Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

és paradigmàtic el projecte de la Universitat Industrial,
que es pretenia "que atengués des de la preparació
elemental dels obrers a la formació més
alta d'enginyers i especialistes"; era entès, doncs,
com un projecte integral, com una institució que
constituïa un conjunt d'institucions adreçades al millorament
i desenvolupament de la indústria i la producció,
i que era definit per oposició a la idea d'una
universitat literària, desconnectada de la realitat social
i econòmica del país.
Fruit d'aquest projecte els terrenys i edificis de la
Fàbrica Batlló del carrer Urgell de Barcelona, adquirits
per la Diputació de Barcelona l'any 1906, van
acollir progressivament institucions com l'Escola
del Treball, l'Escola Superior d'Agricultura, l'Escola
Supenor de Bells Oficis, l'Escola Superior de Bibliotecàries,
l'Escola d'Infermeres i l'Escola d'Alts Estudis
Comercials. D'entre totes aquestes institucions
destaca el prestigi i l'elevat nivell de funcionament
de l'Escola del Treball, creada l'any 1913 com una
escola d'aprenentatge, que va assolir un període
d'activitat brillant durant l'etapa 1917-1923, sota la
direcció de Rafael Campalans, pedagog convençut
que "la tasca més revolucionària que pot fer-se avui
en el món, és la d'instruir el poble" i que "l'Escola
del Treball serà la Universitat del Poble".
Entre les llacunes d'aquesta obra educativa no
es pot passar per alt la manca d'iniciatives destinades
a la millora de l'ensenyament primari, ja que si
descomptem els esmentats assaigs d'aplicació del
mètode Montesson i la construcció de quatre grups
escolars —un per província— a la Masó (el Camp
de Tarragona), els Torms (les Garngues), Sant Llorenç
Savall (el Vallès Occidental) i Palausaverdera
(l'Empordà), tota ia responsabilitat de la renovació
de l'ensenyament obligatori va quedar en mans de
la iniciativa privada. Oblit greu o desinterès premeditat
d'un nacionalisme conservador que prou devia
ser conscient del lamentable estat de l'ensenyament
públic al nostre país. Un ensenyament públic
desprestigiat que era incapaç de sortir del pou en
què l'havia anat enfonsant, al llarg de tot el segle
dinou, una política educativa de signe clarament
centralista i uniformitzador.
El paper dels mestres i dels municipis
en la renovació de l'escola pública
Desmarcada la Mancomunitat de Catalunya de
la lluita per la millora i la renovació de l'escola pública,
la iniciativa va quedar en mans dels mestres públics
i dels ajuntaments. En aquest terreny, malgrat
que hom pugui resseguir el fil d'exemples renovadors
al llarg de tota la geografia catalana, un dels
casos possiblement més significatius sigui el del
35 ~ EL NOUCENTISME. Conrad Vilanou i Torrano - Joan Soler i Mata
grup de mestres gironins que aplegaren esforços
per a la millora de la pròpia autotormació i de l'organització
col·lectiva orientada cap a la reforma pedagògica.
Antoni Balmanya, Josep Dalmau-Carles,
Llorenç Jou, Sebastià Pla Cargol, Silvestre Santaló
i Pere Blasi són il·lustres exemples d'aquestes diverses
generacions de mestres gironins que treballaren
intensament per la renovació pedagògica i
entre els quals destaquen de manera especial Miquel
Santaló i Cassià Costal.
Al costat dels mestres, preocupats per la millora
de les condicions de treball i el prestigi de l'ensenyament
públic, algun municipi trencà alguna llança
a favor de l'escola pública. Aquesta actitud, que no
Historia de Cataluiía de
Bon i Fontestà (1898).
La consciència de la
pròpia identitat cultural
realitzada des dels
llibres escolars (Foto
Ramon Manent)
"A las Excmas.
Dipulaciones Provinciales
de Catalana. A vosotras,
que consen/ais
dignamente la tradición de
la antígua y celebrada
GENERAUDAD DE
CATALUNA. dedica esta
sencilla obrtta. EL AUTOR"