Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Butlletí de la "Escuela
Moderna." Fundada
per Ferrer i Guàrdia el
1901. esdevindrà
l'exemple d'escola
laica i anticlerical,en la
Unia de l'Escola Nova.
Fou clausurada l'any
1906 arran del procés
per l'atemptat a
Alfons XIII
EscüELA MODERNA?
ENSENANZA
CIENTÍFICflY RACIONAL
mo Vtl BaroalODk 1.' Jullo tKM NUu. 62
Ml oeiet ds laipemlAD. Véiu, últiiu pigiDi, "i matm Intom"
na, sinó inquiets enamorats d'un ideal de perfecció";
a crear una escola Normal de la Diputació que formi
els mestres que el país necessita seguint les modernes
orientacions pedagògiques; i a connectar
amb els corrents culturals exteriors afavorint els viatges
d'estudi a l'estranger.
Tot aquest projecte cultural i educatiu anunciat
l'any 1910 va cristal·litzar en la constitució de la
Mancomunitat de Catalunya, el projecte polític noucentista,
l'any 1914. Un projecte cultural i educatiu
que es concretà en quatre línies d'acció, desenvolupades
entre els anys 1914 1 1923, any en què la dictadura
de Primo de Rivera va liquidar la institució:
• La recerca i la producció científica en mans de
l'Institut d'Estudis Catalans creat l'any 1907.
• La tasca de direcció pedagògica de tota l'acció
educativa, amb la creació del Consell de Pedagogia
l'any 1916, fruit de la transformació del Consell
d'Investigació Pedagògica de la Diputació de
Barcelona.
• La labor de difusió cultural impulsada amb l'obertura
de biblioteques i amb la creació de l'Escola
Superior de Bibliotecàries l'any 1915. Una escola
que contribuí a dotar el país d'estudis encaminats
a la professionalització de la dona.
• La millora de l'ensenyament, donant prioritat a
l'ensenyament tecnicoprofessional i superior, d'acord
amb les aspiracions i la ideologia del catalanisme
burgès i conservador característic de la Lliga
Regionalista.
L'aplicació pràctica d'aquestes quatre línies d'acció
va donar resultats ben significatius. El Consell
de Pedagogia, sota la direcció d'Eladi Homs, primer,
i Alexandre Galí, després, va obrir Catalunya
als aires de l'Escola Nova a través d'iniciatives com
la implantació del mètode Montessori a casa nostra,
iniciada l'any 1914 amb l'experiència de Joan Palau
i Vera a la Casa de Maternitat i l'obertura, més endavant,
d'una escola Montessori dirigida per la doctora
Maccheroni, principal col·laboradora de la pedagoga
italiana. La tasca del Consell prioritzà la
formació dels mestres amb la creació de ta Biblioteca
del Consell (1914), que va arribar a aplegar més
de sis mil volums entre obres de pedagogia, matèries
afins, revistes pedagògiques i obres de consulta
d'interès per als mestres; les Escoles d'Estiu
(1914); la publicació de revistes com la ja esmentada
Quaderns d'Estudi (1915) i el Butlletí dels Mestres
(1922); la dotació de beques per a possibilitar
viatges d'estudis a l'estranger que facilitessin el
contacte amb els corrents de cultura universal, i la
creació dels Estudis Normals de la Mancomunitat
(1918), en els quals exerciren el seu mestratge educadors
i pedagogs com Joaquim Xirau, Rosa Sensat,
Artur Martorell, Pau Vila, Jesús M. Bellido o
Joan Llongueres. Les bases pedagògiques dels Estudis
Normals foren elaborades per una ponència
integrada pels diputats Jaume Bofill i Mates i Ramon
d'Abadal, el regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Lluís Nicolau d'Olwer i el president de l'Associació
Protectora de l'Ensenyança Catalana. Hi
quedava justificat el sentit d'una Normal catalana
orientada vers la consolidació del moviment cultural:
formar "mestres d'una cultura completa i a mesura
de les nostres necessitats", i garantir l'aplicació
dels nous mètodes pedagògics a Catalunya.
A banda d'aquesta significativa tasca de formació
dels mestres, la política educativa de la Mancomunitat
va prioritzar l'ensenyament tècnic i professional,
sobretot de nivell superior. En aquest sentit
EL NOUCENTISME. Conrad Vilanou i Torrano - Joan Soler i Mata - 34