El Procés número 3 logos
El Procés número 3 logos
El Procés número 3 logos
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
condició de lletrista i músic (malgrat<br />
l’èxit de West Side Sory i les<br />
crítiques extraordinàries rebudes<br />
pel seu treball a Gipsy, Sondheim<br />
mai es va sentir a gust signant<br />
lletres per a altres compositors)<br />
fos un divertiment lleuger que<br />
barrejava les comèdies de Plutarc<br />
amb l’homenatge als còmics de<br />
vaudeville. Precisament aquesta<br />
mena de còmics que, com continuen<br />
fent els monologuistes d’ara<br />
mateix, utilitzen sovint la formula<br />
“quan anava de camí cap al teatre,<br />
em va passar una cosa divertida...”<br />
abans d’introduir un acudit. I qui<br />
vulgui saber d’on surt el títol A<br />
Funny Thing Happened on the Way<br />
to the Forum, aquí té la resposta.<br />
Golfus de Roma (que així és com<br />
coneixem a casa nostra l’obra des<br />
que es va estrenar la versió cinematogràfica<br />
dirigida per Richard<br />
Lester, que massacrava més de la<br />
meitat de les cançons de l’original)<br />
pot semblar, per cert, l’entreteniment<br />
més obertament convencional,<br />
sense complexos i alegrement<br />
comercial de tota la trajectòria de<br />
Sondheim; el seu mateix autor és<br />
molt conscient d’això. Però és<br />
Sondheim també qui afirma que,<br />
malgrat l’opinió generalitzada que<br />
pugui existir sobre l’obra, Forum<br />
és també un espectacle molt experimental,<br />
precisament perquè en<br />
molts sentits representa directament<br />
l’antítesi del que feien Rodgers<br />
i Hammerstein.<br />
“Comedy tonight”, el primer tema<br />
que sona al musical, ha esdevingut<br />
gairebé un alegre himne<br />
festiu, tota una celebració de l’ofici<br />
de comediant. Ja vindrà poc<br />
després, el 1964, la farsa embogida<br />
i amb sàtira política inclosa de<br />
Anyone Can Whistle, una obra que<br />
s’anticipa del tot al seu temps i<br />
que constitueix la seva primera<br />
gran patacada comercial: malgrat<br />
la presencia a l’escenari d’Angela<br />
Lansbury i Lee Remick, el muntatge<br />
va tancar portes després de<br />
vint-i-una representacions, funcions<br />
prèvies incloses. Ja vindran<br />
amb els anys, i musical a musical,<br />
les reflexions agudament doloro-<br />
REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS<br />
ses sobre les relacions amoroses i<br />
les decepcions sentimentals (Follies,<br />
Company, Passion, A Little<br />
Night Music... En realitat, el tema<br />
és present a gairebé la totalitat de<br />
les seves obres). I sobre la pèrdua<br />
dels somnis de joventut i l’amistat<br />
traïda dia a dia, de forma quasi<br />
imperceptible (Merrily We Roll<br />
Along, amb la seva estructura<br />
d’escenes que van retrocedint<br />
cronològicament, mostrant així de<br />
forma encara més sagnant el calat<br />
de la decepció). I sobre la trampa<br />
que amaga dins seu el Somni<br />
Americà, i els efectes letals que<br />
pot originar sentir-se exclòs d’aquest<br />
somni (Assassins). I sobre la<br />
cara oculta dels contes, de les<br />
il·lusions i dels desitjos que, un<br />
cop es compleixen, no fan altra<br />
cosa que deixar a la vista el desencant<br />
i la necessitat d’anar a la<br />
recerca de nous desitjos (Into the<br />
Woods). I sobre la manera com la<br />
injustícia i la humiliació ens poden<br />
transformar en patètics serial<br />
killers sortits d’un grand guiynol i<br />
assedegats de venjança, i les mancances<br />
afectives poden fer de nosaltres<br />
pastissers del canibalisme<br />
(Sweeney Todd). I sobre la conflictiva<br />
relació que es pot establir<br />
entre l’art i la vida i l’art i el comerç<br />
(Sunday in the Park with<br />
George, Merrily We Roll Along,<br />
Road Show). I sobre la manera<br />
com el comerç pot alterar per<br />
sempre el sistema de valors culturals<br />
de tot un poble (Pacific Overtures).<br />
Tot plegat, sense oblidar-nos<br />
mai de la gran veritat que ens<br />
canta la Joanne de Company al<br />
tema “The Ladies Who Lunch”,<br />
mentre repassa, amb un Dry Martini<br />
a la mà la buida existència<br />
d’aquestes acomodades dones de<br />
mitjana edat que, com ella mateixa,<br />
intenten ofegar la seva insatisfacció<br />
entre estrenes d’obres de<br />
Harold Pinter, classes d’art òptic o<br />
concerts de Mahler. Com diu Joanne,<br />
“mireu els seus ulls, i podreu<br />
veure el que elles saben. Tothom<br />
mor”. En qualsevol cas, tot això ja<br />
vindrà més endavant. Però, de<br />
moment, el que toca és fer Co-<br />
medy Tonight. Fer “quelcom familiar,<br />
quelcom peculiar, quelcom<br />
per a tothom. Aquesta nit, toca fer<br />
comèdia. Res amb reis i amb corones.<br />
Que vinguin els amants, els<br />
mentiders i els pallassos! Res sobre<br />
els déus i el destí; els assumptes<br />
de pes hauran d’esperar. Demà<br />
ja tindrem tragèdia, però aquesta<br />
nit toca fer comèdia”.<br />
Parlant d’aquest Company presentat<br />
l’any 1970 en què es cantava<br />
“The Ladies Who Lunch”, cal<br />
recordar l’enorme impacte que va<br />
suposar en el seu moment l’estrena<br />
d’aquest espectacle amb llibret<br />
de George Furth i direcció del<br />
gran Harold Prince, el director<br />
amb què Sondheim va compartir<br />
tots els seus èxits creatius de la<br />
dècada dels setanta (Follies, A Little<br />
Night Music, Pacific Overtures,<br />
Sweeney Todd... A veure qui por<br />
superar això!) i del qual es va distanciar<br />
després del desastre comercial<br />
de Merrily We Roll Along.<br />
Cal recordar, doncs, que Company<br />
va ser qualificat com el primer<br />
musical conceptual de la història<br />
del teatre musical. Construït al<br />
voltant del personatge de Robert,<br />
un seductor solter de trenta-cinc<br />
anys, potser amb carències emocionals,<br />
però gens ansiós d’establir<br />
compromisos emocionals de llarga<br />
durada, i gens convençut dels<br />
beneficis de la vida matrimonial<br />
que li volen vendre el seu cercle<br />
d’amics casats, tampoc no pas gai-<br />
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 67