El Procés número 3 logos

escultures, lletres, dibuixos... que
ens ha llegat l’autor.
Tinguem present que les lletres,
la seva representació, el seu interès
gràfic, la seva simbologia...
constitueixen per a Brossa la capacitat
de transmissió d’un missatge,
a voltes amb prou feines
suggerit, i són dipositàries d’un
valor per elles mateixes. D’entre
totes les lletres, la més emprada és
la A, lletra que dóna entrada a
l’alfabet i que, per tant, simbolitza
el naixement, l’origen de la vida i
de la creació artística. Observem
que, si la capgirem, esdevé el famós
Cap de bou i això la connota
amb valors mitològics i culturals.
Per totes aquestes raons, la lletra
A acabarà essent un element estructural
fonamental de la poètica
visual brossiana.
Mentre seguim el circuit per una
breu pujada, una segona etapa -el
Camí, pauses i entonacions- ens
permet veure uns signes de puntuació
escampats per la gespa.
Aquests signes poden representar
les interrupcions, els topalls, la
continuïtat dels fets vitals propis
de l’ésser humà, i els relaciona
amb les pauses i les entonacions
del discurs literari i els diferents
processos de la creació artística,
que sempre tenen, com en aquest
cas, la natura com a rerefons. Finalment
arribarem a la fi d’aquest
circuit -Final-, on ens rebrà una A
REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
idèntica a la de l’inici, això sí,
malmesa i enrunada, símbol clar
de la degradació causada pel pas
del temps, la caducitat i la mort,
destí inexorable de tota existència.
Al costat nostre, hi trobem el
velòdrom d’Horta, la Ronda de
Dalt, que serveix de contrapunt a
la tranquil·litat que ens pot oferir
el parc del Velòdrom, i a sota nostre
la ciutat immersa en la seva
quotidianitat.
Un trajecte en metro no gaire
llarg ens aproparà a la segona fita
de la ruta, l’edifici del Col·legi
d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics
de Barcelona (carrer del Bon
Pastor, 5, metro Diagonal, línies 3 i
5). Un edifici coronat per un formidable
llagost que contempla
immutable les anades i vingudes
dels barcelonins. El llagost, símbol
de la saviesa i de la creació en
algunes cultures orientals, esdevé
un homenatge de l’autor al talent
dels aparelladors i dels arquitectes.
De sota el llagost, una pluja de
lletres de colors guarneix la façana
i li dóna un to modern i desenfadat,
propi de l’estètica plàstica
de l’autor. Aquest poema visual,
inaugurat l’any 1993, afegeix
aquest element acolorit i singular
a una façana pròpia dels darrers
setanta dominada per un estil racionalista.
És important observar
que les potes posteriors del llagost
estan doblades, formant dues lletres
A, de les quals neixen les lletres
acolorides que donen vida a
la façana.
Resseguint el passeig de Gràcia,
ens aturarem a la galeria d’art
Carles Taché, situada al bell mig
de l’Eixample, al carrer del Consell
de Cent, núm. 290. La galeria
Carles Taché exposa, fins al mes
de gener, una mostra de poemes
objectes i poemes visuals de Joan
Brossa. Contemplant-hi les obres,
acabarem d’entendre la cosmovisió
de l’autor, parant esment sobretot
al valor que ens transmeten
els objectes, la literatura o la prestidigitació,
entre d’altres. Obres
d’art, plenament vigents, que parteixen
de la quotidianitat i, per
mitjà de les lletres, els mots, els
símbols..., entren al nostre subconscient
i, d’una manera netament
avantguardista, el desperten
i ens fan reflexionar de manera
crítica sobre algun fet històric o
social.
De tornada a l’exterior, farem
cap a la cruïlla del passeig de
Gràcia amb la Gran Via de les
Corts Catalanes, on trobarem el
conegut saltamartí que homenatja
el llibre. Aquest monument, que
d’acord amb el seu nom havia de
ser basculant, ens pot donar a entendre
que, tot i els diferents moments
pels quals passen el llibre
-com a producte de consum estricte-
o la literatura -en termes absoluts-,
mai no arribaran a desaparèixer
-s’inclinaran, davallaran,
oscil·laran d’acord amb els alts i
baixos però sempre romandran
drets. Amb el recurs del saltamartí,
Brossa estableix un altre paral·lelisme
entre l’individu i l’art, i
els contratemps a què s’han d’a-
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 75