Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
El Massís de les Gavarres és una de les millors mostres de sureda i pinedes de pi pinastre del
país i constitueixen una important reserva de poblaments florístics i faunístics mediterranis
amb algunes espècies singulars. La situació geogràfica i l’orientació els confereixen un notable
grau de diversitat. Sense presentar elements molt notables o extremadament singulars, el
conjunt de la serra és un bon exemple de la diversitat dels ecosistemes, especialment forestals,
propis d’aquest sector. El conjunt del massís atresora valuosos recursos forestals -una de les
millors mostres de sureda i pinedes de pinastre del país-, i constitueix una excel·lent reserva de
poblaments florístics i faunístics mediterranis, amb algunes espècies singulars.
Dels 1.600 taxons de flora i dels 168 de fauna, les espècies que es protegeixen estrictament
segons l’Annex 3 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais
d'Interès natural, són: Cistus ladaniferus; Adenocarpus telonensis, Teline linifolia i Gallium
scabrum.
Entre els principals impactes cal esmentar: la modificació de la vegetació i processos erosius; la
construcció del desviament de l’A-2 que ha comportat alteracions importants de paisatge i dels
sistemes naturals; la presència de la línia d’alta tensió de les Gavarres; el risc d’incendi i la
presència de plantacions d’eucaliptus.
L’espai de les muntanyes de Begur es situa a l’extrem septentrional de la Serralada Litoral
Catalana, entre la platja de Pals i la badia de Palamós. Des del punt de vista fisiogràfic constitueix
la prolongació litoral de massís de les Gavarres, del qual se separa per unes petites depressions.
Són formades per petits turons granítics i esquistosos de relleu abrupte, en bona part encara
coberts per formacions forestals com pinedes litorals i suredes. La línia litoral és poblada per
comunitats de penya-segats marins, com també per les biocenosis algals i animals de fons
rocós. Destaquen per la seva singularitat geològica, biològica i paisatgística dins una àrea de la
costa catalana de bellesa excepcional, de la qual actualment només resten petits fragments
relictuals. La natura dels materials geològics i els processos erosius han determinat la formació
d’un sector de costa amb un relleu ben singular.
Cal destacar la importància dels penya-segats litorals que constitueixen el refugi per a algunes
espècies de la flora (com per exemple la Viola arborescens, el Plantago subulata subsp.
subulata, l’Euphorbia dendroides o diversos Limonium) i fauna mediterrànies, rares i
endèmiques, com per exemple el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), la merla
blava (Monticola solitarius), el falciot pàl·lid (Apus pallidus), el falcó pelegrí (Falcó peregrinus) i
el duc (Bubo bubo). Sobresurt també la diversitat de les comunitats bentòniques,
representatives d’aquest tram de costa catalana. Tot i l’interès de la seva flora i fauna, l’espai no
té cap espècie protegida estrictament segons l’Annex 3 del Decret 328/1992, de 14 de
desembre.
Entre els principals impactes cal esmentar les alteracions i explotacions del medi subaquàtic; la
presència d’activitats extractives, el risc d’incendi i la forta pressió urbanística.
L’espai de Castell-Cap Roig, és un espai litoral situat a l'extrem septentrional de la serralada
litoral catalana, entre la platja Castell i la cala Golfet, resseguint la línia de la costa, i les rieres de
Canyelles i d'Aubí, a l'interior. Des del punt de vista fisiogràfic constitueix la prolongació sud de
les muntanyes de Begur. Es tracta d'un espai format per petits turons granítics i esquistosos de
relleu abrupte, coberts per pinedes i alzinars. La línia de costa és igualment abrupta, amb
nombrosos penya-segats poblats per comunitats de limòniums i fonoll marí, entre altres.
Destaca, també, la presència d'una platja arenosa mínimament gran, la platja Castell, que encara
conserva retalls de vegetació psammòfila. Per últim, els sectors nord i oest de l'espai incorporen
zones agrícoles que contribueixen a diversificar el paisatge i els sistemes naturals. A aquest
àmbit terrestre cal afegir-hi les illes Formigues i tota la façana i àmbit marí fins la cota
37