Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

L'alçament militar del 1936, obligà a posar fi a l'última
campanya de catalanització, la que havia impulsat
el Comitè de Catalanització i que fou l'estructura
més evolucionada destinada a impulsar la
catalanització popular. Es constituí a la fi de 1935
dins de l'APEC, l'única entitat cívica catalanista que
va poder subsistir en el Bienni Negre, després de la
clausura de Palestra i el Centre Autonomista de Dependents
del Comerç i la Indústria. L'enfocament de
la seva activitat va ser diferent, ja que no se centrà
en un canvi puntual de llengua en rètols de raons
socials. Com la seva mateixa documentació afirmava,
"El Comitè de Catalanització té la missió de procurar
que siguin expressades en llengua catalana
totes les manifestacions d'activitat social en tots els
seus aspectes: econòmic, polític, artístic, científic,
cultural i pedagògic." Era, doncs, una campanya
que pretenia oferir un abast general a les activitats, i
amb una voluntat de resoldre el plet de la llengua i
del canvi d'usos culturals d'una manera definitiva;
per això els seus objectius superaven els àmbits habituals
d'acció catalanista.
Malgrat el poc temps d'actuació, amb les eleccions
que consolidaren la victòria del Front d'Esquerres, la
seva tasca fou intensa. En primer lloc, adreçant una
carta a entitats per assenyalar criteris per avançar en
l'ús del català, trobant una solució per a la catalanització
de les plaques dels carrers de la ciutat de Barcelona,
reprenent la tasca d'un gabinet de correcció
de textos, fent un concurs per editar un cartell corporatiu,
elaborant un fitxer d'escoles catalanes per a
propaganda de les entitats adherides al CdC, desenvolupant
una campanya de propaganda amb motiu
de la Diada de Sant Jordi i, especialment, convocant
mítings de propaganda d'unitat catalanista.
Els concursos i les escoles, de bell nou
La Protectora no abandona en aquests anys una
de les seves tasques habituals, com són els concursos
escolars, que assoliren una més gran projecció
que en el període anterior al cop militar. Se'n
realitzaren seixanta-cinc.
Malgrat l'èxit, els concursos són objecte de crítica
dins de la mateixa entitat i tot. Artur Martorell
plantejà una actuació més adequada als concursos
en un moment en què el català, per bé que tímidament,
començava a ser present a l'escola; volia superar
la primera concepció d'una activitat d'iniciació,
per una de millora. Proposà que el concurs de
lectura i escriptura passés a denominar-se "concurs
de llenguatge", i, en aquest sentit, afinà els seus objectius
pedagògics, que havien de radicar en la millora
de la dicció, la capacitat de comprensió del
text, l'exercici escrit de descripció...
63 - L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran
Una pàgina del
Síl·labarí català, publicat
l'any 1922 Biblioteca
Rosa Sensat (Foto
Ramon Manant)
"Tenir una taula un poc
gran, i rodona —si pot
ser— / alli, davant de tots,
fer comptar alguna regla
d'arismélica o explicar
figures de geometria,
perquè lo que s'ensenya
a un s'ensenya a tots. En
totes les ciències i arts
l'exercici és to millor
mestre, i sens exercici
aprofiten molt poc les
especulacions i
advertències. «
Baldin Reixac
A