Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

il·lustracions d'aquests quaderns eren de l'artista
Josep Obiols, que a partir d'aquesta època es convertí
en un gran col·laborador de l'Associació Protectora.
En aquests moments també s'editaren r-4ritmètica
i Geometria (curs mitjà) de Josep Galí, la
Biografia de Manuel Milà i Fontanals, escrita per
Antoni Rubió, i la coneguda Gramàtica catalana
(curs mitjà) de Pompeu Fabra, una obra que es reedità
en quatre ocasions més {el 1923, el 1923, el
1933 i el 1935).
Els Estatuts de 1921 mantingueren el mateix redactat
que els del 1915 però, a més, dotaren l'entitat
d'una Comissió Editorial Pedagògica que havia
de tenir al seu càrrec "la publicació dels llibres i material
de caràcter docent i altres obres que estimi
concordants amb l'objectiu social, curant també de
la seva administració mitjançant una comptabilitat
especial". Presidida per Pompeu Fabra, formaren
CARLES SALVADOR
(1897-1955)
Josep M. Ainaud de Lasarte
S
j hi ha una figura que mereix ser recordada per la
seva actuació al País Valencià en defensa de la llengua
i de l'escola, no hi ha dubte que és Carles Salvador
i Giner. Sí bé és més conegut per ta seva obra de poeta
i de gramàtic, no hem d'oblidar que cursà estudis de
magisteri i fou mestre a Benassal, Alt Maestrat, durant
molts anys. Amatent a la renovació pedagògica del Principat
i a la recuperació de la llengua catalana, es llançà, gairebé
sol, a la lasca de ter prendre consciència de la importància
de la llengua i de l'escola al País Valencià.
Fou autor reconegut d'obres poètiques en valencià,
com P/àsf/c(1923), fíosa de/s wnfs (1930), El bes ais llavis
(1934), Nadal, flor cordial (1943) i El fang i l'esperit
(1951). Col·laborà a les revistes en català del seu temps,
de manera generosa i entusiasta, i defensà la unitat de la
llengua catalana, en la línia que mantenia Pompeu Fabra,
l'Institut d'Estudis Catalans o les Normes de Castelló de
1932. A partir de 1928 col·laborà amb Lo Rat Penat, amb
l'intent de mantenir una actitud més propera a la unitat de
ta llengua catalana, combatuda pels grups més tancats de
la cultura valenciana. És interessant la seva producció en
prosa, com Barbaflorida professor (1930) o El maniquí
d'argila (1931) i, sobretot, els seus Elogis, iniciats el 1928
i reeditats el 1974. Com a membre del Centre de Cultura
Valenciana, publicà diversos opuscles sobre temes gramaticals,
dels quals cal destacar Qüestions de llenguatge
(1935), reeditat el 1957 amb et títol Parleu bé.
La seva actuació com a mestre el posà en contacte
amb l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana,
publicà El valencià a les escoles (^9^ 9], i va intentar, sen­
part d'aquesta comissió permanent Rosa Sensat,
Llorenç Jou, Rafael Campalans, Ferran Boter, Josep
M. López Picó, etcètera. A partir de l'any 1922,
els membres d'aquesta comissió comptaren amb
l'assessorament d'Alexandre Galí, president de la
Comissió Tècnica, que va tenir un paper destacat a
l'hora de dignificar l'edició dels llibres escolars. L'Editorial
Pedagògica fou, doncs, l'encarregada de
gestionar la tasca editorial de la Protectora a partir
de l'any 1921. D'aquest any fins a l'atzagaiada de la
Guerra Civil fou l'època d'or de la Protectora pel
que fa a publicacions. A continuació esmentarem
només les més representatives.
El 1922 veié la llum el Sil·labari català de Pau Romeva
(amb dibuixos de Josep Obiols), que es publicà
gràcies a un donatiu de mil pessetes ofert per
Manuel Folguera i Duran, president de l'APEC, a la
memòria del seu fill Joaquim, que havia mort tres
se gaire èxit, crear una Associació Protectora de l'Ensenyança
Valenciana, el 1921. Va exercir de mestre, a Benassal
(Alt Iviaestrat), i des de 1934 a Benimaclet (Horta
de València)-
Col·laborà activament a la premsa de Castelló, València
i Barcelona i tou un dels impulsors de les revistes Taula
de les Lletres Valencianes, La República de les Lletres
i Nostra Parla.
Com a pedagog, es mostrà deixeble de Pestalozzi i
Froebel, i defensà l'ensenyament de la llengua pròpia del
xiquet, tan marginada al País Valencià. Així podia afirmar
que "A qualsevol país que no estiga caigut en la desgràcia,
l'ensenyament en tots els ordres, des del parvulari fins
a l'universitari, es dóna en llengua materna." I, per tant,
plantejava com a solució al problema escolar del País Valencià
"que l'ensenyament a tes escoles valencianes siga
fet en valencià". Carles Salvador entenia, tot i fer servir el
terme "llengua valenciana", que hi fiavia una unitat cultural
i lingüística entre el País Valencià, el Principat de Catalunya
i les Illes Balears: "Valencià de la ciutat de València,
declare que sóc català. Història, llengua, cultura i voluntat
es concerten per a declarar la meva absoluta catalanitat."
La guerra del 36 i la repressió franquista l'afectaren
profundament —havia estat militant de la Joventut Valencianista—,
però el 1951 impulsà dins Lo Rat Penat uns
cursos de llengua i literatura valenciana i publicà una
Gramàtica valenciana, ben útil. Mort a València l'any
1955, el Secretariat de l'Idioma de València fundà, el
1975, en memòria seva, Els Cursos Carles Salvador.
L'OBRA PEDAGÒGICA DE LA PROTECTORA. David Pujol i Fabrelles - 76