Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

66
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
2.1.6.3 CONNECTIVITAT SOCIAL
La comarca del Baix Empordà presenta una xarxa de camins o itineraris turístics senyalitzats i
inventariats pel Consell Comarcal, l’Ajuntament i l’Agrupació Excursionista de Palafrugell.
En aquest sentit, en primer lloc es fa referència als senders de gran recorregut (GR), que en
aquest cas és el camí de ronda del litoral; el senders de petit recorregut (PR), que són tres: el que
va des de Tamariu fins a la platja de Llafranc, el que va des de l’actual zona esportiva de
Palafrugell nucli fins a la zona d’Ermedàs i després surt del municipi en direcció a la riera de
Canyelles i Platja del Castell-Cap Roig, i el que surt de la zona del Sorrell per després entrar dons
el terme municipal de Mont-ras; i els senders locals (SL), entre els quals destaca el que va des de
Palafrugell nucli fins al GR del litoral, a l’alçada del Puig Sa Guàrdia, i el que traspassa per la zona
del Puig d’en Ristol-Sant Esteve de Mont-ras
El Consell Comarcal del Baix Empordà també ha dissenyat una sèrie d’itineraris cicloturísitics a
nivell comarcal i que en molts casos coincideixen amb els senders senyalitzats i amb una
proposta de xarxa de camins de l’Agrupació Excursionista de Palafrugell. De fet la comarca del
Baix Empordà conserva una àmplia xarxa de camins rurals allunyats de les grans vies de
comunicació, que són aptes per fer amb bicicleta. Així, aprofitant aquests camins i carreteres, el
Consell Comarcal ha creat la xarxa de cicloturisme que, pel fet d’estar perfectament
senyalitzada, fa que es puguin admirar tranquil·lament els paisatges que formen la comarca i
permet conèixer tots i cadascun dels valors patrimonials presents.
Així doncs, tres d’aquests camins són els que permeten enllaçar el nucli de Palafrugell amb els
tres nuclis de la Costa; un altre és el que permet comunicar el nucli de Palafrugell amb el veïnat
d’Ermedàs i els Plans de Torre Mirona (Palamós); un tercer és el que permet comunicar el nucli
de Palafrugell amb l’antic camí de Pals; i l’últim és el que permet de dins el nucli de Palafrugell
enllaçar amb el nucli de Mont-ras i el seu entorn rural.
La proposta de la xarxa de camins per vianants i bicicletes de l’Agrupació Excursionista de
Palafrugell es base en: dissenyar una xarxa que permet, a partir de tres brancals comunicar el
nucli de Palafrugell amb els nuclis costaners (Llafranc, Calella de Palafrugell i Tamariu) sense
haver de passar per les carreteres principals i recuperant els antics camins, com per exemple el
camí de Tamariu; enllaçar Palafrugell nucli amb la zona de Llofriu i la Barceloneta; i finalment,
establir una corona de circumval·lació al voltant del nucli de Palafrugell per tal que no s’hagi de
creuar el nucli urbà per passar des de qualsevol nucli de la costa fins als veïnats de Llofriu i la
Barceloneta.
Palafrugell també presenta una important xarxa viària d’ús agrícola la qual ha de permetre el
manteniment de l’activitat agrícola.
De fet, el planejament vigent tracta la xarxa viària i de senders establint-los com a sistemes i
diferencia: les carreteres, les quals les regula per la Llei 25/1988 de 29 de juliol i el seu
reglament; les zones de camins rurals vertebradors, els quals són els camins de caràcter rural
utilitzats per vehicles i maquinària agrícola, i que complementen la xarxa de carreteres, servint
els nombrosos nuclis rurals (tindran una amplada màxima de 4 m.); i els camins rurals
secundaris, que són els que tenen bàsicament caràcter de pas de vianants i la seva urbanització
es reduirà a la formació de cunetes i a la pavimentació natural (pedra, terra compacta, etc.).
Pel que fa als camins ramaders, al Mapa d’eixos principals de Camins Ramaders de Catalunya,
s’identifica com a documentat un eix que, partint des de Palafrugell comunica amb Begur i
Torroella de Montgrí. S’haurà per tant, de sol·licitar a l’administració competent l’existència de
treballs en curs de delimitació i identificació de possibles camins ramaders.