Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

La revista Estris,
nascuda del moviment
de colònies i clubs
d'esplai, portaveu de la
Fundació Pere Tarrés i
de l'Escola de l'Esplai
de Catalunya.
jocs, els cants, les competicions, etc, encaixen
completament amb l'obra de les colònies de vacances
que s'acaba d'iniciar dins el règim repressiu del
moment i sota l'empara de l'Acció Catòlica. Aquesta
modalitat de colònies de vacances s'estén arreu
de Catalunya durant els anys cinquanta i els anys
seixanta, i comporta la recuperació i adaptació de
moltes rectories velles com a cases de colònies.
L'any 1966 l'extensió i la popularització de les colònies
arreu porta a la creació d'un servei per coordinar
aquest moviment, i neix d'aquesta manera el
Servei de Colònies de Vacances, que aplega les
colònies promogudes per l'església a través de l'Acció
Catòlica.
L'entrada a la democràcia i la constitució dels
ajuntament democràtics significa també la represa
de les colònies municipals, portades ara per joves
monitors, amb una finalitat ludicoeducativa. Continuen
també les colònies de l'església i aviat s'obre
tot un ventall d'ofertes de colònies organitzades per
nous moviments educatius en el temps lliure i també
per empreses de serveis de lleure.
L'arrelament de Tescoltisme
Durant els anys trenta, amb la II República, l'escoltisme
experimenta una gran diversificació i apareixen
nous agrupaments i modalitats. Cada opció
escolta té la seva especificitat, però a grans trets es
van configurant una modalitat laica i una altra de
catòlica, ambdues opcions amb un fort component
catalanista. D'aquesta manera s'explica que l'any
1935 neixi la Institució Catalana de l'Escoltisme.
L'esclat de la Guerra Civil i la difícil situació que es
dibuixa contribueix al fet que l'any 1936 s'unifiqui
l'escoltisme català amb els nom Minyons de Muntanya-Boy
Scouts de Catalunya.
Acabada la guerra la situació no és favorable per
a la represa, però a l'empara de l'església i a partir
de la tenacitat de Mn. Antoni Batlle, aviat es recuperen
algunes experiències. L'any 1945 es reuneix
el Consell General de Minyons de Muntanya-Boy
Scouts de Catalunya i el 1946 fan el mateix els
agrupaments de noies. Durant els anys cinquanta la
situació es fa més difícil davant la persecució que el
règim franquista fa a través de la falange.
Alguns agrupaments escoltes subsisteixen pràcticament
de forma clandestina, gràcies al suport i la
protecció d'entitats culturals, excursionistes i parroquials.
L'any 1956 es crea la Delegació Diocesana
d'Escoltisme (DDE) dins l'Acció Catòlica, i des d'aquest
marc es protegirà l'escoltisme confessional i
també es donarà cobertura legal a altres grups escoltes.
Amb tot, la difícil situació del moment i les
tensions internes al voltant del tema de la confessionalitat,
de la unitat i la legalitat de la institució,
entre altres, provoquen la ruptura de la unitat de
l'escoltisme català aconseguida l'any 1936.
L'any 1959 es crea l'Associació Catalana d'Escoltisme,
amb una estructura de tipus federatiu que
reconeix l'existència de tres modalitats d'escoltisme
català, alhora que en garanteix la unitat: un nucli
obert integrat indistintament per agrupaments
oberts i agrupaments confessionals (Minyons de
Muntanya-Boy Scouts de Catalunya), un nucli obert
integrat per agrupaments oberts que practiquen
l'escoltisme de forma aconfessional (Boy Scouts de
Catalunya) i un nucli confessional integrat per agrupaments
catòlics organitzats com a moviment d'església
(Delegació Diocesana d'Escoltisme). Durant
els anys seixanta es multipliquen les experiències
de coeducació en diferents agrupaments i s'assagen
diferents propostes des de l'autogestió. Les experiències
de participació i de presa de responsabilitats
que s'ofereixen en aquest moviment, així com
el compromís amb el país i el sentiment català, són
valors i pràctiques que contribuiran a la democratització.
L'any 1973 l'Episcopat Espanyol aprova el Moviment
Scout Catòlic (MSC) i el 1974 es creen els Escoltes
Catalans a partir de la unió de Germanor de
Nois i Noies Guies, Boy Scouts de Catalunya, Germanor
de Minyons de Muntanya i Nova Escolta del
País Valencià. S'estructura el moviment tal com
l'entenem avui i des del qual s'ha contribuït a formar
ESCOLTISME, COLÒNIES I CASALS. Pere Soler - 92