MEMÒRIA de SECRETARIA - Ajuntament de Palma

MEMÒRIA DE SECRETARIA l 2008
CRONISTA
Crònica històrica des Jonquet, al barri de Santa Catalina de Palma
La barriada des Jonquet és una àrea urbana que es troba entre els carrers de Sant Magí, Monsenyor Palmer, el passeig Marítim i el de l’Argentina. El solar s’aixeca damunt un
turonet, conegut com a terrer, que acaba en penjant a la banda de la mar. L’existència d’un jonquet, lloc on creixen els joncs, possiblement donà nom a la barriada.
Orígens
En els seus orígens, el barri de Santa Catalina només era un camí: el camí de Portopí. Aquest comunicava l’entrada sud-oest de la ciutat amb les comarques del ponent mallorquí. El
primer tram d’aquest camí serà el bressol del barri de Santa Catalina. Fins el segle XIII, només tenim documentat el cementeri dels jueus, extramurs de la ciutat, més o manco on
avui trobam el llit de sa Riera i la part baixa del parc de sa Feixina.
Després de la conquesta de 1229, els terrenys que avui constitueixen el barri varen passar a ser part de la baronia del bisbe de Barcelona. Es Jonquet és precisament la façana
marítima del barri de Santa Catalina, que en aquesta època esdevingué zona d’ús comunal per a la ciutat. La raó responia a necessitats militars, car calia mantenir lliure de
construccions en cas d’haver-hi guerra.
Un cop restituït el cristianisme a la nostra illa, l’activitat ermitana prengué important embranzida i la zona de Santa Catalina se’n veié també afectada. No molt enfora del que llavors
esdevindria l’església de Sant Matgí s’establí un ermitatge. A aquests ermitans se’ls confiaria la cura d’un asil per als nins desemparats: l’asil “dels Òrfens”.
L’hospici “dels Òrfens” és el primer edifici que es té documentat al barri. A mitjan centúria, a l’inici dels actuals carrers de Servet i Sant Magí, a menys d’un tir de ballesta de la
murada, s’aixecà un nou edifici: l’Hospital de Santa Catalina, que donaria el nom a tot el futur barri extramurs de ponent. El va fundar el ric mercader Ramon de Salelles, cap a 1343,
complint la promesa que havia fet durant el temporal seguit de naufragi, del qual se salvà aferrant-se a una post. La finalitat del centre no era altra que donar aixopluc als mercaders
i navegants que, per la seva vellura o per accident, es trobassin impossibilitats per seguir fent feina. Prest s’afegiren a aquest primer cos constructiu altres bucs: convent, cuina,
cementeri, forn... Cap a 1356 ja es té documentada la “plassa dels Corders”, a la façana posterior de l’Hospital.
El 1460, per disposició reial, l’Hospital de Santa Catalina dels Pobres –aquest era el nom que rebia– hagué d’incorporar-se a l’Hospital General i cessà així en les seves funcions. No
passà el mateix amb l’hospici “dels Òrfens”, que gaudia de privilegis reials. Les cases de l’Hospital de Santa Catalina passaren a formar la “casa mare” del gremi dels corders, i
posteriorment acollirien la comunitat trinitària.
Al vell lloc de l’hospici “dels Òrfens” es féu un nou temple gòtic, dedicat a Sant Magí, que sobrevisqué fins el 1870, moment en què es començà a construir una nova església. És en
aquesta època, al voltant de l’església, i concretament als terrenys que hi ha cap a la mar –l’actual zona del Mar i Terra i voltants– comprès entre el torrent de la Font Santa i es
Terrer, nasqué un petit nucli urbà, poblat majorment per mariners, pescadors i corders, nucli primerenc del que serà la barriada des Jonquet.
Pel que fa als molins, no coneixem amb exactitud els seus orígens. A la pintura de Pere Nisard Sant Jordi, que podem considerar la millor “fotografia” de la ciutat de Mallorca de
finals del segle XV, no es detecten molins al Jonquet. En canvi, al plànol del segle XVII, pintat a l’oli, propietat de l’Ajuntament de Palma i segurament coetani del gravat de mossèn
Antoni Garau (1644), es detecten quatre molins. Hi ha, de llevant a ponent, els molins de Can Gomila –desaparegut el 1975–; d’en Celos, de sa Garriguera, d’en Budellet i el del carrer
Catorze, de nom desconegut –desaparegut el 1831–, el del Nom de Déu i el d’en Garleta.
Els edificis més destacats són Can Figuerola, el teatre Mar i Terra, el bar Cuba (1904), la ferreteria Central (1908) i els rentadors municipals.
673