Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Mancomunitat, optaren per crear un cos de mestres
públics catalans, que automàticament s'hauria diferenciat
i oposat al cos de mestres estatals.
Per oferir una alternativa possibilista a la Normal
estatal i que no s'hi enfrontés, es convocà,
amb el suport benemèrit dels catalans d'Amèrica,
un premi que tenia per objectiu "premiar el millor
Projecte de creació d'un curs complementari a les
Escoles Normals, destinat principalment als Mestres
i Mestresses de terres de llengua catalana que
desitgin aconseguir una preparació completa i
adequada per a regentar establiments d'ensenyança
en català". El projecte es concretà en una
iniciativa bàsica de la Mancomunitat, la creació
d'uns Estudis Normals catalans, que oferien un
complement a la formació de les Normals estatals,
tant en el sentit de millora pedagògica, com per poder
gaudir d'uns ensenyaments arrelats a l'entorn
nacional català.
Aquesta no fou l'única iniciativa que tingué la
Protectora amb l'administració de Catalunya. Va
formar part d'altres organismes creats per ella, com
el Consell que regia els Estudis Normals, l'Escola
d'Estiu, l'Obra de Biblioteques Populars i la Comissió
d'Educació General; va proposar la Comissió
Inspectora d'Ensenyament del Català i, fins i tot,
hauria pogut integrar-se en un organisme públic i
privat de foment de l'escola catalana, el Patronat
d'Escoles Catalanes, si el cop militar no ho hagués
impedit. La Mancomunitat va optar, seguint la petja
de Bardina, per formar mestres, i va deixar en segona
instància la constitució d'una xarxa escolar al
Principat. Aquesta era una bona perspectiva, pràctica
i concreta, perquè les tasques del govern poguessin
ésser complementàries a les de l'Associació.
Tornant a les relacions amb els mestres formats
a les Normals estatals, la Protectora els oferí, per
una altra via, ensenyament optatiu del català. Malgrat
algunes resistències uniformistes, aquests cursos
es varen anar desenvolupant a cadascuna de
les Normals provincials des del curs 1917-1918 fins
al curs 1922-1923. Justament les relacions entre
els responsables de l'ensenyament estatal i l'ensenyament
barceloní foren una de les fonts de divergència
entre aquests i la Protectora. Tot i que
sovint va ser regida per polítics catalanistes, la política
educativa municipal barcelonina topava amb la
Protectora pel que fa a la competència directa que
hi havia en el mateix territori entre escoles catalanes
d'aquesta darrera i les municipals; també divergien,
sobretot, per la tutela que permetia el consistori
sobre les seves escoles per part de l'Estat. La
bona relació amb la Mancomunitat no es donava en
el cas de l'Ajuntament de Barcelona.
53 - L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran
rujmcid
p'rotecforQ
de-la
^taíana
PERB BLASI
^ ^
5500000
^|^|)roTectora
ana-
GEOGRAFIA ELEMENTAL
DE CATALUNYA
OBRA GUAKYADORA, EN EL CONCLTíS CONVOCA.T L'ANT 19U.
DEL PREMI OFERT PEL Du. N'ANTONI DE P. ALEU
DE LA COMISSIÓ DELE&ADA DE BUENOS AIRES
Mapa I t'afiliïn taitlalt ptr PauM Marí. dil xncl ícsgrúfU dt li Marmnanlliil dt Calaiur.yt
TOSLICAaONS D3 L'BDITOWftL ?EriftOÓ0[CA, .ASSOaAClO rBOTECTOBA Dl L'ANSEMTANÇA CATALANAi
ARCS, I. PRAL. — BARCILONA
La Protectora tenia una concepció total d'allò
que havia de ser l'acció escolar catalana, que incloïa
sectors de l'Església, A tal efecte, incidia també
en el camp de l'ensenyament dels clergues. Calia
influir sobre la clerecia que, atès el seu prestigi
social, era també un vehicle possible de catalanització
de l'ensenyament. S'adreçà, doncs, insistentment
a les diferents diòcesis perquè introduïssin
ensenyaments de llengua i literatura catalans
als seminaris, cosa que s'aconseguí en la meitat
de casos.
Precedents de
l'Agrupació Protectora
fundada per Francesc
Flos i Calcat l'any 1899.
són el Patronat de
l'Ensenyança Catalana
del 18971 el "Congreso
Nacional Pedagògica"
de 1888.
Geografia Elemental
de Catalunya, de Pere
Blasi, una de les moltes
publicacions de
l'Editorial Pedagògica
de l'Associació
Protectora de
l'Ensenyança Catalana