Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

da als quatre vents com a la primera escola catalana,
inicialment sense cap entitat de suport; aviat,
però, el 22 de desembre, es fundà l'Agrupació Protectora
de l'Ensenyança Catalana (APEC), la qual,
tot seguit, s'adherí a la Unió Catalanista. L'acord del
seu primer consell directiu manifestava la voluntat
de "Constituir una Agrupació protectora de la ensenyansa
catalana, adoptant la reglamentació que
ANTONI BALMANYA
(1846-1915)
Josep M. Ainaud de Lasarte
S
ovint creiem que la renovació pedagògica va ser únicament
obra de mestres particulars, diferents dels altres,
o d'escoles noves, creades amb el propòsit de
canviar-ho lot. I no va ser ben bé així. Hi va haver bastants
mestres nacionals, formats a les Escoles Normals del
tombant de segle, que sense abandonar la seva feina de
cada dia obrien els ulls al que passava al seu voltant, i procuraven
millorar l'escola. La seva escola, l'escola de tots,
l'escola pública. Perquè l'autèntic projecte d'escola nova
no es limitava a uns quants escollits o a una escola elitista
—dels qui podien pagar-la—, sinó a fer possible una escola
pública de qualitat.
Per això és tan apassionant espigolar aquelles figures
que des del seu lloc modest de mestre nacional treballaven
per millorar l'escola pública. A les comarques gironines,
sobretot, en trobem uns quants. I el primer en el
temps —i un dels millors— fou un mestre nascut a la Bisbal
d'Empordà el 19 d'octubre de 1846, que estudià a l'Escola
Normal de Barcelona i que s'instal·là "provisionalment"
al poblet empordanès d'Espolla el 1868, Es deia
Antoni Balmanya i Ros, i en pocs anys ja era posat com a
model dels altres mestres nacionals de la comarca. Tothom
en parlava: el mestre d'Espolla era un exemple que
calia seguir, i la seva escola, un lloc que calia visitar. Identificat
amb la vida del poble i amatent a l'evolució del món
de la cultura, fou un autèntic renovador de l'escola pels
seus treballs d'observació directa de la naturalesa, tant de
les ciències naturals, com, sobretot, de la prehistòria i l'arqueologia,
l·li féu col·laborar sempre els seus deixebles i,
molt sovint, les seves famílies. Mantingué contacte amb
les entitats culturals i catalanistes del seu temps, i, aixi,
aviat es relacionà amb l'Associació Catalanista d'Excursions
Científiques, i ala revista/.'Excurs/on/sfa del 1879 ja
apropiadament brinda la 'Unió Catalanista' y à la
qual entitat s'adhereix aquesta Agrupació"; més endavant
afegia: "...y desitjant prestar tots sos esforços,
en particular à la base que's refereix à la ensenyansa
que deu tenir la nostra terra, qual patró
pot pentres ab lo Col·legi de Sant Jordi, establert en
lo present curs." El Sant Jordi esdevindrà el referent
de la Protectora.
trobem articles on s'expliquen les troballes prehistòriques
dels voltants d'Espolla, tan importants com les necròpolis
hallstàtiques o els diversos monuments megalítics.
L'any 1881 va publicar un Primer libro de lectura manuscrita.
que es féu molt popular, i el dia 26 d'abril de 1881
l'escola era declarada "modèlica" a proposta de l'inspector
Ricard Tena, que afirmava: "Esta fe tan constante y inteligente
en el trabajo. mas la circunstancia de estar provisió
el establecimiento de un material de ensenanza abundante,
lujoso y a la altura de los aüelantos pedagógicos modemos.
tiacen a tan entendido y celoso profesor digno de
premio, yasu escuela que se la declare modelo." Fins i tot
va rebre la Creu de Cavaller de l'Ordre Civil d'Alfons XII i
era l'admiració de lots els mestres, escoles i visitants que
acudien a Espolla. Encara l'any 1904, un altre mestre, Antoni
Targa, en feia l'elogi per les seves "riques col·leccions
d'objectes pertanyents als tres regnes de la Naturalesa,
curosament guardats i retolats en llurs vitrines". No explicaven,
però, que el material sovint era pagat de la seva
butxaca. ! és que a Catalunya, el mestre era el senyor
mestre i no se li aplicava la desgraciada frase castellana
de pasa mas hambre que un maesiro de escuela. Remarquem
que l'escola d'Espolla tenia una magnífica biblioteca,
un telescopi i un fonògraf que li servia per gravar converses
amb els alumnes.
Antoni Balmanya era un home sociable, catòlic practicant,
molt obert de tracte i sempre disposat a col·laborar
amb altres mestres, en un inici del que serien més tard les
Converses pedagògiques. Fou mestre d'Espolla quaranta
anys. fins l'any 1907. Jubilat, tornà a la Bisbal d'Empordà,
on morí el 1915. L'any 1974 es creà el Premi "Antoni Balmanya",
d'estudis pedagògics, per recordar-lo.
L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran - 48