Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

doncs, optar per una altra solució, plantejada en termes
de formació complementària.
Es convocà un concurs (anomenat República Argentina
perquè la Comissió Delegada de Buenos
Aires l'havia dotat amb cinc-centes pessetes) amb
la finalitat de poder disposar d'un projecte sòlid de
Curs Complementari a les Escoles Normals. El
guanyà Joan Palau i Vera però, per diversos motius
(entre ells la mort de Palau poc temps després), no
es va poder tirar endavant. No va ser fins l'any 1921
que la idea d'Estudis Normals va arribar a port en
una iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya que
va comptar amb la participació de l'Ajuntament de
Barcelona i de la Protectora. L'any 1924, quan la
dictadura de Primo de Rivera va suprimir aquests
Estudis (entre moltes altres institucions), la Protectora
es va fer càrrec de la continuació de les classes
per tal que els alumnes que havien començat cursos
els poguessin acabar. Durant el període republicà
la Protectora pagà una càtedra de Geografia
de Catalunya, a càrrec de Pau Vila, integrada dins
els Estudis Universitaris Catalans. Per últim, i dins
aquest mateix capítol de formació del professorat,
cal dir que la Protectora pensionà diversos ensenyants
per tal que poguessin realitzar viatges pedagògics
a l'estranger: entre els beneficiaris d'aquestes
ajudes hi va haver Narcís Masó, Pau
Romeva, Josep Parunella, Alexandre Galí i Concepció
Vandellòs, entre d'altres.
Les publicacions
L'edició de textos escolars de qualitat fou una de
les preocupacions més importants de l'Associació
Protectora de l'Ensenyança Catalana, ja des dels
seus inicis. Fins i tot Pere Vergés, que com hem vist
es mostrà crític amb altres aspectes de l'entital, ho
reconegué sense embuts: "L'obra cabdal de l'Associació
fou el millorament i la dignificació del llibre escolar.
Us puc garantir que encara avui [dècada dels
seixanta], després de tants anys, els volums que
publicaren aleshores són modèlics en tots els aspectes."
L'any 1899, quan l'encara Agrupació Protectora
no tenia ni un mes de vida, a les actes de l'entitat ja
trobem la primera referència de la voluntat de publicar
obres didàctiques escrites en català: "Se proposan
estudiar varis projectes à fi d'impulsar ab vigor
la marxa de l'Agrupació y pera donar à conèixer sa
importància dintre la nostra terra per lo que correspon
à la ciència pedagògica y al desenrotllament intelectual
de la infantesa. Entre'ls propòsits manifestats
per la Junta hi ha'l principal de procedir à la
publicació d'una biblioteca didàctica à la que creu
deu donarse especial preferència." En aquest sen-
75 - L'OBRA PEDAGÒGICA DE LA PROTECTORA. David Pujol i Fabrelles
L·ies Valències
en la vicia ae la llar
per
Ivosa Seiiiat de Ferrer
AreL, ., pl, . B.ruUni
.9,3
fit, el Reglament de 1899, en el seu article segon,
es proposà com a objectiu "Adquirir exemplars ó bé
subvencionar la publicació de las obras didàcticas
escritas en català." Són d'aquesta època els Quaderns
d'exercicis metòdics d'aritmètica d'Àngel Lletjos,
yAritmètica i la Geometria elemental úe mossèn
Camil Vives i els murals Lectura d'infants de Francesc
Flos i Calcat.
El Reglament de 1902, any en què l'Agrupació
es convertí en Associació, mantingué aquest objectiu,
però amb un petit retoc: "Adquirir exemplars ó
bé subvencionar la publicació d'obras didàcticas
que's considerin apropiadas à la ensenyansa catalana."
En aquests anys només es publicà una Nomenclatura
de geografia universal, de Francesc
Flos i Calcat, algunes sèries de postals (320 de Catalunya
artística i pintoresca, 20 de l'Orfeó Català i
30 per al Congrés Internacional d'Esperanto) i un
cartell titulat Per la higiene i per la moral.
Els Estatuts de 1915, els primers estatuts de què
es dotà l'entitat, ampliaren una mica aquests objectius
inicials, ja que parlaven de "publicar llibres
docents 0 complementàriament instructius per a facilitar
l'ensenyança catalana, subvencionar la publicació
d'altres que's donguin a llum amb igual finalitat
i comprar, vendre i regalar els que judiqui
necessaris per al cumpliment de la seva missió".
Fou l'època del conegut Cartipàs català, de Pau
Romeva, que implantà la lletra vertical moderna i
bandejà la lletra anglesa, de traç més difícil. Les
"Perquè obrem sempre bé.
necessitam que des de
petits nos instruesquen en
les coses que hem de fero
tractar. I perquè siam ben
adoctrínats. necessitam
que hi haja llibres bons i
proporcionats a la
capacitat dels minyons,
amb què tots los mestres
puguen ensenyar i los
deixebles aprendre los
avisos, consells, doctrines
I ensenyances que los
minyons poden i deuen
aprendre." Baldirl Reixac
Publicacions de
l'Editorial Pedagògica.