Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla
Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla
Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
que s'havia fet a la classe. Com en totes les activitats<br />
de l'Associació, no es produïa una repetició<br />
mimètica de les activitats, sinó una millora basada<br />
en l'anàlisi permanent.<br />
La Protectora, entitat<br />
La Protectora, per desenvolupar el seu projecte,<br />
necessitava diners i, per tant, suport ampli. Va estar<br />
adherida a la Unió Catalanista, amb l'objectiu<br />
de modelar un projecte d'entitat al servei de la cultura<br />
catalana per a tots els ciutadans. D'ençà de<br />
l'escissió dels catalanistes possibilistes, que s'arredossaren<br />
al voltant de la Lliga Regionalista, i a mesura<br />
que el catalanisme polític anava diversificant<br />
les seves orientacions més a la dreta o més a l'esquerra,<br />
la Unió anà reivindicant, insistentment i<br />
sense ressò, el consens de les forces polítiques<br />
catalanistes per defensar els objectius nacionals<br />
comuns a totes les organitzacions polítiques. La lògica<br />
de la vida democràtica s'imposà, i des d'aleshores<br />
s'esdevingué allò que assenyala Alexandre<br />
Galí quan subratlla la continuïtat de la Unió amb<br />
l'Associació, que aquesta darrera "esdevingué el<br />
fruit més assoanat i vivificador de la vella institució<br />
política". La Protectora fou la unió catalanista possibilista,<br />
esdevingué un àmbit on era possible l'acord<br />
franc entre tots els patriotes i compartí aques<br />
55 ~ L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. <strong>Lluís</strong> Duran<br />
ta alta missió amb Nostra Parla i, en els anys republicans,<br />
amb Palestra.<br />
El que era una característica de caràcter històric,<br />
esdevingué la millor forma per poder actuar en<br />
l'ensenyament i sobre el territori. El seu objectiu,<br />
fer que la cultura catalana entrés amb plenitud a<br />
l'escola, no era exclusiu de cap partit, era un objectiu<br />
de tots els catalanistes. Acceptant tot credo i<br />
ideologia per fer escoles catalanes, podia trobar<br />
més fàcilment els suports econòmics i morals més<br />
diversos, com veurem tot seguit. Per aconseguir<br />
prou suport gaudia de dues eines, que semblen<br />
dissenyades per l'enginyer Manuel Folguera. D'una<br />
banda, la Protectora incidia en el territori a partir<br />
de les delegacions locals, que recollien les quotes<br />
i organitzaven concursos, cursos, intentaven<br />
captar l'adhesió dels ajuntaments i feien gestions<br />
per fundar escoles.<br />
Com bona part de les activitats de la Protectora,<br />
les delegacions van anar creixent d'una manera imparable<br />
des de 1922. L'any 1916 només n'existien a<br />
Lleida, Girona, Manresa i Sabadell, les quals es van<br />
veure incrementades l'any 1917 amb les de Reus,<br />
Tarragona, Vilafranca, Olot, Balaguer i Igualada.<br />
Fins l'any 1923, només a <strong>Catalunya</strong> i Mallorca, se<br />
n'havien constituït més de setanta. L'últim any<br />
abans de la paralització de l'entitat, per exemple, es<br />
van constituir delegacions a Sant Celoni, la Seu<br />
"La conservació de totes<br />
les parts de l'univers és<br />
necessària per a la<br />
permanència de cada una<br />
en particular i tots los que<br />
vivim en est món<br />
dependim los uns dels<br />
altres i necessitam d'una<br />
mútua comunicació i ajuda,<br />
la qual no pot ser justa,<br />
pacifica i gustosa sens que<br />
tots obrem bé, seguint<br />
sempre la llei i la raó."<br />
Baldin Reixac<br />
Dinar a la colònia<br />
Vilamar de Calafell,<br />
dirigida per Artur<br />
Martorell