Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Pedagogia activa Í compromís social
Una de les accions imprescindibles per enfortir el
moviment de renovació pedagògica era dotar d'alguna
estructura unitària les escoles existents, car la
debilitat de cada una d'elles en desafiar el sistema
era evident. Així nasqué el 1967 la Coordinació Escolar,
que aplegà un bon feix de les escoles actives
i renovades.
Els principis pedagògics de la federació marquen
les principals connotacions d'aquestes escoles i l'orientació
del sector majoritari del moviment renovador
que conformen.
Enfront de l'escola immobilista i llibresca dominant,
aquestes escoles, tot actualitzant-los a la llum
de les noves formes de vida i dels avenços de la
psicologia, fan seus els pressupòsits de la pedagogia
activa. Així, doncs, es parteix d'una concepció
integral de l'educació i de la idea que l'escola ha
d'adreçar-se a conreuar totes les dimensions que
ens conformen com a persones: racionals, afectives,
artístiques, socials, polítiques, ètiques, religioses,
físiques, etc. L'activitat de l'alumnat, individual
i col·lectiva, esdevé el motor i fonament de l'aprenentatge.
La intervenció de l'alumne en el seu aprenentatge,
en la valoració dels fets i en la responsabilització
de la pròpia conducta i de la dinàmica de la
col·lectivitat a la qual pertany, fan que aquestes escoles
posin l'accent en l'educaciò de la llibertat, de
ta participació i de la solidaritat. Aquest objectiu representa
un element de salvaguarda de la dignitat
de la pròpia persona i la de l'altre, en plena dictadura
i en una situació de negació de les més elementals
llibertats individuals i cíviques. Per aquest motiu,
aquestes escoles esdevingueren incòmodes
per al franquisme, que mirà de reprimir-les. Malgrat
tot, aquest conjunt d'escoles conformà un important
àmbit de llibertat, fins on permetia la situació política
i la repressió policíaca, i un element de resistència
pel que fa a la supervivència de la llengua i la
cultura del país, greument amenaçades.
El model de persona i de societat que aquestes
escoles volien assolir sintonitzava amb l'ampli sector
social que, de manera activa o passiva, s'oposava
a la dictadura i maldava per la consecució d'una
societat democràtica i desenvolupada. I, també,
aquestes escoles, a través del seu currículum i de
les seves pràctiques, donaven resposta a les noves
necessitats formatives d'una societat catalana sotmesa
a importants transformacions com a conseqüència
del fet que Catalunya començà a experimentar
un intens desenvolupament econòmic i
social, i s'hi començaven a produir importants canvis
de formes de vida.
83 - RESISTÈNCIA CULTURAL. Josep Gonzàlez-Agàpito
PERSPECTIVA
ESC#LAR 63
Publicació de -Rosa Sensat- Març 1982
El cinquanlenari
de l'ÏNSTITÜT'ESCOLA
de la Generalitat
(1932-1939)
Evolució i crisi del moviment
Aquests profunds canvis ideològics, polítics, socials
i econòmics que s'operen durant els anys seixanta
i setanta tenen, com és natural, la seva repercussió
en el terreny educatiu i comporten les
crisis aparellades a tota transformació.
La primera crisi, entre 1968 i 1969, es produeix a
l'entorn de l'opció laica o religiosa de les escoles, i
mostra com la concepció d'una societat constituïda
en una crïstianitat emparada pel franquisme és posada
en entredit. Aquesta revisió és propiciada pels
nous corrents de la mateixa Església, que menen a
acceptar una societat secularitzada. Aquesta qüestió
comportarà l'escissió d'escoles i equips de mestres.
En aquesta mateixa època es produeix una major
sensibilització política i social dels educadors i
educadores. En aquells anys, l'anàlisi i la interpretació
de la realitat social i econòmica que fa el marxisme
produeix un fort impacte en els campus universitaris
nord-americans i de l'occident europeu,
com també ho fan les relectures de la psicoanàlisi
paral·leles a la crisi de l'autoritarisme social i polític,
la qual té en els fets protagonitzats pels estudiants
mexicans i parisencs de 1968 una de les seves senyes
més emblemàtiques. Totes aquestes concepcions,
evidentment, tenen unes fortes concrecions
en el terreny educatiu.
Perspectiva escolar,
revista de diàctica de
l'Associació de Mestres
Rosa Sensat