L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

en vigor de la Llei Orgànica per a la igualtat efectiva entre
dones i homes, el 24 de març de 2007, la qual introdueix
una disposició addicional a la llei d’asil, reconeix de manera
explícita les persecucions per motius de gènere d’aquelles dones
que han fugit dels seus països per tenir temor fundat de
persecució per aquest motiu. Cal, però, avançar en el reconeixement
explícit, també, de les persecucions per orientació
sexual i identitat de gènere.
Cada vegada més persones es veuen empeses a abandonar
casa seva per raons mediambientals. Les primeres víctimes del
canvi climàtic són els habitants de les zones més vulnerables,
ja que les seves economies depenen per damunt de tot dels
sectors directament relacionats amb les condicions meteorològiques,
com l’agricultura i la pesca. El 1985, el Programa de
Nacions Unides per al Medi Ambient va considerar que era
refugiat aquell que fugia dels seus països d’origen per causes
mediambientals. Aquesta definició està sent molt discutida
i existeixen posicions molt diferenciades sobre si mereixen
protecció com a refugiats o no. Amb tot, la impossibilitat de
deslligar les causes naturals de les humanes i els múltiples
factors que afecten la decisió de migrar dificulten la tasca
d’assoliment d’un acord teòric, i no es pot negar la necessitat
de frenar les causes de les migracions mediambientals i de
trobar fórmules de protecció per a aquells que les pateixen.
Finalment, cal introduir en el debat sobre què vol dir ser
refugiat totes aquelles persones que es veuen obligades a migrar
per vulneració dels seus drets econòmics, socials i culturals.
La Declaració dels Drets Humans defineix com a drets
fonamentals de la persona els econòmics, socials, culturals,
polítics i civils, i estableix el mateix rang de protecció per a
· 22 ·
les cinc categories de drets. La Convenció de Ginebra, però,
només reconeix la vulneració dels drets polítics i civils
per oferir protecció internacional. La vulneració dels drets
econòmics, socials i culturals és una de les principals causes
de les migracions contemporànies. Des de la Comissió
Catalana d’Ajuda al Refugiat defensem una visió holística
dels Drets Humans i proposem el reconeixement de la
condició de refugiat a totes aquelles persones necessitades
de protecció internacional per la violació d’aquests drets i
que es trobin en una situació d’especial vulnerabilitat.
Arran de la crisi que viu el dret d’asil a l’Estat espanyol
i a la Unió Europea, és important recordar que la condició
de refugiat és declarativa i no constitutiva i, per tant, una
persona és refugiada per allò que ha viscut i no pel fet que
se la reconegui com a tal. Per això, i tenint en compte que
l’Estat espanyol ha d’elaborar una nova llei d’asil per a transposició
de la Directiva Europea sobre procediment d’asil, volem
recordar i reivindicar el següent:
· La transposició de les directives europees ha de respectar
les obligacions que l’Estat espanyol ha assumit a través
dels acords i els tractats internacionals dels quals forma
part. En especial, ha de respectar i tenir en compte el
que ha estat establert a la Convenció de Ginebra i al
Protocol de Nova York, així com a la Convenció Europea
dels Drets Humans.
· La normativa europea estableix normes mínimes que
han de respectar-se en les legislacions nacionals en matèria
d’asil, però la seva transposició no ha de suposar
· 23 ·
À g a t a s o l r u e d a