Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

na gran desfeia. A la batalla naval de
Ponça, per exemple, el rei i els seus germans
eren fets presoners amb gran nombre
de cavallers i gents d'armes.
5. l'erò la victòria final ha estat per a
ell. I ara el veieu, després d'haver conquerit
tot el reialme napt)lità. assaborir el goig
I
i l'orgull del triomf. Músiques, pluja de
flors, aclamacions del poble: el rei somriu
dalt del seu carro de glòria.
fia de Catalunya. Pel que fa als de llenguatge, se'n
celebraren, a tot Catalunya, més d'un centenar, des
de l'any 1903 —data en què s'organitzà ei primer—
fins ai 1936. De concursos nacionals d'tiistòria (més
tard d'tiistòria i geografia), se'n celebraren deu, de
1913 a 1933: sis a la ciutat de Barcelona, un a Girona,
un a Lleida, un a Tarragona i un altre a Sabadell.
Per la seva banda, i amb un abast més restringit,
les comissions delegades escampades arreu
del territori n'organitzaren una trentena més.
Tal com ha posat de manifest Alexandre Gali,
aquests concursos tenien defectes greus, ja que es
basaven en procediments pedagògics totalment caducats:
"Pedagògicament era molt poc, però patriòticament
era molt. No es podia fer res més. Ni la
nostra pedagogia era prou afinada, ni el sentiment
de la llengua prou pregon, ni l'ambient públic prou
preparat, ni l'organització de les escoles prou perfecta."
Malgrat aquesta critica, és evident que els
concursos van contribuir a sensibilitzar de la importància
d'introduir l'ensenyament d'aquestes
matèries en els programes escolars.
La formació de mestres
Una altra preocupació molt important de la Protectora
fou la formació dels mestres, com a puntals
del sistema educatiu. Sense professionals ben pre-
73 - L'OBRA PEDAGÒGICA DE LA PROTECTORA. David Pujol i Fabrelles
6. Des d'ara la ciutat de Nàpols serà
la seva residència preferida. És una ciutat
tan bonica, amb la seva badia ampla i serena,
sota el cel sempre lluminós, que no
és estrany que el rei se n'enamorés.
7. ITi va aplegar, sota la seva protecció,
savis, artistes, literats. La seva cort
fou ben agradable ami) tanta de gent il·lustrada,
les belles dames, i les festes que
s'hi donaven sovint.
parats —pensaven els homes de l'APEC— les escoles
catalanes mai no podrien tenir la qualitat necessària
i desitjable; per això van decidir ocupar-se,
en la mesura de les seves possibilitats, d'aquest
tema. La primera iniciativa que es va prendre en
aquesta direcció fou la d'instaurar càtedres de llengua
catalana (de caràcter voluntari) a les escoles
de formació de mestres (anomenades popularment
normals). A la Normal masculina de Barcelona
aquestes lliçons van començar el curs 1915-16 i a
la femenina, el curs 1916-17, en el mateix moment
que es van implantar aquests estudis a les dues
normals de Lleida. Durant el període 1917-18 es
completà aquesta feina amb la creació de dues càtedres
—una per a la Normal de nois i una per a la
de noies— a Girona i dues més a Tarragona. L'any
1921 l'organització i inspecció d'aquestes càtedres
es confià a Pompeu Fabra.
Després d'aquesta iniciativa es va voler entrar
una mica més a fons en l'aspecte formatiu del professorat,
per tal de resoldre de manera paral·lela
—són paraules extretes d'unes Bases que es van
redactar el 1919— "els problemes del seu perfeccionament
pedagògic i de sa màxima catalanitat".
La intenció inicial fou la de crear una Escola Normal
Catalana que conceptualment enllacés amb la desapareguda
Escola de Mestres de Joan Sardina,
però de seguida es va abandonar la idea perquè es
tractava d'un projecte de massa volada. Es decidí,
"Ensenyaran los mestres a
sos deixebles que la
verdadera eloqüència
consisteix en saber
disposar bé de la matèria
de què un vol parlar, és a
dir no omitir res del que és
necessari dir. i deixar tot lo
que és inútil, i usar de les
paraules que tenen la
significació més natural i
pròpia. I acompanyaries
paraules amb moviments
naturals de mans, cara.
ulls i cap expressius i
proporcionats als
pensaments i sentiments
que un lé" Baldiri Reixac
Publicacions de
l'Editorial Pedagògica:
Història de Catalunya,
de Ferran Soldevila, de
l'any 1933