El Procés número 3 logos

Carles Maristany, amic i col·laborador
de Gerhard. Passen un dia
deliciós amb la família Maristany.
Schönberg i Gertrud s’hi senten
molt a gust i practiquen el seu
precari castellà.
Abril de 1932
El cotxe els ha deixat a la plaça de
Catalunya i baixen passejant per
la Rambla. Gerhard ha insistit
d’anar caminant al Palau i, de passada,
ensenyar a Webern el carrer
més famós de Barcelona. Fa un
dia radiant de primavera i les parades
de flors llueixen magnífiques.
Gerhard s’avança i els fa
una foto: Webern agafat del braç
del mestre i tots dos, impacients,
miren la càmera. Després, Webern
apressa el pas. Ha de dirigir una
orquestra que desconeix amb un
programa difícil. No està per passejades
primaverals, ell.
Són al jardí de casa amb Webern,
Steuermann i Gerhard. Una
tertúlia amb bons cigars i en alemany!
Gertrud, embarassada de
vuit mesos, està més guapa que
mai. Asseguda a l’hamaca de vímet,
se’ls escolta amb un somriure
a la cara. Arnold es torna a trobar
en el seu ambient. Com en els
vells temps. Només falta Berg.
L’han convidat a venir a Barcelona
però Alban sempre té algun
assumpte familiar que el reté a
Viena.
Comenten els concerts que han
protagonitzat a Barcelona aquesta
setmana. Diumenge, l’Orquestra
Pau Casals, dirigida per Schönberg,
va interpretar, en un programa
doble de matí i tarda, un
ampli repertori d’obres seves (Nit
transfigurada, op. 4, Pel·leas i Melisanda,
op. 5 i la transcripció del
Preludi i fuga en mi bemoll de
Bach). Completava el programa
Conxita Badia, acompanyada per
Alexandre Vilalta, que va cantar
quatre dels Vuit lieder, op. 6. Un
repertori conservador: res d’obres
atonals i encara menys dodecafòniques.
El programa no bus-
REVISTA CONTRACULTURAL A L’ABAST DE BEN POCS
cava provocar ni l’escàndol ni el
rebuig.
Dimarts i dijous, Webern va dirigir
dos concerts dedicats a la música
alemanya. En el primer concert,
entre Haydn i Mozart, Webern
va intercalar-hi tres obres
seves: Passacaglia, op. 1, Peces per a
orquestra, op.10 i l’adaptació de les
Danses alemanyes de Schubert.
Petites cristal·litzacions sonores
del seu art. I en el concert de dijous,
entre Schubert, Beethoven i
Mahler, van interpretar la Música
d’acompanyament per a una escena
de pel·lícula, op.34, de Schönberg.
La presència del mestre obliga.
Finalment, dissabte, a la sala Mozart,
Edward Steurmann, que dijous
havia estat el solista del Concert
per a piano en sol major, op.58
de Beethoven, va tocar peces de
Bach, Beethoven, Ravel, Debussy,
Busoni i, és clar, de Schönberg.
Entre el fum dels cigars, Webern
elogia la qualitat de l’Orquestra
Pau Casals i pensa en la possibilitat
de col·laborar-hi regularment.
I Gerard, què me’n diuen de la
Badia, eh? No els ho deia jo, que
sabria interpretar els lieder com
ningú ho ha fet fins ara? I Shönberg,
sí, sí, el que vulgueu, però els
crítics segueixen sense entendre-hi
un borrall, de la nostra música. I
aquest “nostra” fa content Webern,
que veu com el mestre el
tracta com a un col·lega.
Maig de 1932
Schönberg fuma un cigarret darrere
l’altre a la sala d’espera de la
Infermeria Evangèlica del carrer
de les Camèlies. Aquest matí han
sortit de casa corrents i ara, a la
sala de parts, Gertrud dóna a llum
una nena maquíssima. Tot va bé.
La mare es recupera ràpid i aviat
tornen a casa. A la nena la bateja
mossèn Higini Anglès, una altra
coneixença de Gerhard. Mossèn
Anglès és musicòleg especialitzat
en música antiga, reconeix el talent
de Schönberg i en poc temps
s’han fet amics. Admira el conei-
xement profund de les obres medievals
que té Schönberg i diu que
és un dels pocs compositors moderns
capaç d’escriure de manera
perfecta un motet del segle XIII. A
la nena li posen el nom de Núria.
Molt a contracor, veu com el dia
de la tornada s’apropa. Fa gestions
per trobar a Alemanya jueus amb
recursos que el vulguin finançar i
així es podria quedar a Barcelona,
lluny de les creus gammades i dels
pogromistes. Però aquest cop
tampoc no se’n sortirà.
Juny de 1932
Les maletes estan apilades al rebedor.
Tot és a punt per a la tornada.
Un cop més, ha tingut bloquejada
la transferència però, finalment,
han arribat els diners i
ha pogut comprar bitllets per a un
vol de Lufthansa.
A Vallcarca s’han aplegat els
amics per acomiadar el mestre.
Als ja citats Gerhard, Sindreu, Maristany
i Anglès, s’hi afegeixen,
entre d’altres, el violinista Enric
Roig i Joan Prats i Joaquim Gomis,
que comparteixen l’afició de
col·leccionar discos. Poldi ajuda
Gertrud amb la nena. Casals no ha
pogut venir però han quedat que
es tornaran a veure aviat. Forta
encaixada entre Gerhard i Schönberg,
que promet tornar. Marxa a
Berlín amb Gertrud i la nena.
Maig de 1933
En poc menys d’un any, a Alemanya
els seus pitjors pronòstics
fan curt. Els nazis guanyen les
eleccions i la vida es fa cada dia
més difícil. Finalment, marxa amb
la família, primer a París i després
als Estats Units, a temps de fugir
de l’abisme que s’obre sota els
seus peus.
DESEMBRE 2012 - NÚM. 3" PÀGINA 37