El Procés número 3 logos

REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
Alexandr Blok
Poemes
TRADUCCIONS
DE RICARD SAN VICENTE I ESTEVE MIRALLES
Мы всюду. Мы нигде. Идем,
И зимний ветер нам навстречу.
В церквах и в сумерки и днем
Поет и задувает свечи.
И часто кажется — вдали,
У темных стен, у поворота,
Где мы пропели и прошли,
Еще поет и ходит Кто-то.
На ветер зимний я гляжу.
Боюсь понять и углубиться.
Бледнею. Жду. Но не скажу,
Кому пора пошевелиться.
Я знаю всё. Но мы — вдвоем.
Теперь не может быть и речи,
Что не одни мы здесь идем,
Что Кто-то задувает свечи.
5 декабря 1902
Hi som. A tot arreu. Enlloc. Anem-hi,
que el vent d’hivern ens hi ha vingut a rebre.
Als temples, quan clareja i quan fosquegi,
hi canta, i hi apaga les espelmes.
Als murs obscurs, darrere del revolt,
sovint ens sembla... que a la llunyania,
d’on hem vingut cantussejant fa poc,
hi ha algú que hi canta i que també camina.
El vent d’hivern, corglaçador, me’l miro.
Tinc por d’entendre i d’endinsar-m’hi gaire.
He empal·lidit. Espero. No puc dir-ho,
no ho puc dir jo, qui s’ha de moure ara.
És que ho sé tot. Però ara esperant.... som dos.
No cal ni dir-ho ara; que fosqueja,
que no estem sols, que som més dels que som,
i que n’hi ha un que apaga les espelmes.
5 de desembre de 1902
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 27