Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

dent de la Comissió Editorial, i Miquel Guinart, antic
president de la Comissió de Foment, entre d'altres.
Folguera i Duran no accepta cap nova responsabilitat.
El marc d'actuació de l'APEG en les noves circumstàncies
revolucionàries es veu sensiblement
retallat.
Les escoles que subvencionava passen a integrar-se
al CENU, en dues tongades, unes, el major
nombre, en el curs 1936-1937; un altre contingent,
com l'Escola Flos i Calcat (antic Col·legi Sant Jordi),
l'Escola Jacint Verdaguer (antiga Escola Catalana
Mossèn Cinto) o l'Escola Rompeu Fabra (antiga Escola
Catalana de Badalona), s'hi integra en el curs
1937-1938. La Protectora conserva el compromís
PERE VERGES
(1896-1970)
Josep M. Ainaud de Lasarte
u
n mestre que dedicà tota ta vida a una mateixa escola:
l'Escola del Mar, una de les experiències més
originals i reeixides de la pedagogia contemporà-
Pere Vergés i Farrés va néixer a Barcelona l'any 1896
i va morir-hi, després d'una vida dedicada a l'ensenyament,
l'any 1970. Estudià la carrera de mestre a Barcelona
i va iniciar la seva formació a les Escoles del Districte
Segon i, més tard, a les del Dlstricle Sisè, institucions d'iniciativa
privada, amatents a les experiències de l'Escola
Nova que s'estenia per Europa, enfront de la desidia de
les escoles que mantenia l'Estat espanyol. Pere Vergés
s'entusiasmà amb les conferències d'Eugeni d'Ors als Estudis
Normals de la Mancomunitat, que li obriren noves
perspectives d'una cultura més ambiciosa. Mentrestant,
una persona inquieta i activa, Manuel Ainaud, que dirigia
l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona, el volgué
conèixer i el cridà al seu costat. Les escoles municipals
d'aquell moment —l'any 1920— eren engrescadores per
als joves, i Pere Vergés se senti trasbalsat quan un dia,
Manuel Ainaud el cridà i li digué unes paraules que no
oblidaria mai més; "Vergés, suposo que dedicareu tota la
vostra vida a l'Escola del Mar." Una crida que només podia
tenir una resposta: "Sí," L'Escola del Mar era el somni
dels mestres joves d'aquell moment. Una escola per a
nois i noies, acabada d'estrenar, a la platja de Barcelona,
en un bell edifici de fusta sobre pilones, arran de mar. obra
d'un jove arquitecte com ells, Josep Goday. Pere Vergés
en fou el primer director i podem dir que en fou l'ànima. Ell
deia que no havia fet res més que aquella escola, però
avui, en valorar-la amb la perspectiva que ens donen els
anys, podem dir que fou el resultat d'una dedicació rigorosa,
continuada i exemplar. Persona i obra es fongueren
amb el temps, i mig segle després ja no se sabia on acabava
el senyor Vergés i on començava l'Escola. Mestres i
de fornir-los els llibres de l'Editorial Pedagògica.
Per altra banda, una altra linia de contacte amb les
escoles, els concursos escolars, de caràcter festiu,
no s'adeqüen a les noves i greus circumstàncies
que viu Catalunya.
Què li resta, doncs, com a tasca? Li resta actuar
només dins de la ciutat de Barcelona. Li resta una
Editorial Pedagògica en ple funcionament, que
adapta els textos a les circumstàncies d'unes directrius
antireligioses, i li resta un local social intacte.
Malgrat els peatges revolucionaris que cal fer efectius,
resten prou bases materials per no plegar i
mantenir una infraestructura minima, a l'espera de
conèixer el desenllaç de la Guerra Civil. Tot i que,
alumnes formaven una unitat que admirava tots els qui la
visitaven.
Des de l'any 1921, Pere Vergés lliurà la seva vida a
l'Escola del Mar. Fou una de les institucions modèliques
de Barcelona. Hi reproduí l'organització d'una ciutat ideal
i donà un valor especial a la lectura, la música i la bona
educació. Pere Vergés aplicà l'experiència de l'Escola del
Mar a una colònia escolar de bon record, Vilamar,
instal·lada al sorral de Calafell els anys vint i trenta. De
l'Escola del Mar en féu un món ideal, cívic, culte, exemple
de convivència. Fins i lot feien una revista, Garbí, que en
donava testimoni. Admirava Goethe. l'ordre i la netedat.
La guerra del 36 s'endugué aquella escola torrent
avall, com tantes altres coses de la Catalunya ideal que
volíem bastir. Un bombardeig amb nocturnitat i traïdoria,
reduí l'Escola del Mar a un munt de cendres una matinada
freda del mes de gener de 1938.
Però Pere Vergés —i la seva esposa, mestra com ell,
Teresa Cadanet— intentaren refer-la en acabar la guerra.
L'Ajuntament els adaptà un edifici, a la muntanya de Montjuïc
i, més tard, al Guinardó barceloní, però ja res no fou el
mateix. La llengua catalana n'era proschta i la depuració
dels mestres fomentà la delació i la desconfiança. Amics
de Pere Vergés, com Artur Martorell o Pere Blasi conegueren
la presó o l'exili. Poc abans de la seva mort, la jubilació
forçosa l'allunyà de l'Escola, però el seu fill Robert
i uns quants alumnes fidels reprengueren l'esperit de la
primera Escola del Mar en unes noves institucions: Garbí,
a Esplugues de Llobregat, i Pere Vergés, a Badalona, a
prop del mar que ell va estimar tant. Publicà un Libro de
evocaciones, el 1947, afeixugat per tes circumstàncies, i
unes converses amb Robert Saladrigas, L'Escola del Mar
i la renovació pedagògica e\ 1973. pòstumes, però amb la
qualitat d'unes autèntiques memòries.
L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran - 68