa, o per sa
viudes, 0 per tenir lo marit inútil, en lo qual cas, sens
dubte, són lo saber llegir i escriure i les ciències humanes
molt convenients a una dona." Una vegada
més aflora el sentit pràctic en el rector d'Ollers, amb
una afirmació a favor de l'ensenyament de les dones
que cal destacar en un temps que l'escolarització
de les noies era mínim.
Els continguts dels ensenyaments eren simples
pel que fa a les primers lletres: ensenyar de llegir i
escriure; sovint també s'inculcaven les normes més
bàsiques dels comptes: les quatre regles bàsiques i
poca cosa mès: i, sobretot, s'insistia en l'ensenyament
de la doctrina cristiana i dels bons costums.
Eren, de fet, els mateixos continguts que s'impartien
en les escoles públiques que s'anaven obrint a
les ciutats grans a càrrec de les autoritats municipals,
i a les escoles parroquials que hi havia establertes
en força parròquies del bisbat.
L'aprenentatge de la lectura es feia gairebé sempre
amb el catecisme, d'aquesta manera s'adoctrinava
els infants al mateix temps que feien pràctica
de lectura. La Germandat de Sant Cassià, en les
seves Ordinacions per concedir l'autorització per
BALDIRI REXAC. Salomó Marquès - 12