El Procés número 3 logos

fonamentals: la importància pedagògica
del teatre (Festival d’Almada
inclòs) i un exemple palmari
del que significa l’èxit d’una
idea teatral concebuda i pensada
amb intel·ligència, i realitzada de
forma esplèndida al llarg de gairebé
trenta anys!
Voldria assenyalar que aquesta
idea tan brillant i popular de fer
que el públic voti el millor espectacle
que ha vist, el darrer dia del
festival, perquè aquest torni l’any
següent i se’n pugui gaudir de
nou, és mostrar el veritable reconeixement
del que significa el
respecte quan va en ambdues
direccions (públic-espectacle), i la
identificació palpable del que significa
formar part d’un festival
especial, on la qualitat intrínseca
de l’oferta és la insígnia d’un tarannà
que funciona la mar de bé.
Per cert, que a l’espectacle premiat
pel vot popular se l’anomena
Espectáculo de Honra, que enguany
s’ha atorgat a l’obra ‘O Sr. Ibrahim
e as flores do corâo’ d’Eric-Emmanuel
Schmitt, una estupenda versió
portuguesa a càrrec de l’actor
i director Miguel Seabra i Rui Rebelo
que podrem tornar a veure
l’any vinent.
REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
L’Ànima del mestre. In memoriam
En un moment o altre, quan pregunteu
per la figura de Joaquim
Benite a les persones de tracte
més personal, apareix de seguida
la paraula mestre. I penso que als
mestres cal fer-los justícia. És per
això que resseguir-ne, encara que
sigui d’una manera succinta, la
història personal és un acte de
reconeixement necessari per a
poder comprendre el significat
real d’aquesta paraula tan bella
que, en boca de tanta gent, expressa
un màxim respecte i admiració
per aquell de qui hom és
deixeble. A Portugal, a Lisboa, a
Almada, Joaquim Benite és el qui
ensenya, l’ésser que es pren com a
model, aquell qui, del seu art teatral
i saviesa, en sap per a instruir
les generacions futures.
La vida teatral de Joaquim Benite
va començar a principis dels
anys setanta, època en la qual
exercia la crítica de teatre al Diário
de Lisboa i també començava a
dirigir la seva primera obra, era
l’any 1971. Des d’aleshores ençà,
la seva projecció en el món de
l’escena teatral ha estat d’una
constància i bullidera irrefrena-
bles. Vegeu, de seguida va fundar
un grup de teatre a Lisboa anomenat
Grupo Escampolide, una
camarilla que va tenir enorme
repercussió i un gran èxit de públic.
Aigua en el desert per a l’escena
de l’època. Tot seguit, acabada
la revolució dels clavells el
1974, se’n va al Teatre Trinidade
de Lisboa, on es professionalitza
definitivament. El 1978, ja tancat
el Trinidade, fa via cap a Almada,
per posar-se a dirigir la sala propietat
d’una col·lectivitat recreativa,
la Academia Alma-dense. Espai
on s’està fins a finals del 1986, any
en què, aprofitant un antic mercat
d’Almada, es construeix el primer
Teatre Municipal. En aquesta estança
s’hi consolida la Companhia
de Teatro fins a l’avinguda pacient
de l’any 2003, moment en què
s’inaugura el nou Teatre Municipal
de la ciutat, una meravella
amb quatre sales i de condicions
immillorables. Un teatre modern i
bell, amb gran capacitat multidisciplinària,
on la peça principal té
cabuda per a uns 500 espectadors,
espai dedicat bàsicament al teatre
i la dansa. Entretant, les altres sales
diversifiquen i animen bona
part de l’activitat cultural paral·lela,
i estan més dedicades a
estudis, lectures, concerts, assajos,
etc. No hi ha dubte que és un dels
equipaments teatrals més importants
del país. És des d’aquí, des
del Teatro Municipal de Almada,
centre neuràlgic cultural, des d’on
s’organitza i es programa el gran
Festival de Teatro de Almada.
Joaquim Benite, comunista amb
un cert substrat anarquista, és una
de les figures clau del teatre contemporani
portuguès, una personalitat
de gran talla intel·lectual
que va tenir la valentia i clarividència
d’apostar per autors portuguesos
que, fins aleshores, vivien
en un estat anònim, potser
latent, però d’una rellevància perifèrica
força ombrívola. Espectacles
i posades en escena, més d’un
centenar, que han fet època convertint-se
en muntatges mítics i de
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 54