L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

al mirall és també participació, fet que canvia allò que s’hi
representa. El mirall és el descobridor de la Unitat i de la
Diversitat, per això és a l’origen de la caiguda de Llucifer, el
portador del raig de llum (etimològicament). D’altra banda,
també és símbol de la mentida, de la imatge fal·laç. És la imatge
invertida de les coses. «El que succeeix a dalt, és com el que
succeeix a baix», diu un dels textos hermètics. També és el
símbol de la buidor. Mentre, en la teoria moderna de la poesia,
es diu que és el símbol del mateix simbolisme. Per últim,
recordo que en el meu text dic: «Tothom segueix així el meu
vol i entre la gentada de ben segur que ja hi ha periodistes,
fotògrafs, càmeres dels diversos canals de televisió. Gairebé
sento la presència dels ulls rodons de vidre de les càmeres.
[…] em veig en fotografies i pantalles, des de sota, com en
miralls d’augment […]». Aquí, doncs, «mirall» té expressament
el significat de mitjans. Llavors, viceversa, i «viceversa»
és inseparable del propi ésser del reflex, o del reflex de l’ésser,
viceversa, doncs, «mitjans» té el sentit de mirall i, per això, és
signe (συµβολον = symbolon) on es reflecteixen tota la resta
de signes i tots els seus significats.
Per continuar amb la deconstrucció, o reflexió, o especulació,
ens fixarem en «caiguda». Al Diccionari d’ús de l’albanès,
edició de l’any del Senyor o d’Orwell de 1984, trobem aquestes
explicacions:
CAIGUDA. 1. Acció i efecte de CAURE. Caiguda lliure
del cos / fís. Caiguda de fulles (de cabell, de dents).
Caiguda de la ciutat. Caiguda dels preus.
2. fig. Anar cap a la destrucció […]
CAURE intr. CAIGUÉ, CAIGUT. 1. Precipitar-se des d’un
· 154 ·
lloc més alt cap a un lloc més baix, desplomar-se, pre-
cipitar-se a terra quan hom perd l’equilibri o el recolza-
ment, rodolar; 3a pers. arrencar d’un lloc o separar-se
d’un tot i precipitar-se a terra; estendre’s, escampar-se,
sobrevenir. Cau un estel (un avió) […] Cau al pou (a
l’abisme, al fons, a terra) […] Cau de bocaterrosa (estès).
Cau mort (exànime) […] fig. Cau al balç / fig. […]
Cauen les fulles. Cau el cabell, cauen les dents […]
Cau la boira (la foscor, la nit). Cau el silenci. […]
Aquí han estat presentats una sèrie d’aspectes de dos significats
lingüístics del substantiu verbal «caiguda» i d’un dels
vint-i-sis significats del verb corresponent, caure, aspectes
significatius que, naturalment, he triat en relació amb el sentit
metalingüístic de caure en el text anterior. Mentrestant,
el segon significat del verb ens mena fins a «mirall»:
2. […] llançar-se cap a algú o quelcom […]
La paraula símbol, utilitzada per primer cop per Cebrià de
Cartago l’any 250 dC amb el sentit de «signe», en el sintagma
Symbolum Apostolorum, ve del grec antic συµβολον (symbolon)
i enllaça amb la variant de la paraula βολοσ (‘llançament’),
de βαλλειν (‘llançar’), però, tanmateix té el significat
de quelcom que reflecteix una altra cosa, o que substitueix el
significat d’una altra cosa.
Partint de tal configuració o constel·lació, el que substitueix
simbòlicament «caiguda», en correlació amb «mirall», podria
ser el significat de la conseqüència de la temptació dels «mitjans»
per la primera persona o narrador, o l’escriptor que parla
· 155 ·
B a s h k i m S h e h u