Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
En ell municipi hi són presents diferents hàbitats terrestres considerats d’interès comunitari en
el marc de la directiva d’hàbitats. Aquests són:
• Suredes (codi 9330). Dels hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitats, les suredes són els
més ben representats, en quant a extensió, a Palafrugell, ja que antigament es van
afavorir els suros enfront dels alzinars, i les conseqüències d’aquesta actuació encara
són visibles avui en dia. Malgrat tot, actualment moltes suredes es presenten
barrejades amb pins. Es tracta d’un hàbitat no considerat com a prioritari per la
Directiva Hàbitats, que en bona part es troba inclòs en espais del PEIN. La desaparició
de l’explotació del suro a pràcticament tot el municipi fa que el bosc s’hagi abandonat, el
sotabosc hagi crescut i el risc d’incendi sigui elevat.
• Alzinars (codi 9340). Es tracta d’un hàbitat no considerat com a prioritari per la
Directiva esmentada.
• Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (codi 6431). Hàbitat no prioritari que a
Palafrugell trobem associat, de manera força localitzada, a diversos cursos fluvials on la
vegetació potencial es troba degradada, com l’Aubi, al sud, o la riera d’Esclanyà i la riera
Grossa, al nord.
• Timonedes rupícoles (codi 5410). Hàbitat no prioritari que es situa solament a la franja
litoral rocosa del sector nord del municipi, per sobre de Tamariu.
• Vegetació de penyasegats del litoral mediterrani amb Limonium endèmics (codi
1240). Hàbitat no prioritari que es situa, a Palafrugell, als penyasegats litorals del
sector central i meridional de la façana marítima.
• Vernedes Si bé esdevé un hàbitat antigament prioritari al municipi de Palafrugell, en
concret al llarg del recorregut de la riera Grossa actualment es troba molt degradada, i
s’ha convertit en un herbassar megafòrbic nitròfil i humit o en una barreja de diferents
espècies arbòries, algunes de les quals al·lòctones (oms, alzines, acàcies, ailants,
àlbers, pollancres, salzes, canyes, etc.).
Entre els impactes que afecten a la vegetació de Palafrugell podem citar:
• El despoblament de les Gavarres, que ha comportat la pèrdua de les activitats i usos
tradicionals, la qual cosa significa un increment del perill d’incendis forestals, sobretot
tenint en compte les característiques dels boscos actuals, que després de molts anys
d’explotació poc planificada tenen una elevada combustibilitat intrínseca. També les
característiques de la vegetació litoral la fa altament propensa a l’incendi, i a la
combustibilitat intrínseca de la vegetació cal sumar la freqüentació de la zona i la
proximitat a focus potencials.
• Els abocaments incontrolats que, a més, tenen altres tipus d’efectes potencialment
negatius, com el risc de contaminació de les aigües. Malgrat que fa uns anys (1994) el
Consell Comarcal de Baix Empordà va fer un inventari i una neteja d’aquests abocadors,
encara se'n troben en determinats indrets del municipi.
• La coincidència entre algunes de les àrees més freqüentades per al lleure amb indrets
de gran importància ecològica, com a zones humides i de recer de moltes espècies
animals i singularitat botànica, com la font de la Teula (Gavarres) i la font d’en Cruanyes
(Tamariu). És important que aquestes zones recreatives es gestionin atenent a
29