El Procés número 3 logos

REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
Joan Brossa i Cuervo
Toni Fabrés
De la mateixa manera que succeeix
en parlar d’altres poetes
avantguardistes, quan ens referim
a Joan Brossa (Barcelona 1919-
1998) obrim la porta a una dimensió
molt més gran del terme
poesia. Brossa defugia el terme
artista. Tampoc no li agradava
constrènyer els seus poemes visuals
o corporis a la categoria de
dibuixos o escultures. L’autor es
considerava a si mateix, i avui dia
hom considera Brossa, un poeta; i
les seves obres són qualificades de
poesia, amb independència del
gènere artístic o de l’opció plàstica
que l’autor hagi triat. Per al nostre
autor, el registre literari no ha de
ser l’únic canal d’expressió que
pugui contenir i transmetre continguts
poètics. Així doncs, en l’obra
de Joan Brossa, un poema pot
prendre nombroses formes: poemes
que responen a diferents
gèneres poètics tradicionals (sonets,
odes, sextines, romanços...) i
estils poètics: poemes que traspassen
el gènere teatral, guions cinematogràfics,
una imatge, un
objecte, un poema situat en un
espai urbà, o fins i tot un espai pel
qual passejar i admirar des de
dins mateix l’obra artística.
Es pot afirmar, doncs, que Joan
Brossa defuig sistemàticament les
fronteres entre les arts i transgredeix
els topants de qualsevol classificació
artística tradicional, i per
aquesta raó podem referir-nos-hi
tranquil·lament com a poeta
quan tenim al davant una mostra
del seu cinema, teatre, una peça
musical, un sonet, una oda o una
sextina, quan escodrinyem un
poema objecte, un poema visual, o
bé quan passegem davant d’un
poema corpori. En mots de l’autor:
“Els gèneres artístics són
mitjans diferents per expressar
una realitat idèntica. Els costats
d'una mateixa piràmide que
coincideix al punt més alt.”
És des d’aquesta perspectiva que
hem d’entendre la poesia brossiana
com un exemple de l’evolució
que el gènere poètic ha tingut a
tota la cultura occidental al llarg
del segle XX: des de Mallarmé,
que ens féu entrar a la poesia
moderna, fins a les avantguardes
d’Apollinaire, J.V. Foix, el futurisme
o el surrealisme, per exemple,
a més de la fusió que hi aporta la
plàstica avantguardista, de la qual
Brossa és un representant –Dau al
Set, nom homònim del grup
avantguardista i de la revista que
foren fundats per Brossa i d’altres
avantguardistes importants per a
la nostra cultura com Joan Ponç,
Joan-Josep Tharrats, Antoni Tàpies
i Modest Cuixart.
Gràcies a aquesta transversalitat
artística i al lligam que hi tenia,
Barcelona, entre moltes altres
localitats de Catalunya, pot lluir el
llegat artístic del poeta, i no es pot
desvincular Joan Brossa de la ciutat.
Barcelona conté mostres artístiques
del poeta (escultures, plaques,
poemes visuals, poemes objectes...)
esparses per diversos es-
pais de la ciutat. Des d’aquest article
us volem proposar una ruta
per un seguit d’enclavaments a fi
de donar a conèixer una mica més
l’obra plàstica brossiana, dissortadament
no sempre prou reconeguda,
com sovint passa en molts
altres casos, per la ciutadania.
Iniciarem la passejada a la zona
nord de Barcelona i des d’allà s’anirà
baixant cap al centre de la
ciutat. La primera fita se situa als
Jardins del Velòdrom d’Horta (Línia
3 - Mundet / Busos 27, 60, 73 i
76). Allà hi trobem, des de 1984, el
Poema transitable en tres temps, un
circuit escultòric que mostra el
paral·lelisme entre el cicle vital
de l’individu i el de la creació literària.
Una reflexió que transcorre
de la vida a la mort, del naixement
a la destrucció.
Entrarem en aquest poema transitable
per la primera part -Naixement-
una gran A de més de 10
metres d’alçada, un dels símbols
brossians per excel·lència, que
representa el naixement, és a dir
l’inici de la vida i també de l’acte
creatiu que fructificarà en l’art.
En sentit propi, aquesta A serà la
nostra porta d’entrada a un breu
recorregut que el poeta ens proposa
però també ens permetrà, de
manera figurada, l’accés a l’univers
bastit de poemes objectes,
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 74