Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

"Què importa que en un
poble hi haja persones que
pènsien, judíquien i
reflectien molt bé si, per
falta d'eloqüència, no
saben fer-se entendre, ni
saben formar en los que
les escolten los mateixos
sentiments que elles
tenen? Què importa que
en un altercat una persona
tinga raó si no sap fer-la
conèixer als contraris?"
Baldin Reixac
La projecció de l'entitat
A diferència del període anterior a 1923. la Protectora
de la República és una entitat que, producte
de les condicions que hem esmentat, col·labora
més obertament amb entitats semblants. En una
societat amb tensions i divisions polítiques importants
és lògic mancomunar esforços per tenir un espai
en el debat públic. A banda del suport del CAD-
Cl, més clar en el període anterior a 1923, de la
nova FNEC, o de la societat que regeix Ràdio Associació
de Catalunya, entre les entitats amb qui
tingué una relació més intensa cal esmentar l'Organització
Nacional de la Joventut Catalana, Palestra.
MANUEL AINAUD
(1885-1932)
Josep Maria Ainaud de Lasarte
E
l meu pare, Manuel Ainaud i Sàncl^ez, artista i pedagog,
fill de pare francès i mare andalusa, és un
dels bons exemples que ha donat el nostre país de
formació autodidacta i de plena integració a la cultura catalana.
Nasqué a Barcelona el 1885 i estudià dibuix a les
escoles de l'Ateneu Obrer de Barcelona, Ben aviat es
donà a conèixer com a capdavanter del grup artístic anomenat
"Els Negres". pels grans dibuixos al carbó de temes
urbans i, sobretot, de multituds. Exposà als Quatre Gats
(1903), presidí la secció d'Art i Literatura de l'^ptec Catalanista,
coi-laborà amb Les Aris i els Artistes i alternà l'activitat
artística amb la pedagogia. Fou professor de dibuix
a l'Escola Horaciana, aleshores dirigida per Pau Vila. i
més tard (1910) director del Nou Col·legi Mont d'Or.
Aquestes escoles per a fills de famílies benestants eren
un intent per formar futurs dirigents. Aviat s'adonà que no
era aquest el seu camí, i dedicà tots els seus esforços a
aconseguir una escola pública gratuíta i de qualitat. L'any
1915 fou elegit president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular,
des d'on organitzà una intensa campanya per tescola
pública, a través de la premsa, de conferències a entitats
obreres i dirigint manifestacions ciutadanes. Intentava, en
paraules d'ell mateix, "l'escola bella que contribueix a asserenar
l'ànima de les nostres multituds, fent-los entreveure
com un cel en aquesta terra".
Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i Suíssa per conèixer
directament les experiències de l'Escoia Nova que s'imposava
a Europa. Al seu retorn a Barcelona, l'any 1917, fou
nomenat assessor tècnic de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament
de Barcelona, de la qual fou l'ànima i el veritable
impulsor. Ressuscità antics llegats per a la construcció
d'escoles, que l'Ajuntament tenia oblidats, i projectà un
ambiciós pla de construccions escolars, d'acord amb l'arquitecte
Josep Goday, que la Corporació Municipal
aprovà ràpidament, superant tots els entrebancs burocrà­
Palestra, entitat fundada per Josep M. Batista i
Roca i presidida per Pompeu Fabra —tots dos havien
tingut també càrrecs de responsabilitat dins de
l'Associació, el primer com a president de la Comissió
de Foment i el segon com a president, des
de l'inici fins a 1936, de la Comissió Editorial Pedagògica—,
va ser un sòlid plantejament de formar
cívicament, culturalment i esportivament els joves
catalans que la Dictadura havia deixa orfes d'una
educació completa.
El seu ventall d'activitats sobta per l'ambició i per
la modernitat: ultra l'activitat esportiva. Palestra desenvolupà
cursos de formació per a socis en mate-
tics. Aquests Grups Escolars eren edificis esplèndids, ben
construíts, que encara avui honoren la ciutat que els va
edificar. Al mateix temps, duia a terme l'obra de les Cantines
Infantils, els Banys de Mar, les revisions mèdiques,
les Colònies d'Estiu —amb resultats tan admirables com
Vilamar o Turissa— i les modèliques escoles innovadores,
com l'Escola del Mar. Sabé escollir bons col·laboradors,
com Ventura Gassol, Ramon Jori, Antoni Gelabert, Pere
Vergés i Artur Martorell. El 1922 aconseguí l'aprovació del
Patronat Escolar, que donà un gran impuls a l'ensenyament
primari a Barcelona i influí en gran manera en el millorament
pedagògic a Catalunya.
La dictadura de Primo de Rivera el destituí del seu càrrec,
i no pogué retornar a l'Ajuntament fins al 1930, després
d'uns anys especialment difícils. Reprengué amb entusiasme
l'obra interrompuda i en un sol dia, l'any 1931,
pogué inaugurar dotze grups escolars nous.
La República i el Govern de la Generalitat donaren el
suport que calia a la renovació pedagògica, i Manuel Ainaud
fou nomenat membre del Consell de Cultura de la
Generalitat, vocal del Comitè de la Llengua i conseller
d'Instrucció Pública a Madrid. Es donava del tot a la feina
i als altres, amb descurança de la seva salut. Una greu
malaltia l'abaté, finalment, el 28 de desembre de 1932,
Tenia només quaranta-set anys i encara planejava projectes
i il·lusions per al futur: nous grups escolars, noves colònies
d'estiu, noves publicacions per als mestres. Exigent
com era —de treballar amb ell se'n deia "anar a galeres"—
, no va plànyer mai cap esforç per tal que tots els nois i
noies de Barcelona tinguessin la millor escola, pública,
gratuïta i de qualitat. Potser per això va trobar tants obstacles
en la seva vida —i per això hi ha hagut qui intentà silenciar
la seva obra. Ara, després de la seva mort, encara
trobem a faltar el seu chteh, el seu entusiasme i la seva tenacitat.
L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran - 66