El Procés número 3 logos

REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
Schönberg a Barcelona
Eduard Márquez Bargalló
Octubre de 1931
Acaba d’instal·lar-se a Barcelona i,
ja està, en un parell de dies ha
acabat la peça per a piano, que
aparellarà amb la que havia compost
dos anys abans a Berlín. Les
coses no podien començar millor.
Fer cas de Gerhard i instal·lar-se
a la torre que li ha buscat, prop
de casa seva, al turó de Vallcarca,
sembla una bona decisió. El lloc,
al costat del parc Güell, és tranquil.
Té un gran jardí i magnífiques
vistes de la ciutat, del mar i
de les muntanyes de Collserora.
La casa no és de l’estil auster del
seu admirat amic Loos però de
seguida s’hi ha trobat a gust. La
gent és amable i és un gust passejar
sense que et reconeguin. Al
carrer, un veí li ha volgut donar
conversa i, mig en francès mig en
català, li ha dit que els habitants
de Vallcarca viuen en un balneari
tot l’any.
Una àmplia representació de
músics catalans li ha fet arribar
una carta de benvinguda. Un altre
cop en Gerhard, amb la col·laboració
de Casals, fa tot el possible
perquè se senti a gust. Li consta
que quasi tots els que signen la
carta estan molt allunyats de la
seva estètica musical però el reconeixen
per la tenacitat i la fermesa
amb què defensa la seva
obra. Perquè ell no ha dubtat mai
de la validesa ni de la importància
històrica que té la seva proposta
musical. Els que ara el menystenen,
si tenen temps, acabaran admetent
l’error en què estan immersos.
Com els matemàtics, sap
que les línies paral·leles a l’infinit
es troben.
Encén un cigarret, s’asseu a la
taula de l’estudi i posa al corró de
la màquina d’escriure els dos papers
de carta amb el paper carbó
entremig. Escriu al Banc d’Ale-
manya per reclamar la transferència
del sou de l’Acadèmia,
que ja hauria d’haver arribat. Encara
no sap si desconfiar del servei
de correus d’Espanya o de la
diligència discrecional dels funcionaris
de Berlín. També ha d’assegurar-se
que Görgi, a Viena, rep
l’assignació. I és que la relació
amb el seu fill no ha estat mai
satisfactòria. Tenia grans esperances
posades en ell i el noi l’ha decebut
reiteradament. Ara, casat i
amb una filla de pocs mesos, Görgi
es mig guanya la vida fent de
copista de música. Acabada la car-
ta, Schönberg posa l’original al
sobre, hi escriu l’adreça, arxiva
meticulosament la còpia a la carpeta
i la guarda al calaix de l’escriptori.
Novembre de 1931
Aquest vespre la BBC retransmet
un concert en el qual s’interpreten
obres seves. Al començament
desconfiava de la ràdio. El so no li
semblava prou nítid. Però ha canviat
d’opinió i ara pensa que la
ràdio és una bona eina per fer
pedagogia sobre la nova música.
Ha participat en la retransmissió
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 35