Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

l'única llengua oficial del moment, el castellà. La represa
cultural catalana topa amb aquesta darrera
circumstància i, a més, malgrat tots els intents, no
arriba al gruix de la classe obrera, que sovint se
sent allunyada del catalanisme. Catalanisme, obrerisme
i iniciativa estatal actuaran, tots tres, en el
camp de l'escola oferint propostes no sempre coincidents.
La monarquia anirà perdent el seu suport popular
en benefici dels corrents antidinàstics,' especialment
des de la instauració de la dictadura militar del
general Primo de Rivera (1923-1930). Amb la proclamació
de la República espanyola, Catalunya recupera
l'autonomia, i es creu possible que, amb la
democràcia, el seu plet pugui ser resolt. Res més
lluny de la realitat.
Els antecedents de l'ensenyança catalana
(1886-1898): Francesc Flos i Calcat
Anteriorment a Flos, aparegueren diferents indicadors
que ens assenyalen que hi ha alguna cosa
amagada sota la documentació oficial, que existeix,
encara que somort, un conflicte cultural dins de l'escola.
D'una banda, tenim el no reconeixement de la
llengua catalana per l'Estat; de l'altra, però, hi ha
propostes per a llibres escolars que introdueixen
l'estudi del català des d'una perspectiva bilingüe i articles
com el de Valentí Almirall "Una qüestió important";
es tracta de fets prou indicatius per preguntarse
si la introducció del castellà a les aules era un fet
totalment acceptat i sense cap mena de resposta.
La primera referència que trobem dels intents
que féu Francesc Flos i Calcat per introduir el català
a l'escola és del 1880. Al Colegio del Comercio, del
Masnou, Flos intentà introduir-hi el català, sense reeixir
plenament. Trigà sis anys a traslladar la seva
proposta a Barcelona, centre impulsor del catalanisme;
ho féu amb un opuscle titulat Las escolas
cafa/anas (1886), al qual seguí La ensenyansa a las
escolas catalanas (1887). En les seves pàgines
concreta allò que han de ser les escoles futures:
"aquellas que ademés de tenir adoptada oficialment
la llengua catalana fa son programa l'instrument
d'avens de nostres lletres y de l'esperit patri". L'escola
catalana, per a Flos, no podia ser bilingüe:
aquesta va ser una aposta revolucionària per al seu
temps, quan el català no tenia cap mena de reconeixement
públic.
Per això, el projecte que esbossava Flos no volia
incidir en el camp de l'ensenyament públic. Convençut
que el capteniment de l'Estat no seria modificable,
es plantejava una proposta independent i
diferent de l'administració, vinculada al suport del
45 - L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran
ESCOLAS CATALANASI
• |>·pl«i«U 4* 1i Bmmm nfbui.
D. FRANCISCO FLOS Y CALCAT i
MEMÒRIA
» j EiiTiio m CII1H uiuusii rmmm
B.\BCELnN.\
Tfnprenrir « La RmiícDui. Xadi. tX tt^i
catalanisme i que es podria desenvolupar amb "una
associació de propaganda de las mateixas", acompanyada
d'uns estudis normals no estatals, de l'elaboració
de llibres i de l'organització de certàmens
adequats per a les noves escoles. Esbossava el
camí intermedi que desenvolupà l'Associació Protectora
de l'Ensenyança Catalana a partir del 1898,
o sigui, una entitat de propaganda de l'ensenyança
catalana que, a mesura que anés creixent, donés
suport a l'escola catalana i esdevingués, en part,
també, patronal. Aquesta proposta aconseguí un
bon impacte perquè nasqué en un moment en què
el catalanisme, que aleshores era principalment un
moviment de defensa cultural arrelat en alguns cenacles
(literats, historiadors, excursionistes...), no
s'havia articulat encara com una alternativa de conjunt,
com serà després en el camp polític. És en
aquest període que Flos, encara sense escola, esdevé
una persona i una idea a tenir en compte dins
de l'estratègia polièdrica del moviment catalanista.
Entre 1886 i 1887, Flos intenta trobar suports per
a la seva proposta en el catalanisme organitzat del
moment, primer al Centre Català i, després, al Centre
Escolar Catalanista. Ho fa, però, en un moment
en què la primera sofreix l'escissió que donarà lloc
a la Lliga de Catalunya, circumstància que afecta
els projectes de Flos. Segons el que serà el presi-
"El mateix any que Valentí
Almirall publicava Lo
Catalanisme, el mestre
Francesc Flos va escriure
aquest opuscle on
defensava la creació d'una
entitat que impulsés les
escoles catalanes. Dotze
anys més tard, el 1898.
va dur a la pràctica el seu
plantejament amb el
Col·legi Sant Jordi."
David Pujol
La memòria Las
escolas catalanas,
consideradas com a
base principal i
necessària per la
propagació de la causa
regional, de Francesc
Flos I Calcat, premiada
en el certamen del
Centre Catalanista
Provençalenc de l'any
1886, va gaudir d'un
ampli ressò en els
ambients catalanistes
de l'època.