Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla
Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla
Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Temps de guerra<br />
És evident que les coses es van complicar a partir<br />
dels esdeveniments del mes de juliol de 1936,<br />
quan es va produir el sollevament militar del general<br />
Franco. Òbviament, la situació política i cultural<br />
va entrar en una dinàmica que s'allunyava del<br />
tremp reformista anterior: havia arribat l'hora de la<br />
revolució i l'educació ocupava un paper primordial<br />
en els projectes socials d'un règim republicà que<br />
veia com s'esfumaven els ideals d'una reforma pacifica<br />
de la cultura i de les institucions. Altra volta,<br />
doncs, l'educació i la cultura van ocupar un lloc rellevant<br />
dins del nou context polític que, en una època<br />
d'emergència total, va enfilar el camí de la conscienciació<br />
política per a un temps de guerra:<br />
l'educació es convertia així en una eina més de la<br />
lluita ideològica i en un instrument del combat contra<br />
el feixisme. A partir del juliol de 1936 arribà l'hora<br />
de l'esquerra radical, és a dir, d'aquells que situaven<br />
la cultura al servei de la revolució social. De<br />
fet, el mateix CENU es va afaiçonar sota el deixant<br />
d'un signe alliberador que responia a les expectatives<br />
d'una cultura que volia conjugar les velles aspiracions<br />
anarcosindicalistes amb els programes de<br />
tradició socialista. En qualsevol cas, la mateixa<br />
dinàmica que es va generar a <strong>Catalunya</strong> a partir<br />
d'aquell moment va insuflar un sentit revolucionari<br />
al CENU, que es va presentar en darrera instància<br />
com l'escola del poble, això és, una escola gratuïta<br />
i igualitària sota la tutela d'un Comitè integrat per diverses<br />
institucions (Generalitat, Universitat, etc.) i<br />
en el qual tenien un paper cabdal les diferents representacions<br />
sindicals (UGT i CNT).<br />
Distintiu de l'Escola de<br />
Mestres, dissenyat per<br />
Eduard Canibell.<br />
GENERALITAT DE CATALUNYA<br />
Institut-Escola<br />
\ior íils «los primors nirsos ilrl K;il\íllor;il<br />
fa IHU tli-t f- orfi·l·l atio f,' l'art- rf/- la flulatlflla<br />
Cartell d'Obiols. El primer director de l'Institut Escola, fundat<br />
l'any 1932, fou el físic i químic Josep Estalella i Graells<br />
(Foto del llibre <strong>Catalunya</strong> en mil cartells, de Postermil)