Pel que fa a la qüestió de la llengua, els problemes plantejats pels mestres i educadors no trobaren una resposta més global fins a l'embranzida de l'actuació pública del catalanisme polític que es produí a partir de 1880. Valentí Almirall, l'any 1882, reivindicà la introducció a les escoles de la llengua catalana i la seva normalització lingüística i educativa; mentre, des de posicions conservadores, les Bases de Manresa, de 1892, reclamaren per al català el caràcter de llengua oficial. L'any 1886, el mestre Francesc Flos i Calcat en la seva memòria Les escoles catalanes, premiada al Centre Catalanista Provençalenc, proposava una escola en català i amb continguts propis de la cultura del país, sense excloure l'aprenentatge del castellà. Flos defensava l'ensenyament del català i es fonamentava en arguments de caire pedagògic i psicològic, a més dels polítics, donant a la seva reivindicació una consistència positivista que superava els arguments romàntics. A la dècada final del segle xix la demanda d'una escola en català es va estendre entre els sectors del catalanisme cultural i polític del Principat. La tenacitat de Flos i Calcat i un clima social més favorable feren possible la fundació a Barcelona del Col·legi Sant Jordi el 1898, primer centre escolar en català després de les experiències realitzades a l'escola de la Colònia Güell l'any 1891, així com la creació el 1899 de l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana. La influència del moviment cultural i polític catalanista del Principat desvetllà posicions similars a València i les Balears, encara que en aquests territoris varen ser molt més minoritàries i no tingueren gaire influència en el món escolar fins les primeres dècades del segle xx. A la <strong>Catalunya</strong> que es trobava sota el govern francès, l'àmplia difusió de l'escola pública, l'eficàcia del control polític i administratiu i la decidida voluntat dels governants d'eliminar les llengües diferents al francès, especialment després de l'aprovació de les lleis del ministre Jules Ferry de 1881,1882 i 1886, deixaven poques escletxes per a la pervivència del català a les institucions educatives. Per acabar, es pot dir que el desenvolupament del sistema escolar al distints territoris del domini lingüístic català sota govern espanyol va ser lent i molt deficient durant el segle xix. Malgrat el seu creixement al llarg del segle, amplis sectors de la població quedaren sense rebre cap instrucció elemental i l'ensenyament secundari fou molt minoritari. La burgesia industrial i comercial catalana i, en general, els grups socials benestants del diversos territoris no trobaren en el sistema públic una resposta adequada per a l'educació dels seus fills i varen delegar aquesta funció en les congregacions religioses o en algunes iniciatives privades laiques. El creixement de l'escola privada fou especialment important al període de la Restauració. El pes de l'escola —elitista o popular— de les congregacions religioses fou especialment important als nuclis urbans, però també en algunes zones rurals, com fou el cas de Mallorca. L'escola pública elemental cobrí més les necessitats de la població treballadora al País Valencià i especialment a València, que al Principat i a les Balears. El 1885, d'acord amb les estadístiques oficials, l'escola privada elemental a la província de Barcelona tenia cura d'una mica menys del 50 % de la població escolaritzada; a les Balears aquest percentatge representava aproximadament el 40 % i era especialment alt en el cas de les nines; a Girona arribava a poc menys del 30 %, i Tarragona i Lleida es mantenien entorn de la mitjana de l'Estat, que era d'un 15 %. El País Valencià presentava uns índexs d'escolarització pública lleugerament superiors a la mitjana espanyola. L'escola i, especialment, l'escola pública, amb diferències al distints territoris del domini lingüístic català, en general no va cobrir les demandes d'instrucció de la població ni de la classe treballadora ni dels grups benestants i, pel que fa al seu paper de socialització i culturalització, va haver de compartir aquesta funció amb una àmplia xarxa d'institucions, associacions i iniciatives molt diverses. En aquell segle, especialment a la segona meitat, es produí la substitució de formes de socialització típiques de l'Antic Règim per altres de noves que responien més a una societat democràtica i plural, així com a les noves formes de producció; d'altres, com l'Església, que varen perviure, adaptaren els seus procediments, però en cap cas l'aparell escolar de l'Estat va substituir ni d'un bon tros les iniciatives educatives i socialitzadores dels diversos col·lectius socials. Esgrafiats de la façana del Grup Escolar Baixeras obra del Patronat Escolar que dirigia Manuel Ainaud (Foto Jordi Vidal) 24
LA CATALUNYA IDEAL
- Page 1: PEDAGOGIA A CATALUNYA FUNDACIÓ JAU
- Page 5 and 6: PEDAGOGIA A CATALUNYA Dos-cents cin
- Page 7 and 8: Fgvista de Girona TEMPS D'ESPERANÇ
- Page 9 and 10: A la família Reixac hi ha altres c
- Page 11 and 12: mana que hi hagi un bon manual de m
- Page 13 and 14: incloure Reixac en la llista dels g
- Page 15 and 16: ensenyar, recorda als mestres que l
- Page 17 and 18: ' ^*^'^*''^^|w Wo/s / noies alumnes
- Page 19 and 20: particulars. La gran importància q
- Page 21 and 22: cià a partir del Sexenni, amb esco
- Page 23 and 24: La convicció que l'educació i la
- Page 25: fluïdes al llarg del segle xix pel
- Page 29 and 30: ció d'escoles improvisades en un p
- Page 31 and 32: Els ateneus Els ateneus, i especial
- Page 33 and 34: Aquesta fita generacional de 1901 q
- Page 35 and 36: punts: un programa complet de la pr
- Page 37 and 38: és paradigmàtic el projecte de la
- Page 39 and 40: de de canvi i millora social. En po
- Page 41 and 42: els anys de la República. Goethe e
- Page 43 and 44: signe de la nova Normal, manifestav
- Page 45 and 46: Temps de guerra És evident que les
- Page 47 and 48: l'única llengua oficial del moment
- Page 49 and 50: dent de la Protectora, Manuel Folgu
- Page 51 and 52: El Col·legi de Sant Jordi i l'Asso
- Page 53 and 54: l'aposta és clara: fent-ho així o
- Page 55 and 56: Mancomunitat, optaren per crear un
- Page 57 and 58: que s'havia fet a la classe. Com en
- Page 59 and 60: 1943. en què decidí retornar a Ca
- Page 61 and 62: Pilar Vélez, "es pot considerar re
- Page 63 and 64: era massa ampli i que calia retribu
- Page 65 and 66: L'alçament militar del 1936, oblig
- Page 67 and 68: UN GRAN GENERAL 1. Ei dibuix que ve
- Page 69 and 70: ies clàssiques com història, llen
- Page 71 and 72: amb motiu de la Festa del Llibre de
- Page 73 and 74: l'Agrupació Protectora de l'Enseny
- Page 75 and 76: na gran desfeia. A la batalla naval
- Page 77 and 78:
doncs, optar per una altra solució
- Page 79 and 80:
anys abans. Aquest mateix any tamb
- Page 81 and 82:
CAP AL DEMÀ
- Page 83 and 84:
mids testimonis, però que tenen un
- Page 85 and 86:
Pedagogia activa Í compromís soci
- Page 87 and 88:
la nova educació al servei del pro
- Page 89 and 90:
El document de l'Escola d'Estiu de
- Page 91 and 92:
Uescoltisme i el moviment de colòn
- Page 93 and 94:
cions de l'escoltisme la catequesi.
- Page 95 and 96:
moltes persones compromeses amb el
- Page 97 and 98:
Els Premis Baldíri Reixac Els Prem
- Page 99 and 100:
EL JURAT Nou persones vinculades a
- Page 101 and 102:
FUNDACIÓ JAUME I MEMÒRIA DE L'ANY
- Page 103 and 104:
PREMI A LES ENTITATS CIDOB. Centre
- Page 105 and 106:
VICENT GOZALVEZI MONTORO d'Alacant
- Page 107 and 108:
CEIP MONTFALGARS de Girona (Gironè
- Page 109 and 110:
PREMIS ALS ALUMNES H an estat atorg
- Page 111 and 112:
ESO 150 anys del ferrocarril Alumne
- Page 113 and 114:
CICLES DIVERSOS La primavera i Sant
- Page 115 and 116:
PREMI SANCHIS GUARNER A LA UNITAT D
- Page 117 and 118:
ÀNGEL GUIMERÀ ^ H cinquantè ^H a
- Page 119 and 120:
ELS BORJA UN LLINATGE UNIVERSAL DEL
- Page 121:
S !CT^__»i. - r-^-^ipJiJItf * "i