Nadala_1999_Pedagogia a Catalunya - Fundació Lluís Carulla

dent de la Protectora, Manuel Folguera i Duran,
aleshores membre del Centre Escolar, va correspondre
a aquesta entitat "l'honor d'haver plantejat
per primer volta el problema de la catalanització del
nostre ensenyament". A partir d'aquesta entitat es
va crear el Patronat de l'Ensenyança Catalana, que
va editar el Manifest del Centre Escolar Catalanista
y Estatuts del Patronat de la Ensenyansa Catalana
(1887), però que no pogué desenvolupar cap altra
iniciativa significativa. L'any 1890 Flos, segons Folguera,
torna a ser present en la comissió d'organització
d'un nou patronat, aquest cop denominat Patronat
de les Escoles Catalanes. Coincidint amb
l'aparició d'aquestes iniciatives, la Lliga de Catalunya
demana que la Diputació de Barcelona fundi
una càtedra no universitària de català, i el mateix
Flos comença a donar classes de llengua al seu domicili
particular.
No sabem si relacionada amb l'anterior iniciativa
0 no, el 1891 es crea l'escola de la Colònia GijeII,
que es podria considerar la primera escola catalana,
com reivindiquen Mn. Norbert Font i Sagué i Miquel
Ferrer. Això no obstant, a mitjan anys deu no
constava ja com a escola catalana, de manera que
fou una iniciativa amb poca continuïtat. A més, es
tractava d'una escola que formava part d'una instal·lació
de conjunt, una colònia industrial, i, per tant,
no havia estat creada amb total independència de
qualsevol altre lligam, ja que era un servei més de
la instal·lació general.
I. any 1893 Flos torna a plantejar la proposta de
l'escola catalana a l'Assemblea de la Unió Catalanista,
a Reus. En les seves sessions es demana
que les entitats catalanistes fundin aules d'ensenyances
patriòtiques i que es premi'ín els mestres
que es decideixin a ensenyar matèries de caràcter
català. El mestre arenyenc trenca la tendència modesta
de les sessions quant als plantejaments, i fa
aprovar la seva proposta que demana la constitució
d'un patronat d'escoles catalanes. Entre 1896 i
1897 es van concretant unes primeres temptatives.
Flos dóna a conèixer la intenció del bisbe de Solsona
de crear una granja agrícola al Miracle, on els
ensenyaments siguin fets en català; hi ha també
iniciatives de regidors de Reus, Manresa i Sitges
que proposen solucions per introduir el català a
l'ensenyament. Alguns centres educatius de Barcelona.
Castelló d'Empúries, Sabadell i el Masnou,
comencen a impartir algunes assignatures en català.
El terreny ja era prou adobat perquè, la tardor
de 1897, Flos anunciés la creació de la seva escola
i la Lliga de Catalunya convoqués una reunió
d'entitats per constituir-la i fundar una entitat de foment
que li donés suport. Tot sembla indicar que
47 _ L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA. Lluís Duran
no en sortí cap acord a curt termini. Flos, en canvi,
prengué la iniciativa i començà la recollida de signatures;
n'aplegà de personalitats catalanes i les
inclogué en un àlbum que duu per títol "Patronat
de la Ensenyansa Catalana. Llista general d'associats".
Era la culminació d'una diferència en aquell primer
catalanisme, encara dubtós dels camins que
havia d'iniciar per difondre el seu missatge. En el
camp escolar, se n'albiraven sobretot dos; l'opció
de Flos de crear escoles catalanes, per fer-ne una
eina de millora de l'educació, però també de desenvolupament
de la cultura catalana des de la base, i
la que plantejava Prat de la Riba, que pretenia la
millora de la cultura nacional des de l'académia i els
estudis superiors.
Finalment, l'1 d'octubre de 1898, en ple marasme
de la fi de l'imperi colonial espanyol. Flos obre
les portes del Col·legi de Sant Jordi (CSJ), pregona-
Geografia de Catalunya
de Francesc Flos
i Calcat, edició del 1896
(Foto Ramon Manent)