El Procés número 3 logos

de conferències i concerts i els
resultats han estat prometedors.
Aquí a Barcelona, Hurtado, un
altre amic de Gerhard, li ha aconseguit
una ràdio, que ha instal·lat
a la sala. Engega l’aparell, s’asseu,
encén un cigarret i, amb Gertrud,
espera que comenci el concert.
Els darrers dies s’ha adonat que
Gerhard, a Barcelona, és una figura
coneguda i amb prestigi, i té
coneixences influents entre alguns
polítics de la nova República.
Forma part del Consell de Cultura,
és professor de la recentment
creada Escola Normal de la Generalitat,
escriu a la revista Mirador...
Alguna cosa de profit n’hauria de
sortir, de tot això.
Desembre de 1931
Ha passat el matí jugant al Club
de Tennis la Salut. Jugar a tennis
és una altra de les seves passions.
I, a més, l’esforç li dilata els pulmons
i li va bé per a l’asma. En
acabar el partit està esgotat. En
Sindreu és vint-i-cinc anys més
jove i un excel·lent jugador de
tennis. Total, un cop més, l’ha repassat.
A la porta del Club s’acomiaden
i en Sindreu li regala un
exemplar de Radiacions i poemes. I
ara, cansat, pujar fins a casa se li
fa molt pesat. En el seu cas, l’habi-
REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
tatge i el tennis són dues coses
estretament relacionades. Després
de jugar, quan està cansat, li agradaria
tornar a casa de la manera
més còmoda possible. El temps és
escàs i val molts diners tornar cada
dia en taxi. Potser podria comprar
un auto.
Gener de 1932
Des de 1925 ocupa la càtedra de
composició a l’Acadèmia Prussiana
de les Arts, a Berlín. La feina té
molts avantatges: pot fer el programa
de l’assignatura, escull els
alumnes, el salari és bo i, a causa
dels seus problemes crònics de
salut, ha aconseguit tenir només
sis mesos lectius per any. La resta
del curs pot anar a zones de clima
més benigne per a la seva salut.
L’estiu anterior, l’ha passat a Suïssa,
però no ha millorat i ha allargat
el permís per instal·lar-se,
g r à c i e s a l s p r e p a r a t i u s d e
Gerhard, a Barcelona. Ara ja fa
nou mesos que és fora de Berlín i
reclamen la seva presència a l’Acadèmia.
Què es pensen? Oi que
els dos anys anteriors ha treballat
més del que establia el contracte?
Doncs ara s’agafa a compte els
mesos que els va regalar. A més,
encara no es troba bé i té certifi-
cats mèdics que li recomanen no
passar l’hivern al nord.
Febrer de 1932
El viatge previst a Frankfurt se li
fa costa amunt. S’ha compromès
amb Hans Rosbaud, director musical
de la Ràdio de Frankfurt, a
fer una conferència sobre els Lieder
per a orquestra, op. 22, prèvia al
concert en el qual s’interpretarà
l’obra. Però fa dies que torna a
tenir febre, tus i respira amb dificultat,
i és que l’hivern a Barcelona
està resultant més fred del que
es pensava. Com pot ser que aquí
hagi nevat durant tres dies seguits
i, a sobre, ara la boira ho tapi tot i
mantingui aquesta temperatura
gebradora? Per això ha vingut al
sud? Li sap greu perquè aprecia
Rosbaud, que sempre ha defensat
les seves obres i les ha interpretades
des de la comprensió i l’estudi
rigorós, però no es veu amb cor
de fer el viatge. Té la conferència
acabada i n’enviarà una còpia per
correu. Potser Wiesengrund s’oferirà
per llegir-la i, encara no pot
saber-ho, li donarà la primera
oportunitat per suplantar-lo.
Març de 1932
La composició de Moisès i Aaron
avança a bon ritme. A l’estiu, a
Suïssa, havia començat el segon
acte, que ara a Barcelona reprèn i
acaba. Està molt orgullós del que
ha escrit i dels recursos rítmics i
orquestrals de què s’ha servit. A
l’escena del Vedell d’Or ha volgut
dir tantes coses, que dubta si el
públic entendrà res en absolut. No
confia gaire en els professionals
de la dansa i, per evitar que converteixin
les escenes de ballet de
la seva òpera en les acostumades
col·leccions de cabrioles, ell mateix
ha ideat una sèrie de moviments
que, com a mínim, pertanyen
a un altre domini expressiu.
El temps ha millorat i ve de gust
sortir de Barcelona. Amb Gerhard
i la seva dona, Poldi, van d’excursió
a Sant Pere de Ribes, a casa de
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 36