Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
Taula 9. Fonts identificades a Palafrugell
FONTS IDENTIFICADES AL TM DE PALAFRUGELL
Brollador de la riera de Tamariu Font d’en Jofre o d’en Catalanet
Font d’Aigua Xelida Font del Mas Batllia
Font del Cau Font d’en Mascort
Font d’en Busqueta Font de la Morena
Font de Cala Pedrosa Font de l’Orgue
Font del Congre Font d’en Plaja
Font d’en Cruanyes Font d’en Pere Vic
Font dels Erimtans Font d’en Puntís o Moixa
Font d’en Guifreu Font de Sant Roc
Font de la Teula Font d’en Xecu
Font: Pla de Prevenció d’Incendis forestals de Palafrugell.
Segons una aproximació al balanç hídric del municipi de Palafrugell (Pla d’Acció Local per la
Sostenibilitat de Palafrugell. Arda, 2001, l’aportació anual per precipitacions és de 18.726.400
m 3 , dels quals 15.960.200 retornen a l’atmosfera per evapotranspiració. Considerant una taxa
d’infiltració del 20% a través de la superfície no urbanitzada del municipi, resulta que la recàrrega
anual dels sistema és de 371.700 m 3 . Les principals zones de recàrrega serien, a priori, la plana
de l’Aubi i la de Llofriu. En el plànol de fluxos de masses d’aigua subterrània disponible a travès
de l’Institut Geològic de Catalunya no es localitzen àrees d’inflitració al terme municipal de
Palafrugell.
Les estimacions realitzades de consums reals apunten que es supera la capacitat de renovació
dels aqüífers. Aquest balanç negatiu provocaria la disminució progressiva de les reserves
d’aigua subterrània. De fet, s’ha comprovat que les darreres concessions es van donant a pous
cada cop més profunds. L’esgotament dels nivells aqüífers subsuperficials té una sèrie de
conseqüències indirectes: en baixar el nivell freàtic global a la zona s’assequen algunes fonts i
disminueixen les aportacions que poden mantenir un cabal residual en la xarxa hidrogràfica
superficial.
La major part de concessions es troben en aqüífers subsuperficials corresponents a les planes
al·luvials de les petites conques que neixen al municipi. Són pous oberts i poc profunds, i la
disponibilitat d’aigua està lligada a la climatologia.
Un segon grup d’aprofitaments està format per pous més profunds, entre 100 i 150 m., que van
a buscar les calcàries paleògenes o nivells més fissurats en l’aqüífer granític. Tanmateix, les
dades consultades de les concessions no estan entrades de forma homogènia, i això dificulta la
caracterització de les diferents unitats hidrogeològiques.
Com a conclusió, a grans trets podem afirmar que:
61