Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Emblema del Col·legi
Sant Jordi, primera
escola catalana
fundada per Francesc
Flos i Calcat l'any
1898
FRANCESC FLOS I CALCAT
(1856-1929)
Josep M. Ainaud de Lasarte
E
ntre els iniciadors de la renovació pedagògica catalana
del tombant de segle, el capdavanter —sovint
oblidat 0 jutjat amb excessiva parcialitat— fou Francesc
Flos i Calcat. Nascut a Arenys de Mar l'any 1856,
quedà orfe de pare als vuit anys, i ben aviat es guanyà la
vida com a aprenent de botiguer i decorador de ventalls.
La seva afecció al dibuix i a la cal·ligrafia en feren el millor
professional en aquesta especialitat: no hi fiavia diploma o
pergamí de compromís que no fos encarregat a Flos i Calcat.
Fins i tot fou nomenat cal·lígraf de l'Exposició Universal
de 1888 i funcionari municipal de Barcelona.
Però l'autèntica i secreta vocació de Flos i Calcat era la
pedagogia. Va estudiar per a mestre a la Normal de Girona
i obtingué el títol l'any 1878, tot i que ell somniava en
una altra mena d'escola que no pas les del seu voltant.
Flos i Calcat volia l'escola catalana: un ideal que semblava
impossible d'obtenir en aquell moment. Tenaç i constant,
tot i la seva tirada artística, inicià al Masnou, cap al
1886, una escola pròpia dins d'aquesta direcció. No hi reexí
plenament, però havia posat els fonaments de la que
seria l'obra de la seva vida: el Col·legi de Sant Jordi, que
inaugurà el dia 1 d'octubre de l'any 1898 en un pis del barceloní
carrer de Sant Honorat, tocant al noble edifici de la
Generalitat de Catalunya. El nou col·legi tindria una prolongada
i accidentada vida, fins que a la seva mort el succeí
el seu deixeble Antoni Parramon. Encara subsistí fidel
al mateix esperit inicial, fins l'any 1939, en què l'opressió i
l'odi a Catalunya, que llavors semblaven triomfants, el feren
emmudir.
Una escola com aquella, catalana en la llengua i en l'esperit,
necessitava uns llibres que no existien. Flos i Calcat
s'hi dedicà plenament, i en pocs anys publicà El primer llibre
de nois (1898), dins la línia dels "Catons" tradicionals,
totalment en català, bellament imprès a dues tintes, amb
una interessant relació d'oficis, com a apèndix, que denota
la profunda preocupació per l'eina i per la feina.
Els llibres que publicà Flos i Calcat no eren simples traduccions
de les obres castellanes o franceses, aleshores
de moda. Eren produccions originals, en les quals es valorava
no solament la llengua, sinó també la literatura catalana,
com en el Manuscrit català (1908), recull de composicions
manuscriles de tots els mestres en gai saber i
d'altres autors de les nostres lletres. A més, la seva passió
pel coneixement de la nostra terra el mogué a publicar
una Geografia de Catalunya (1896), destinada "a servir de
text en les escoles de Catalunya i arreu on es parli la llengua
catalana", i on l'estudi de la geografia catalana es fa
d'acord amb les nostres comarques naturals. Com a complement,
confegeix i edita el primer mapa mural de Cata­
lunya, estructurat per comarques, en dotze tintes (1906), i
organitza a l'escola el coneixement directe de Catalunya
per mitjà de les excursions i de les visites a monuments diversos.
No oblidà un senzill Museu Escolar ni una Granja
Escolar,
Aquesta passió per l'escola catalana li venia de lluny.
Ell fou el primer a plantejar públicament el problema i la
necessitat de trobar-hi una solució. El 1886 havia guanyat
el premi convocat pel Centre Catalanista Provençalenc
amb una memòria sobre Les escoles catalanes, i des de
llavors es dedicà a una autèntica tasca d'apostolat, amb
conferències, reunions o articles pehodístics sobre el seu
tema predilecte. Col·laborà a La Renaixença, a La Veu de
Montserrat, a La Veu de Catalunya, La Costa de Llevant,
La Il·lustració Llevantina, La Rierada, d'Arenys de Mar
—no oblidem la seva vinculació familiar amb la població
llevantina—, i finalment fundà i dihgí l'interessant Butlletí
del Foment Pedagògic, que es publicà des del 1917 fins al
1922.
La seva bibliografia és extensa i ben coneguda. A més
de les obres assenyalades, ens cal recordar unes Lectures
catalanes per a escoles, del 1890, i un Cançoner escolar
català, del 1918, amb la col·laboració musical del
mestre Joan Salvat. Un breu resum de la història de Catalunya,
i una curiosa Nomenclatura geogràfica de Catalunya
(seguida de la de geografia universal), publicada el
1907, completen la seva obra. Morí, després d'una fecunda
vida dedicada a l'ensenyament, el 5 de maig del 1929,
a Barcelona.
L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran - 46