L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

una reducció dels estàndards establerts en l’actual
marc jurídic espanyol d’asil que en molts casos són
més elevats.
· En la seva política de regulació de fluxos, control de fronteres
i seguretat, l’Estat espanyol ha de respectar el dret
d’asil i, en conseqüència, no obstaculitzar l’accés al procediment,
facilitar el dret a sol·licitar-lo i respectar la
normativa nacional i internacional a l’hora d’aplicar les
clàusules d’exclusió. Ha de descartar-se l’ús de llistats
de països segurs, ja que això contradiu el contingut de
la Convenció de Ginebra.
· El govern té una oportunitat única per adaptar la normativa
a la realitat actual i reinterpretar-la d’una manera
més oberta i extensiva per tal d’acollir altres supòsits de
persecució. Al mateix temps, ha d’abandonar l’exigència
real de la prova plena tant pels supòsits actualment admesos
com pels altres supòsits de persecució, ja que va
en contra del que assenyala la legislació internacional i
interna, així com la interpretació dels jutjats i tribunals
de l’esmentada legislació.
· Cal mantenir —i reforçar— les garanties d’assistència jurídica
en l’accés al procediment i durant el procediment.
Creiem que Catalunya pot tenir un paper fonamental
en l’enfortiment de la institució d’asil a pesar que
és de competència estatal, vetllant per garantir el procediment
d’asil a les persones que han patit violació dels drets
· 24 ·
humans i exigint al govern espanyol una revisió i interpretació
dels motius per sol·licitar asil que s’adeqüi a les formes
de violència i persecució actuals. En primer lloc, perquè es
tracta del compliment d’un compromís adquirit internacionalment
i, en segon lloc, pel nostre deute històric, en què
milers de persones catalanes i el mateix govern de Catalunya
van haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil i la dictadura
espanyola.
Pensem que la publicació d’aquest llibre, i el suport i
compromís per part de la Secretaria per a la Immigració del
Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat
de Catalunya, és ja un primer pas cap a aquesta direcció. Però
el compromís de Catalunya ha d’anar més enllà, i per convertir-se
en terra d’asil cal defensar el dret de les persones que,
havent patit la violació de la resta dels seus drets, només els
queda, com a últim dret, el d’asil.
Per últim, volem agrair especialment a les persones refugiades
la seva participació en l’elaboració d’aquest llibre, ja que,
en realitat, són qui l’han fet possible. Desitgem que les seves
experiències i reflexions impregnin la ciutadania de valors
com ara l’hospitalitat, la generositat, la solidaritat, la reciprocitat,
el coratge, la col·lectivitat, la justícia i la resiliència, per
tal de teixir un projecte comú en defensa dels drets humans
que estengui la mà a totes aquelles persones que han arribat a
casa nostra per acollir-se a la protecció internacional.
· 25 ·
À g a t a s o l r u e d a