L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

un negre d’una manera, un ros d’una altra i un blanc d’una
altra manera… És un efecte visual que es dóna al primer cop
d’ull, i després ja pots rumiar-ho, pensar-hi i reflexionar-hi.
Jo no sé què més dir, però hi ha coses que han comentat
tots els companys que són veritat. Et trobes aquí una mica estrany,
i quan tornes al teu país també et trobes estrany i… jo no
sé què em sento, realment. Estic perdut. Jo, com a persona,
estic perdut. No gosaria dir que no sóc ni d’aquí ni d’allà, ni
de l’altra banda… Jo l’únic que dic és que estic acumulant
coneixements, cultures, trets, i faig una bola de plastilina de
molts colors… I sóc així i no em defineixo de cap manera. I
allò de ser ciutadà del món… això també és una cosa molt
fútil. No hi trobo res, no ho sé… I no és que no m’agradi:
m’agrada estar perdut, un franctirador. Així, «voy por mi cuenta
i vaig fent». Gràcies.
Monika Zgustova: Només una cosa, una conclusió.
M’ha semblat que, al capdavall, el que hem dit tots és que
cap de nosaltres —que som d’algun lloc diferent del d’aquí—
no som d’enlloc.
Miguel Pajares: Doncs moltes gràcies a tots.
· 70 ·
L’experiència de les
persones refugiades
Monika Zgustova
Inongo-vi-Makomè
Pius Alibek
Jorge Barudy
Nazanín A mirian
Bashkim Shehu
Cristin a Peri Rossi
Jorge Ferrer
Maria Djurdjevich
· 71 ·