L'Enriquiment de la Pèrdua. Aportacions i riqueses

na ha sofert una metamorfosi tan gran, que l’exiliat que torna
a la seva pàtria no la reconeix com a casa seva. D’altra banda,
l’exiliat mateix també ha canviat. Durant la seva estada
al país d’adopció ha adquirit uns nous punts de referència i
un nou sistema de valors. Després d’haver fet grans esforços
per comprendre i adoptar una nova cultura, un nou context
i una nova orientació, l’escala de valors del seu país d’origen
li resulta rara i obsoleta. D’altra banda, canviat com està, als
ulls dels habitants del país d’origen l’exiliat ja no és algú com
ells, familiar, amb el mateix codi de comportament, sinó algú
diferent, algú distant i foraster. Al país d’origen l’exiliat resulta
ser l’altre: el desconegut, l’estrany, l’estranger. Com també
ho és al seu país d’acollida.
L’exiliat mai més no pertany a cap lloc concret. La seva
identitat es troba en el desarrelament.
El desarrelament és un dels aspectes més difícils de comprendre
i d’acceptar, tant per a la comunitat que ha adoptat
l’exiliat com per al seu país d’origen. El país d’adopció exigeix
a l’immigrant una fidelitat fora mida i un agraïment sense
límits, li reclama que en formi part íntegra. Si no, que torni
a casa. El país d’origen requereix al fugitiu, pel fet d’haverhi
nascut, una lleialtat exacerbada i sovint el persegueix i el
coacciona amb cruels inculpacions per haver-se’n anat. El
país natal acostuma a manipular la causa real de la fugida
—la recerca de la llibertat— i la banalitza confonent-la amb
la recerca d’una vida més còmoda.
El conegut assagista alemany Theodor Adorno, que es va
exiliar als Estats Units per fugir dels nazis, va advertir als altres
refugiats com ell que si perdien la qualitat d’estrangers
perdrien l’ànima. Personalment prefereixo el lema de Sèneca,
· 80 ·
«El món sencer és la meva pàtria», i estic convençuda d’una
altra cosa que afirmà Adorno: «El més desitjable per a un exiliat
és esforçar-se per deixar de ser un estranger sense perdre’s
a si mateix».
· 81 ·
M o n i k a Z g u s t o v a