El Procés número 3 logos

cament parlant és just a l’altra
banda del mar Mediterrani, és
com si ens emmiralléssim jueus i
catalans. A l’edat mitjana les Terres
d’Edom, Catalunya i Occitània,
es volien convertir en una
nació jueva, de fet potser ja ho era
d’una forma encoberta. Tenim un
trumfo al nostre favor. El jueus li
tenen jugada a la monarquia espanyola,
per l’expulsió del sefardites,
que van fer els reis catòlics. El
jueu perdona, però no oblida.
Tanmateix, si tenim el Mossat (la
millor agència d’espionatge mundial)
de suport als Mossos d’Esquadra,
no correm cap perill de
guerra bruta, intoxicació i totes les
magarrufes pícares que ens puguin
fer Mortadelo i Filemón o el
mateix Torrente. Aliats amb els
jueus tindríem els americans,
l’oncle Obama a la butxaca.
Aleshores, la independència catalana
seria una cosa cantada, perquè
a l’imaginari col·lectiu espanyol
la seua Bèstia negra, “666”,
són els Estats Units d’Amèrica. Els
ianquis, a finals del XIX, van fotre
REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
a l’atrotinat Imperio Español les
restes de les colònies americanes
que li quedaven. Els ianquis van
entrar en guerra contra Espanya i
els van fotre Cuba, les Filipines i
una pallissa bèl·lica a tots els teatres
militars, terra, mar, i a l’aire
perquè no hi havia avions. Una
terrible depressió que encara els
dura, als espanyols més recalcitrants.
Nosaltres, els catalans (per quedar
bé), només hauríem de retocar
la lletra de la famosa havanera:
“El meu avi va anar a Cuba”. I
posats a demanar, enlloc de la
independència, Catalunya podria
convertir-se en un nou estat Federal
dels EUA (i així acontentaríem
els socialistes) i no caldria que
fiquessin l’estrelleta a la bandera
ianqui, perquè nosaltres ja tenim
l’estelada. Així, definitivament, els
xiquets aprendrien anglès, perquè,
naturalment, el castellà quedaria
relegat a la tercera llengua oficial
de la República Catalana lliure.
Annex Final
Construcció de la tetracktys
Cabalista Catalana
Amb tot el procés, com ja hem
indicat, hem de construir la figura
sagrada dels pitagòrics, la tetracktys,
formada per 10 sisos. En
realitat es tracta d’un triangle, una
piràmide màgica. A dalt de tot el 6
del referèndum per la independència
de Catalunya. Al segon
nivell, dos sisos, el d’Artur Mas i el
del Moisès, primer i últim cabalistes.
Al tercer nivell, tenim tres sisos:
el de la data del dia desprès
de les eleccions (26/11/2012), el
del nombre de diputats per al dret
a decidir (87) i el de l’any de la
celebració del referèndum (2013).
El número de la Bèstia.
Finalment, al quart nivell tenim
la base formada per quatre sisos.
En realitat, com que el quatre surt
de la lletra M (Mas-Moisès) i significa
el moviment, el ying i el yang,
els dos triangles invertits de la
estrella de David, en realitat a la
base de la tetracktys hi haurà
dues parelles contraposades: Números
i Lletres. La primera formada
per un sis que surt d’una
xifra: data del referèndum (24/6/
2013). El segon sis correspon al
valor numèric de les lletres del
nom associat a la data: “nit de
Sant Joan”. La segona parella de
sisos està formada pel seu opositor.
Obrarem de la mateixa forma:
el primer sis surt d’una xifra, la
data del referèndum de la Constitución
espanyola, que celebrem
cada 6 de desembre (en realitat,
aquest 2012 fa exactament 33
anys que la celebrem “3+3=6) i
l’altre sis de la segon parella surt
del valor numèric cabalístic de les
lletres que formen la frase: “dia
c o n s t i t u c i ó n e s p a n y o l a ” :
“3+12+9=24=2+4=6!!!
Il·lustracions de Manel Bayo
www.manelbayo.com
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 50