El Procés número 3 logos

REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
Kàbales electorals
Andreu Carranza
Unes eleccions son números. Després
dels escarafalls del: “Tots
hem guanyat!!!”, el dia després
s’imposa la matemàtica electoral
demolidora, tocar de peus a terra,
la realitat del nombre d’escons,
matemàtica pura i dura. Aleshores
s’obre un interessantíssim espai
de terra de ningú, interregne,
un temps de trànsit on tothom fa
combinatòria de possibles majories,
geometries variables… Tothom
fa càbales! El curiós del cas
és que abans de les eleccions, durant
la precampanya, les càbales
son estadístiques, prospeccions,
intencions de vot, i durant la
campanya les càbales continuen i
com veiem al final, quan ja tenim
el recompte de vots, les especulacions,
els càlculs, encara no s’han
acabat. Per tant, totes les eleccions
estan immerses en la càbala:
abans, durant i després…
Parlem, doncs, de la càbala. Un
art, més que una ciència, que segons
alguns arrenca del mateix
Moisès quan pujà al Sinaí. Però la
càbala moderna, tal com la coneixem
actualment neix precisament
a les comunitats jueves de Catalunya
i Aragó, Abraham Abulafia,
Isaac el Cec, Azriel, Azrel Nakmànides
de la famosa escola de
Girona, coneguda com la ciutat
mare d’Israel, que van influir decisivament
en Moses de Lleó i el
seu llibre de l’esplendor, el
Zohar. Els jueus catalans i occitants
pertanyien a les Terres d’Edom.
La denominació Sefarad no
es va estendre a la península fins
al segle XVI i fa referència als
jueus espanyols. La càbala és un
art que es fonamenta en la interpretació
de la Bíblia, el text sagrat
escrit pel mateix Déu. A cada lletra
de l’alfabet hebreu se li atorga
un valor numèric. Els cabalistes
fan sumes per obtenir altres números
més complexos. Creuen
que hi ha un llibre ocult a la Bíblia
on Déu va deixar un missatge
secret matemàtic, que pot desxifrar-se
a traves dels números i la
seua interpretació simbòlica.
No és estrany que la càbala moderna
nasqués aquí. Els catalans
som cabalistes de natural, la combinatòria
i l’especulació formen
part del nostre codi genètic cultural
de tots els temps. Nosaltres
som un poble comerciant, obert a
la Mediterrània. Un comerciant si
no sap calcular, malament rai.
Pensem que la llengua escrita és
també una càbala, una combinació
de signes, i la més antiga del
món, la cuneïforme, la van inventar
els mercaders de Babilònia per
a fer registre de mercaderies venudes
i comprades, gravades a les
tabletes de fang cuit. Registres de
transaccions comercials, trànsit,
moviment, diners que circulen
amunt i avall. I en aquest territori
comercial el català se sent com el
peix a l’aigua. L’amor que sentim
per la llengua i pel mercadeig fa
que un dels insults més comuns
que rebem sigui el de fenicis,
jueus o polacs... Ésser jueu i polac
en temps de nazis era la pitjor de
les condicions. No és cap casuali-
tat tampoc que la sardana, dansa
tradicional popular, no es pugui
ballar si no se saben matemàtiques
i unes nocions bàsiques de
càlcul. És a dir, per a ballar, per a
divertir-nos, també hem de fer
càbales. No conec cap altre poble
que tingui una excentricitat semblant.
Aquestes darreres eleccions, que
han estat les més autèntiques i
genuïnes de l’etapa democràtica
recent, han suposat una mena de
catarsi nacional. Els catalans ens
hem jugat el dret a decidir el futur
com a poble, i de forma inconscient
ens ha aflorat el nostre
vell esperit cabalista. Aquesta consulta
electoral del 25 N s’ha transformat
en la més cabalista de tota
la història catalana, tal com ens
confirma la gran quantitat de
combinatòria i de simbologia
numèrica que se’n desprèn.
En primer lloc tenim un nom
clau: Mas. Un nom repetit fins a la
sacietat a tots els mitjans de comunicació.
Per a la nostra anàlisi
cabalística, el nom Mas, que és qui
convoca les eleccions, qui pren la
decisió, té una significació transcendent.
La primera valoració és
la més simple. Es tracta de comp-
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 47