Chapter 1 - Núria BONADA

Resum
Capítol 1. De manera general, les diferències entre les dues metodologies rauen en els
hàbitats mostrejats (per al IBMWP mostregem les zones reòfiles separadament de les
lenítiques, i per al SASS5 es mostregen les pedres separadament de la vegetació), la
llum de malla de la xarxa utilitzada i l’esforç de recol·lecció i identificació en el camp.
RESULTATS Capítol 2
Ambdues metodologies han obtingut una elevada similitud en el número i el tipus de
taxons recol·lectats, tan a Sud-àfrica com a la conca Mediterrània (més d’un 68% de
similitud). A més a més, els dos protocols discriminen bé les capçaleres dels trams
mitjos dels rius, i les localitats pristines de les lleugerament contaminades. Les
comunitats de macroinvertebrats obtingudes de l’hàbitat reòfil i el lèntic del IBMWP
han estat similars a les obtingudes de les pedres i a la vegetació en el SASS5,
respectivament. En general, tan el mostrejador estranger con el natiu han trobat les
mateixes famílies de macroinvertebrats quan han mostrejat en una o altra regió.
CONCLUSIONS Capítol 2
Tant el protocol SASS5 com el IBMWP han obtingut resultats similars pel que fa al
nombre de famílies recol·lectades, a la composició de les comunitats i als valors
obtinguts dels índexs biològics. Conseqüentment, els mètodes desenvolupats a la zona
Mediterrània Ibèrica (Capítol 1) poden ser aplicats satisfactòriament en altres regions
mediterrànies. Aquestes conclusions, permeten acceptar el fet que els resultats
obtinguts dels mostreigs duts a terme en les diferents regions mediterrànies, puguin
ser comparables, ja que reflecteixen de manera adequada la composició de les
comunitats.
12