Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

L
í
• •"•&•]
/ O
•>. V yï'
Nau de l'església de Sant Marti d'Ollers amb la tomba dels
rectors d'Ollers. Matgrat que no s'aprecia prou bé la data,
és contemporània de Baldiri Reixac, que hi és enterrat
(Fotos Ramon Manent)
En català també al País Valencià
i a les Illes
L'obra de Reixac no ens ha de fer perdre de vista
que en les altres terres de parla catalana durant
el segle xviii es continuen publicant, i en alguns casos
reivindicant, els ensenyaments en la llengua del
poble, en uns temps que la castellanització ja és
deixa sentit amb força. La historiografia escolar i
educativa de les terres valencianes del segle xviii
documenta mestres que no han estudiat ni parlen el
castellà i s'afirma que la castellanització per decret
no va ser completa del tot i que va provocar problemes
als mestres i a l'alumnat.
El mestre Carles Ros i el pare Galiana proposen
que l'ensenyament es faci en valencià. Ros, des del
1731. publica textos per fomentar aquest ensenyament;
així, el 1732 publica una Practica de orthographia
para los dos Idiomas castellano y valenciana
i l'any següent, un Tractat de Adages y refranys
valencians y practica pera escriure ab perfecció la
llengua valenciana. I no s'acaba aquí el seu treball:
més tard publicarà una Breve explicación de las
cartillas valencianas. El Diario de Valencià, durant
els anys 1802 i 1803, publica unes "cartes" en les
quals es defensa l'estudi del valencià.
A les Illes, diferents circulars de la Reial Audiència
(dels anys 1771 i 1778) que recordaven als mestres
l'obligació d'ensenyar en castellà en aplicació
de la Reial Cèdula de 1768, fan patent que la castellanització
de l'escola fou molt lenta; sigui com sigui,
afectà tant a les escoles públiques com les religioses.
La castellanització serà una mica més potent a
la capital, Mallorca, que no pas a les zones rurals. A
Menorca, al començament del segle xix, Antoni Febrer
i Cardona publica, amb el pseudònim d"'un maonès",
l'obra Principis de lectura menorquina.
Quant als catecismes, a Mallorca hi ha diferents
traduccions al mallorquí del cèlebre catecisme de
Ledesma, Astete i Ripalda, que deixa d'editarse amb
l'expulsió dels jesuïtes el 1767. A València el 1770
es publica una Doctrina Christiana en valencià. Al
Rosselló, en unes comarques en ple procés d'afrancesament,
al bisbat d'Elna s'edita durant aquest segle
un Abrégé de la Doctríne Chretienne en catalan
et françois en faveur du peuple per manament del
bisbe. El rector de Ribesaltes tradueix i imprimeix a
Perpinyà, el 1799, el catecisme de Claude Flueri Menor
catechisme historio, qui conté summariament la
historia Sagrada y la doctrina christiana. Alguns altres
llibres coneguts en català no són escolars, sinó
de pietat o traduccions del francès per afavorir la pietat;
per exemple, el f\/1anual de exercicis y cantichs
espirituals, per les missions que fan los PP. Caputxins
en lo comtat del Rosselló, publicat el 1735, o
\'Estil i forma que guardan los PP. de la Companyia
de Jesús en tes missions que fan en los comtats de
Rosselló, Confent y Cerdanya, de l'any 1838.