Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Barcelona només hi havia dues escoles catalanes: el
col·legi de Sant Jordi i el col·legi Mare de Déu de
Montserrat. A la resta del Principat només n'hi havia
una a Sabadell: el col·legi de Santa Maria de Ripoll,
Malgrat aquest panorama tan minso, el Consell Directiu
de l'APEC, donant mostres de gran optimisme,
consignà al llibre d'actes de l'entitat que veia "ab veritable
goig la renaixensa que sembla iniciarse a favor
del establiment d'escolas catalanas". El 1907 ja
en subvencionà més d'una dotzena i el 1930, passada
la dictadura de Primo de Rivera, n'ajudà setze de
Barcelona i quinze de fora de la capital.
Pels volts de l'any 1936 van créixer molt les escoles
subvencionades, a causa, segons Alexandre
Galí, de les lleis laiques que promulgà la República.
Pere Vergés, ànima de l'Escola del Mar de Barcelona
(1921-1938), es mostrà molt crític amb la política
d'ajuda que seguia la Protectora ja que, com que
les quantitats que es donaven eren tan migrades,
servien, segons ell, de poca cosa: "Sempre he cregut
—són les paraules de Vergés que va transcriure
Robert Saladrigas— que hauria estat preferible
que l'Associació es fes càrrec d'una sola escola, i
exercís damunt seu tota la influència pedagògica
que emanava de la seva assessoria, A més, aquesta
escola hauria pogut gaudir d'una tranquil·litat
econòmica i no com passava a la pràctica, que repartint
l'Associació els seus diners tan escassos entre
un grapat d'escoles disseminades per diversos
MARGARIDA COMAS
(1897-1972)
Josep M. Ainaud de Lasarte
Aquesta biòloga i pedagoga menorquina havia nascut
l'any 1897 a Alaior, en una família dedicada a
l'ensenyament, activitat a la qual també es dedicà
el seu germà petit Joan (Alaior 1900-M6xic 1979), que fou
Secretari General del Ministeri d'Instrucció Pública l'any
1938, amb el Govern de la República, i finalment morí a
Mèxic, exiliat.
Margarida Comas i Camps estudià a Ciutat de Mallorca,
a Brussel·les i a Madrid, on es posà en contacte amb la
gent de la Institución Libre de Ensenanza. Destinada a
Catalunya en proclamar-se la República, fou professora
de la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la guerra
del 36. Traslladada a Bilbao, en ser ocupat el País Basc
pels exèrcits franquistes s'exilià a la Gran Bretanya
(1937), on fou professora de biologia a les escoles femenines
de Foxhole i Dartington Hall. Els seus llibres demostren
un bon coneixement dels nous mètodes de la renovació
escolar: Las escuelas nuevas inglesas (1930); El
indrets de Catalunya no es resolien els problemes
econòmics i les escoles es consumien sense produir
cap mena de benefici a ningú." Com veiem, l'obra
de la Protectora tampoc no va estar exempta de
crítica.
L'APEC també es dedicà a impulsar colònies escolars
per als alumnes de les escoles catalanes que
subvencionava, complementant així la tasca que
feia en aquest sentit l'Ajuntament de Barcelona. En
quinze anys s'organitzaren un total de setanta torns
de colònies, des de l'any 1920 fins al 1935. L'any
1923. per posar un exemple, els infants que assistiren
a les colònies de la Protectora representaven
només el 7'5 % del total d'infants barcelonins que
anaren de colònies. Quantitativament era una xifra
poc important; qualitativament ho era més, sobretot
pensant que els nens i nenes que anaven a escoles
particulars catalanes no podien assistir a les colònies
de l'Ajuntament de Barcelona, que eren exclusivament
per als alumnes d'escoles públiques. I, tal
com diu Alexandre Galí a la seva Història de les institucions
i del moviment cultural a Catalunya (1900-
1936), la majoria dels infants eren de classe modesta
i necessitaven, com els altres, "els beneficis
de la mesada de muntanya o aire de mar que els
proporcionaven les colònies".
Una altra de les tasques escolars que dugué a
terme la Protectora fou l'organització de concursos
de lectura i escriptura, així com d'història i geogra-
método Macl