Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
Geològicament es situa a l’extrem septentrional de la Serralada Litoral catalana, representada
aquí pel Massís de les Gavarres (500 m) i les Muntanyes de Begur (300 m); ambdós separats pel
corredor de Palamós - Palafrugell per on discorre la riera d’Aubi.
El municipi té una forma allargassada de sud-est a nord-est, amb un estrenyiment a la part
central on s’ubica el nucli principal, de manera que aquest queda pràcticament encaixat entre
els termes de Begur i Mont-ras.
El nucli de Palafrugell i els veïnats agrícoles d’Ermedàs i Santa Margarida s’estenen pel corredor
de Palafrugell-Palamós, on es troben les terres més planeres amb unes alçades entre els 30 i els
60 m.
A l’oest, el terme s’enfila pels relleus de les Gavarres, les màximes elevacions del qual dins el
terme són el Puig de les Mines (181 m) i el Puig de la Bandera (166 m); al seus peus es troba el
poble de Llofriu, amb el seu veïnat de la Barceloneta, i alguns masos escampats.
Al nord-est i a tota la franja litoral és on es troben els relleus més accidentats, corresponents als
darrers estreps de les Muntanyes de Begur (178 m al Far de Sant Sebastià, 174 m al Puig de les
Pasteres). Aquest litoral forma part de la costa que es coneix sota la denominació de Costa
Brava, caracteritzat per les nombroses cales, caps i penya-segats produïts en entroncar
bruscament la Serralada litoral amb el mar. En aquest litoral es troben els antics barris mariners i
actuals nuclis turístics de Calella, Llafranc i Tamariu.
Palafrugell es comunica amb la xarxa de carreteres comarcals i amb les comarques veïnes a
través de les comarcals C-31 i C-66, cap a la Bisbal i Girona i cap a Palamós, que passa pel sector
occidental del terme. La C-31, en el seu tram nord, també uneix Palafrugell amb Regencós i Pals i
amb Begur. Respecte a la connexió entre els diferents nuclis que configuren el municipi, l’enllaç
entre el nucli principal i Llafranc i Calella es fa mitjançant una autovia, mentre que la resta de
connexions es resolen a través de carreteres locals.
2.1.2 ANÀLISI DEL PATRIMONI NATURAL
2.1.2.1 PRINCIPALS UNITATS AMBIENTALS
El paisatge vegetal actual del municipi de Palafrugell és el resultat de la combinació d’una sèrie
de factors, tant abiòtics, bàsicament la geologia i la climatologia, com biòtics, el més important
dels quals, sens dubte ha estat l’acció antròpica. L’home ha modificat l’entorn per adequar-lo a
les seves necessitats, de manera que el paisatge vegetal actual és la suma de totes les accions
passades que s’hi han portat a terme i de les que, amb més o menys encert, cada dia s’hi estan
fent. En el context del municipi, ha tingut una especial rellevància, de manera general, la pressió
urbanitzadora i, de manera específica per les comunitats forestals, l’explotació de la sureda.
La vegetació potencial, a Palafrugell, estaria representada per dues comunitats principals
ocupant bona part del territori:
• La sureda (Quercetum ilicis quercetosum suberis), que dominaria a les zones de
pendent més pronunciat, més assolellades, calentes i rocoses, donat que es tracta d’un
substrat silici (sector Gavarres, muntanyes de Begur)
• L’alzinar amb marfull o litoral (Quercetum ilicis pistacietosum terebinthi), que
dominaria a les zones més planeres, de pendent més suau, més obagues o frescals, tal
vegada amb algun roure, sobretot a la plana empordanesa.
27