Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

Pilar Vélez, "es pot considerar realment com el primer
cartell de masses que va tenir un gran ressò a
Catalunya", juntament amb targes postals, segells,
l'edició del Breu historial de l'Associació Protectora
de l'Ensenyança Catalana i els nous estatuts de
l'Associació.
Noves circumstàncies per a la Protectora
(1923-1929/1930-1936)
La Dictadura del general Primo de Rivera va ser
especialment repressora de les expressions de la
catalanitat, entre les quals cal comptar la que constituïa
la Protectora. L'Associació, però, va continuar
publicant el seu butlletí els mesos d'octubre i novembre
de 1923 i va donar suport a una iniciativa
valenta d'oposició al cop militar: la creació d'un Comitè
de la Llengua Catalana, que havia de planificar
arreu de les comarques cursos de català.
De resultes de la repressió va haver de protegir
els seus fons provinents d'Amèrica mitjançant una
societat editorial a França, i el seu local va ser provisionalment
clausurat. Les bases del seu suport,
d'altra banda, s'anaven enrunant: els socis es donaven
de baixa per por, ja que les Memòries de
l'entitat en donaven nom i adreça; les societats catalanistes
eren clausurades o intervingudes governativament,
i els nous ajuntaments nomenats a dit
suspenien el pagament de les quotes de l'Associació.
Ivtalgrat les limitacions i les pors, la Protectora
va mantenir beques a l'estranger, va sostenir els
clausurats Estudis Normals i va ajudar a constituir
la Mútua Escolar Blanquerna i l'Institut Tècnic Eulàlia.
També va conservar la tasca editorial, les colònies
d'estiu i el suport, malgrat la persecució, a
trenta-dues escoles catalanes, que havien pogut
superar les clausures governatives. El gener de
1930, es mantenia una tercera part de les delegacions
i els socis s'havien reduït a la meitat.
Amb la instauració de la República canviaren
molt les coses per a una Associació que havia trobat
un bon encaix en la Catalunya mancomunal, però
que tingué més dificultats per integrar-se a la nova
Catalunya republicana. Per tres motius principals: el
primer, la mateixa concepció plural de l'escola catalana
que tenia la Protectora, la qual permetia la convivència
d'escoles confessionals i laiques (així, en el
període que es clou el 1923, la Protectora havia sintetitzat
en les seves activitats un capteniment molt
respectuós amb les sensibilitats religioses); aquesta
concepció contrasta amb tendència general d'un període
d'impuls laicista clar com és el republicà, en
què aquestes actituds seran sovint polèmiques. El
segon motiu cal cercar-lo en el fet que la Protectora
59 - L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran
era una entitat que actuava en el camp de l'ensenyament
privat, i les forces republicanes emergents
impulsaren l'ensenyament públic. El tercer motiu fa
referència a la catalanitat de l'escola, que no era per
a aquestes noves forces un criteri prioritari, o exclusivament
prioritari, com sí que era per l'Associació
Protectora.
Aquesta reconeixia, quan s'elaborava i aprovava
l'Estatut de Núria, que, si s'hagués aconseguit
mitjançant l'ensenyament públic una presència de
l'escola catalana arreu, el seu paper hauria estat
severament limitat. No fou, però, així. La dràstica
retallada que, en matèria d'ensenyament, s'inflingí
al projecte d'Estatut a les Corts Republicanes va
donar ales i lògica al manteniment ple de l'activitat
de l'Associació, tant per mantenir la seva xarxa
com per desenvolupar una acció reivindicativa a
favor de la catalanització de l'ensenyament, on el
Decret de Bilingüisme del ministre Marcel·lí Domingo
es convertia en una eina modesta per introduir
el català a l'escola, que l'APEC va anar seguint.
Cursos i campanyes
Amb la Generalitat republicana, la Protectora va
veure qüestionada la seva tasca; això no obstant,
manifestà una gran capacitat d'adaptació. Ben aviat
percebé que calia ampliar el seu ventall d'activitats.
Mantenint la seva condició d'entitat centrada en el
foment de l'escola catalana {suport econòmic i tècnic,
edició de llibres i concursos escolars), amplià
substancialment el seu camp d'actuacions a partir
de l'organització de cursos de català i de les campanyes
populars de catalanització.
Totes dues iniciatives donaren a la Protectora republicana
una presència més àmplia al carrer i una
vocació d'incidir més en tots els segments d'edat
"Per fer los minyons bona
tinta per escriure,
compraran en casa d'algun
adroguer dues unces de
nous de Gal·les i les
picaran I esclafaran bé en
un morter, i després les
posaran dins d'una olla
amb Ires lliures d'aigua
i ho faran bullir amb foc i.
després d'haver bullit un
poc. trauran un poc d'aigua
de l'olla, i quan sia tèbia o
freda hi posaran mitja lliura
de caparrós o vitriol, i.
quan sia fos, lo posaran
dins de l'olla i lo tomaran al
foc. i lo faran bullir un poc.
I després d'haver-lo tret del
foc i haver-lo deixat
refredar, hi posaran sis
diners de goma aràbica.
i després ho remenaran
cada dia per espai de vuit
o deu dies." Baldin Reixac