Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

que s'havia fet a la classe. Com en totes les activitats
de l'Associació, no es produïa una repetició
mimètica de les activitats, sinó una millora basada
en l'anàlisi permanent.
La Protectora, entitat
La Protectora, per desenvolupar el seu projecte,
necessitava diners i, per tant, suport ampli. Va estar
adherida a la Unió Catalanista, amb l'objectiu
de modelar un projecte d'entitat al servei de la cultura
catalana per a tots els ciutadans. D'ençà de
l'escissió dels catalanistes possibilistes, que s'arredossaren
al voltant de la Lliga Regionalista, i a mesura
que el catalanisme polític anava diversificant
les seves orientacions més a la dreta o més a l'esquerra,
la Unió anà reivindicant, insistentment i
sense ressò, el consens de les forces polítiques
catalanistes per defensar els objectius nacionals
comuns a totes les organitzacions polítiques. La lògica
de la vida democràtica s'imposà, i des d'aleshores
s'esdevingué allò que assenyala Alexandre
Galí quan subratlla la continuïtat de la Unió amb
l'Associació, que aquesta darrera "esdevingué el
fruit més assoanat i vivificador de la vella institució
política". La Protectora fou la unió catalanista possibilista,
esdevingué un àmbit on era possible l'acord
franc entre tots els patriotes i compartí aques­
55 ~ L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran
ta alta missió amb Nostra Parla i, en els anys republicans,
amb Palestra.
El que era una característica de caràcter històric,
esdevingué la millor forma per poder actuar en
l'ensenyament i sobre el territori. El seu objectiu,
fer que la cultura catalana entrés amb plenitud a
l'escola, no era exclusiu de cap partit, era un objectiu
de tots els catalanistes. Acceptant tot credo i
ideologia per fer escoles catalanes, podia trobar
més fàcilment els suports econòmics i morals més
diversos, com veurem tot seguit. Per aconseguir
prou suport gaudia de dues eines, que semblen
dissenyades per l'enginyer Manuel Folguera. D'una
banda, la Protectora incidia en el territori a partir
de les delegacions locals, que recollien les quotes
i organitzaven concursos, cursos, intentaven
captar l'adhesió dels ajuntaments i feien gestions
per fundar escoles.
Com bona part de les activitats de la Protectora,
les delegacions van anar creixent d'una manera imparable
des de 1922. L'any 1916 només n'existien a
Lleida, Girona, Manresa i Sabadell, les quals es van
veure incrementades l'any 1917 amb les de Reus,
Tarragona, Vilafranca, Olot, Balaguer i Igualada.
Fins l'any 1923, només a Catalunya i Mallorca, se
n'havien constituït més de setanta. L'últim any
abans de la paralització de l'entitat, per exemple, es
van constituir delegacions a Sant Celoni, la Seu
"La conservació de totes
les parts de l'univers és
necessària per a la
permanència de cada una
en particular i tots los que
vivim en est món
dependim los uns dels
altres i necessitam d'una
mútua comunicació i ajuda,
la qual no pot ser justa,
pacifica i gustosa sens que
tots obrem bé, seguint
sempre la llei i la raó."
Baldin Reixac
Dinar a la colònia
Vilamar de Calafell,
dirigida per Artur
Martorell