Informe de sostenibilitat - Ajuntament de Palafrugell

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
POUM DE PALAFRUGELL - AVANÇ
A una escala més local, entre els impactes que disminueixen la connectivitat ecològica a través
del territori de Palafrugell cal destacar els següents:
• Les tanques de delimitació de finques, cada cop més abundants, especialment en
zones forestals i prop del litoral (per exemple, a la zona entre Ermedàs i Calella de
Palafrugell). Això suposa un problema de cara el pas de la fauna, ja que sovint són
tanques de diàmetre petit i poc permeables per a la majoria d’espècies.
• L’efecte barrera de les infraestructures de comunicació, les quals suporten un trànsit
important, per la qual cosa poden malmetre la funcionalitat del corredor de Palafrugell.
Cal destacar, en aquest punt, el projecte de desdoblament de la C-31 de Palamós a la
Bisbal
2.1.2.5 PATRIMONI GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC
Al municipi, també hi ha una zona d’interès geològic (geozona) segons el catàleg d’espais
d’interès geològic, la qual a la vegada conté punts d’interès geològic o geòtops, tal com es pot
comprovar en la Figura 4. Figures de protecció ambiental. Es tracta de Cala Pedrosa-Tamariu i els
geòtops corresponen a les intrusions granitoides. Les característiques d’aquest espai rauen en
el fet que es tracta del millor exemple de doble emplaçament de granitoides en la modalitat que
s'anomena stopping magmatic. Aquest mecanisme consisteix en la fracturació de l'encaixant en
blocs angulosos, de tal manera que permet la infiltració del magma per la xarxa de fractures
produïda. La peculiaritat és que aquest mecanisme d’intrusió aquí es produeix de forma repetida.
En una primera etapa són les cornianes les que es fracturen deixant pas al magma granodiorític.
Ja consolidat aquest, les cornianes i la granodiorita es tornen a fracturar conjuntament deixant
pas als leucogranits. La configuració resultant d'aquesta doble injecció es pot observar
esplèndidament als penya-segats septentrionals. A aquest registre geològic cal afegir els bons
exemples d’emplaçament de granits en cornianes. El conjunt d’aflorament que conformen el
rocam litoral que comença al SE de la cala de Tamariu complementen aquesta localitat. En
aquest sector cal destacar un ample filó diorític.
2.1.3 OCUPACIÓ I CONSUM DE SÒL
2.1.3.1 USOS DEL SÒL
La superfície del terme es reparteix pràcticament a parts iguals entre l’ús urbà, l’agrícola i el
forestal, si bé tenen una distribució molt delimitada: la superfície forestal es concentra als
relleus principals i les terres de conreu omplen la plana al nord-oest i al sud-est del nucli de
Palafrugell.
La major part de superfície forestal es correspon amb els espais protegits pel PEIN “Les
Gavarres” (251,58 ha al municipi) i “Muntanyes de Begur” (175,34 ha al municipi).
L’activitat agrària ocupa el 25% de la superfície municipal i confereix el seu caràcter a algunes
zones d’elevat interès. La SAU (superfície agrària útil), és a dir, la que efectivament està ocupada
per conreus, siguin herbacis o llenyosos, i pastures ha anat disminuint en els darrers vint anys,
tot i representar una quarta part del total del terme municipal. A més, cal tenir en compte que
l’interès de la plana de l’Aubi, considerada d’elevat valor ambiental, rau en el mosaic d’ambients
creat gràcies a l’activitat agrícola.
Els usos industrials es concentren en el polígon industrial de la zona “Circumval·lació nord”..
També cal tenir en compte la oferta de sòl industrial de municipis molt propers (Begur, Mont-ras)
i la dimensió de les parcel·les, molt superior a la mida mitjana de les empreses del municipi.
Aquest aspecte és important ja que la major part d’empreses es troben encara distribuïdes pel
43