La Cuina, podem considerar-la ciència? - Iulia Platon Irghiznova

LA CUINA. Podem considerar-la ciència?
3. Té un restaurant que fa uns anys no progressava, i fins i tot, anava a pitjor, a
més a més, afrontava tot el que suposa tenir un restaurant sol. Per què tot i
així va seguir endavant? Quin va ser el principal motiu?
Eren varies coses. La primera és que jo funciono millor sol que acompanyat. La segona és
que en aquell moment teníem gent al darrere que ens va ajudar i, per tant, no podíem
abandonar. També era un moment de joventut, moment d’inconsciència. Mirant en la
perspectiva del temps, avui fa 27 anys que vam inaugurar el restaurant.
4. En el seu llibre parla de ser seguidor del Real Club Deportiu Espanyol (RCD
Espanyol), és a dir ser ‘‘perico’’ des de ben petit i la filosofia de vida que
transmet el ser-ho. Aquest fet ha condicionat la seva forma de ser?
Tal i com explico al meu llibre, no sé que va aparèixer abans, si l’ou o la gallina. No sé si
ser de l’Espanyol m’ha ajudat a anar a contra corrent, o a l’inrevés. Tinc clar que és una
filosofia de vida. He anat sempre a contra corrent, perquè nadar a favor de corrent
m'avorreix.
5. Vostè feia cuina tradicional, i poc a poc va començar a endinsar-se en la
cuina moderna, és a dir, la d’avantguarda. Aquesta recent cuina necessita
molta imaginació, pràctica i professionalitat... quin és el vostre truc per crear
plats nous i originals?
Sols n’hi ha un: treballar molt. Cal dir que si ens passem les 24 h treballant però fem
sempre el mateix, no progressarem. Sempre hem segut inconformistes, mai hem tingut
prou amb el que fèiem. He anat a congressos, cursets, etc. durant les vacances per saber
més i més.
49