25.04.2013 Views

L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

al mirall és també participació, fet que canvia allò que s’hi<br />

representa. El mirall és el <strong>de</strong>scobridor <strong>de</strong> <strong>la</strong> Unitat i <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

Diversitat, per això és a l’origen <strong>de</strong> <strong>la</strong> caiguda <strong>de</strong> Llucifer, el<br />

portador <strong>de</strong>l raig <strong>de</strong> llum (etimològicament). D’altra banda,<br />

també és símbol <strong>de</strong> <strong>la</strong> mentida, <strong>de</strong> <strong>la</strong> imatge fal·<strong>la</strong>ç. És <strong>la</strong> imatge<br />

invertida <strong>de</strong> les coses. «El que succeeix a dalt, és com el que<br />

succeeix a baix», diu un <strong>de</strong>ls textos hermètics. També és el<br />

símbol <strong>de</strong> <strong>la</strong> buidor. Mentre, en <strong>la</strong> teoria mo<strong>de</strong>rna <strong>de</strong> <strong>la</strong> poesia,<br />

es diu que és el símbol <strong>de</strong>l mateix simbolisme. Per últim,<br />

recordo que en el meu text dic: «Tothom segueix així el meu<br />

vol i entre <strong>la</strong> gentada <strong>de</strong> ben segur que ja hi ha periodistes,<br />

fotògrafs, càmeres <strong>de</strong>ls diversos canals <strong>de</strong> televisió. Gairebé<br />

sento <strong>la</strong> presència <strong>de</strong>ls ulls rodons <strong>de</strong> vidre <strong>de</strong> les càmeres.<br />

[…] em veig en fotografies i pantalles, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> sota, com en<br />

miralls d’augment […]». Aquí, doncs, «mirall» té expressament<br />

el significat <strong>de</strong> mitjans. L<strong>la</strong>vors, viceversa, i «viceversa»<br />

és inseparable <strong>de</strong>l propi ésser <strong>de</strong>l reflex, o <strong>de</strong>l reflex <strong>de</strong> l’ésser,<br />

viceversa, doncs, «mitjans» té el sentit <strong>de</strong> mirall i, per això, és<br />

signe (συµβολον = symbolon) on es reflecteixen tota <strong>la</strong> resta<br />

<strong>de</strong> signes i tots els seus significats.<br />

Per continuar amb <strong>la</strong> <strong>de</strong>construcció, o reflexió, o especu<strong>la</strong>ció,<br />

ens fixarem en «caiguda». Al Diccionari d’ús <strong>de</strong> l’albanès,<br />

edició <strong>de</strong> l’any <strong>de</strong>l Senyor o d’Orwell <strong>de</strong> 1984, trobem aquestes<br />

explicacions:<br />

CAIGUDA. 1. Acció i efecte <strong>de</strong> CAURE. Caiguda lliure<br />

<strong>de</strong>l cos / fís. Caiguda <strong>de</strong> fulles (<strong>de</strong> cabell, <strong>de</strong> <strong>de</strong>nts).<br />

Caiguda <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutat. Caiguda <strong>de</strong>ls preus.<br />

2. fig. Anar cap a <strong>la</strong> <strong>de</strong>strucció […]<br />

CAURE intr. CAIGUÉ, CAIGUT. 1. Precipitar-se <strong>de</strong>s d’un<br />

· 154 ·<br />

lloc més alt cap a un lloc més baix, <strong>de</strong>splomar-se, pre-<br />

cipitar-se a terra quan hom perd l’equilibri o el recolza-<br />

ment, rodo<strong>la</strong>r; 3a pers. arrencar d’un lloc o separar-se<br />

d’un tot i precipitar-se a terra; estendre’s, escampar-se,<br />

sobrevenir. Cau un estel (un avió) […] Cau al pou (a<br />

l’abisme, al fons, a terra) […] Cau <strong>de</strong> bocaterrosa (estès).<br />

Cau mort (exànime) […] fig. Cau al balç / fig. […]<br />

Cauen les fulles. Cau el cabell, cauen les <strong>de</strong>nts […]<br />

Cau <strong>la</strong> boira (<strong>la</strong> foscor, <strong>la</strong> nit). Cau el silenci. […]<br />

Aquí han estat presentats una sèrie d’aspectes <strong>de</strong> dos significats<br />

lingüístics <strong>de</strong>l substantiu verbal «caiguda» i d’un <strong>de</strong>ls<br />

vint-i-sis significats <strong>de</strong>l verb corresponent, caure, aspectes<br />

significatius que, naturalment, he triat en re<strong>la</strong>ció amb el sentit<br />

metalingüístic <strong>de</strong> caure en el text anterior. Mentrestant,<br />

el segon significat <strong>de</strong>l verb ens mena fins a «mirall»:<br />

2. […] l<strong>la</strong>nçar-se cap a algú o quelcom […]<br />

La parau<strong>la</strong> símbol, utilitzada per primer cop per Cebrià <strong>de</strong><br />

Cartago l’any 250 dC amb el sentit <strong>de</strong> «signe», en el sintagma<br />

Symbolum Apostolorum, ve <strong>de</strong>l grec antic συµβολον (symbolon)<br />

i enl<strong>la</strong>ça amb <strong>la</strong> variant <strong>de</strong> <strong>la</strong> parau<strong>la</strong> βολοσ (‘l<strong>la</strong>nçament’),<br />

<strong>de</strong> βαλλειν (‘l<strong>la</strong>nçar’), però, tanmateix té el significat<br />

<strong>de</strong> quelcom que reflecteix una altra cosa, o que substitueix el<br />

significat d’una altra cosa.<br />

Partint <strong>de</strong> tal configuració o constel·<strong>la</strong>ció, el que substitueix<br />

simbòlicament «caiguda», en corre<strong>la</strong>ció amb «mirall», podria<br />

ser el significat <strong>de</strong> <strong>la</strong> conseqüència <strong>de</strong> <strong>la</strong> temptació <strong>de</strong>ls «mitjans»<br />

per <strong>la</strong> primera persona o narrador, o l’escriptor que par<strong>la</strong><br />

· 155 ·<br />

B a s h k i m S h e h u

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!